L’última obra del reconegut periodista i escriptor Xavier Bosch gira entorn les relacions de la parella, la convivència, els secrets i l’ús que se’n fa de la veritat en un món cada cop més dominat per les noves tecnologies i en el qual és molt més fàcil cometre una infidelitat.
Bosch ha acostat la seva obra, ‘Paraules que tu entendràs’ (Grup62), al club de lectura mensual d’El Racó del Llibre de Rubí.
Què s’hi trobarà el lector en el teu llibre?
Es trobarà una novel·la que explora el món de la parella ara que, més que mai, havia estat tan fàcil tenir una aventura, i mai com ara, havia estat tan difícil mantenir un secret. Les xarxes socials i les noves tecnologies ens han facilitat conèixer més gent que mai, fins i tot només per mantenir una relació sexual. Al mateix temps, els telèfons mòbils s’han convertit en una màquina que deixa rastre de tot allò que fem, amb qui contactem...
Actualment és molt difícil tenir un secret. És el nou paradigma de conèixer més gent però alhora estar més vigilats, com afecta això al món de la parella.
Com valores les parelles de llarga durada?
Avui que és tan fàcil conèixer altra gent i tenim tanta pressa a la vida, sovint el més fàcil és fugir al primer disgust o a la segona mala cara. Potser el que convé és treballar-nos-ho per transformar l’amor, que ja sabem que la convivència porta a la rutina i a un cert tedi del dia a dia, i fer-lo de llarga durada. Els amors llargs són revolucionaris.
La fidelitat o la monogàmia estan sobrevalorades?
Em fa l’efecte que la monogàmia és un mal invent, que ens ve imposat per la tradició dels segles, la cultura, la religió, etc. Però la persona humana, ni homes ni dones, estem fets per ser monògams. En tot cas, si hi hagués un invent de monogàmies successives potser sí, però això de “hasta que la muerte nos separe” que deien els capellans antigament ha fet molt de mal a la societat. Per sort ara, al segle XXI i al primer món, tenim la llibertat per fer amb la nostra vida i el nostre sexe el que vulguem.
Una parella de llarga durada pot superar l’adulteri?
Em fa l’efecte que sí, depèn de la voluntat de les dues persones i fins on la confiança entre un i altre s’ha esberlat o s’ha esquerdat. El protagonista d’aquesta novel·la és arquitecte i potser la construcció de la parella s’assembla molt a la construcció d’un edifici. S’han de posar bé els fonaments i els pilars, i s’ha d’aixecar l’edifici d’una manera constant perquè s’aguanti dret. Després quan hi ha la primera esquerda pots actuar de dues maneres: no fer res i que es vagi obrint, o bé mirar de tapar-la. Cada parella farà el que li sembli.