Maria Climent: “La Gina comparteix malaltia amb mi i, com jo, també és del Delta”

El seu primer llibre es titula 'Gina' (L’altra editorial) i des de fa unes quantes setmanes es troba en les primeres posicions del rànquing de més venuts en català. Maria Climent (Amposta, 1985) ha escrit una novel·la sobre l’esclerosi múltiple, la crua relació entre maternitat i infertilitat i la presa de responsabilitats que implica el pas de la joventut a l’edat adulta, però sense caure en el dramatisme, ans al contrari. Climent “es guanya la vida, que ja és molt, fent de traductora i de community manager”, segons explica la seva editorial.. L’ebrenca es pot incloure dins una nova fornada d’escriptores en català que potser no només s’hauran de limitar a “guanyar-se la vida” sinó que podran viure de la seva escriptura. Se la pot llegir amb més freqüència al magazín cultural Catorze.

El llibre parla de l’esclerosi múltiple des de la perspectiva de l’humor. Què es trobarà, el lector, en la teva novel·la?

El que no es trobarà és drama, perquè jo volia parlar de l’esclerosi múltiple com una cosa més, com un entrebanc més de la vida, de fet no és el tema central, simplement parlo del diagnòstic. Ho tracto amb humor però no és una novel·la sobre l’esclerosi múltiple.

Què troba el lector a banda d’això?

En realitat és una història d’amor i sobre fer-se gran. Com una nena passa de ser nena a ser adulta, amb tot el que això comporta i amb totes les decisions que ha d’anar prenent pel camí. També el descobriment de l’amor independentment del gènere.

Pateixes la mateixa malaltia que la protagonista. Com hi convius?

Com intento reflectir al llibre, ho tracto com una cosa més, que no em defineix ni molt menys. Jo ja era algú amb personalitat abans del diagnòstic, després només l’he integrat a la meva vida com qui integra l’asma o la diabetis. Intento que no em defineixi: hi ha dies dolents i dies bons.

Què té la Gina de tu?

El llibre parteix d’una premissa que és certa, que és que a mi los neuròlegs em van dir “si vols tenir un fill, tingues-lo ara perquè t’hem de canviar el tractament i els altres tractaments no són compatibles amb l’embaràs”. Primer vaig pensar que quina putada, però llavors vaig pensar que era una bona premissa per començar una novel·la. A partir d’aquí, comença una història que és tota ficció, lo que passa és que la Gina comparteix malaltia amb mi i que, com jo, també és del Delta.

Escrius en ebrenc. Això és un punt a favor?

Això és un encert de la meva editora, l’Eugènia Broggi ja que al principi havia escrit la novel·la en català estàndard. La narradora parlava en estàndard i només les parts en què sortien personatges del Delta estaven escrits en ebrenc, però l’Eugènia em va dir que si la Gina, la protagonista i veu narradora era d’allà, també hi hauria de parlar. A partir d’aquí el vaig gairebé reescriure i crec que ha sortit guanyant.

Avui presentes el teu primer llibre al club de lectura d’El racó del llibre de Rubí. T’esperaves l’èxit que ha tingut?

No, no m’ho esperava en absolut. Avui he vist que era el més venut de la setmana a la llista del Gremi d’editors. És una cosa que encara no he assimilat.

Com es presenta la Diada de Sant Jordi?

Per mi és tot nou, no he viscut cap Sant Jordi des d’aquesta banda ni havia fet mai cap entrevista ni club de lectura abans del llibre. Veurem com va, tot nou.