Ariadna i Elena Ruiz: "Tenim moltes ganes del mundial de Doha i anirem a totes"

L'Ariadna i l'Elena Ruiz són dues waterpolistes rubinenques que només amb 21 i 19 anys respectivament, ja s'han convertit en esportistes d'elit que estan portant el nom de la ciutat arreu del món.

Ambdues germanes s'han format al Club Natació Rubí, però fa quatre anys l'Ariadna va passar al Sant Andreu i l'any passat l'Elena va anar al Sabadell, on va estar poc temps i actualment juga amb la seva germana també al Sant Andreu.

Les Ruiz, juntament amb la també rubinenca Bea Ortiz, ja formen part de la selecció espanyola femenina de waterpolo i venen de disputar el Campionat Europeu a Eindhoven. La primera aparició de l'Ariadna a la selecció va ser al mundial de Fukuoka de 2023 i per l'Elena va ser els Jocs Olímpics de 2021.

Elena tu fa realment poc que estàs al CN Sant Andreu. Com estàs vivint aquesta nova etapa en aquest nou club?

Elena: Sí, estic molt contenta. La veritat és que ha sigut un canvi molt bo per mi i estic molt feliç de compartir equip amb les companyes que tinc. M'ho passo molt bé i gaudeixo molt jugant.

Pel que fa al campionat més recent que és l'Europeu a Eindhoven, com ho heu viscut?

E: Ha sigut una preparació d'un mes en què hem estat viatjant pels Estats Units i hem estat entrenant a Tenerife. La competició, com sempre, amb molt bon nivell on havíem de demostrar tot el que sabíem, tot el que havíem estat entrenant. Així i tot, en l'últim moment se'ns va escapar, però fem una valoració positiva.

A l'esport d'elit, les carreres dels professionals molts cops són curtes. Esteu estudiant per una altra cosa? Com ho compagineu amb l'esport?

Ariadna: Sí, jo estic estudiant fisioteràpia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'Elena està estudiant Ciències de l'Activitat Física i l'Esport (CAFE) a l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya. De moment ho portem bastant bé i fins que puguem.

E: Sí, de fet ens estem partint els cursos, per poder anar millor i compaginar-ho amb més tranquil·litat, ja que els entrenaments ens ocupen moltes hores al dia i al final no és fàcil estudiar i haver d'entrenar al mateix temps. Però tenim sort que des de la Universitat entenen la situació i ens han donat moltes facilitats per compaginar els estudis.

"Tenim sort que des de la Universitat ens han donat moltes facilitats per compaginar els estudis"

Entenc que en un futur us agradaria treballar del que esteu estudiant però sempre amb el waterpolo present.

A: Sí, correcte. Jo si deixo el waterpolo em veig treballant com a fisioterapeuta.

E: Jo també, a més la meva carrera està molt relacionada amb l'esport, que és el que realment m'agrada i tinc moltes sortides. No sé ben bé el que faré, però sí que tinc clar que alguna cosa vinculada amb el món de l'esport.

"Tinc clar que em dedicaré a alguna cosa vinculada amb el món de l'esport"

Entreneu moltíssimes hores, com us organitzeu també amb el tema de la vida social i la família?

E: És una mica difícil perquè al final entrenem doble sessió cada dia, només veiem les companyes de l'equip i a la família només la veiem a la nit. Els dissabtes estem amb el club i els diumenges tenim lliure, amb la selecció els diumenges a vegades també tenim lliure. Costa trobar temps per poder veure tant la família com els amics, però anem omplint forats sempre que podem i tothom ho entén.

"Costa trobar temps per poder veure tant la família com els amics"

Vosaltres esteu a l'esport d'elit des de molt joves. Alguna vegada heu necessitat ajuda psicològica per gestionar la pressió sent tan joves?

A: Sí, de fet, des de fa uns anys estem anant a la psicòloga i jo crec que és una eina molt important per saber gestionar bé la pressió i l'exigència. És molt important la part psicològica per rendir al màxim nivell.

"És molt important la part psicològica per rendir al màxim nivell"

Amb quina edat us vau iniciar al waterpolo?

A: Més o menys als 8 o 9 anys.

Fèieu cap altre esport de petites? Per què vau decidir fer waterpolo?

A: La nostra mare feia waterpolo, tot i que això no ens ha influït gaire. Les dues fèiem cursos al Club Natació Rubí i a més jo també feia futbol, però vaig passar a l'escola esportiva de Rubí a fer proves i ja em van agafar.

E: Sí, jo més o menys igual. Volia fer futbol de petita, però com l'Ariadna feia waterpolo em va dir que ho proves i al final em va agradar molt i em vaig quedar.

Des de llavors us heu centrat únicament en el waterpolo.

E: Fèiem natació també perquè era obligatori per fer waterpolo fins als 12 anys, però després ja ens vam decidir pel waterpolo, sí.

Què és el que més us agrada d'aquest esport?

E: Al final, si estàs en un equip on tens la teva germana i també tens la gent que et dona suport en cada moment, estan bé o estan malament, això és el que t'emportes, aquesta companyonia de saber que sempre tindràs algú allà. En els moments durs saps que tens a les teves companyes al costat i que estan passant pel mateix que tu, així ens ajudem entre totes. A més també gaudim fent l'esport que fem i al final val molt la pena saber que estàs sempre gaudint, sigui entrenant o en els partits.

"En els moments durs saps que tens a les teves companyes al costat"

Tenir-vos l'una a l'altra és fonamental.

A: Sí. Quan l'Helena no està ho noto molt, quan l'Helena està estic millor.

E: Sí, perquè al final vam començar al Rubí jugant juntes i entrenant juntes des de ben petites i ja ho tenim interioritzat. Sobretot jo també noto molt la seva absència a la selecció, per exemple quan amb els exàmens alguna de les dues ens hem de saltar mitja sessió o en els trajectes de l'entrenament a casa, et trobes sola i es nota.

"Quan l'Helena no està ho noto molt"

Quina és la pròxima competició que esteu preparant?

E: El mundial de Doha, que dura dues setmanes i comença el 4 de febrer. Tenim moltes ganes i anirem a totes.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.