Bea Ortiz: “M’agradaria arribar a uns altres Jocs Olímpics”

La Bea Ortiz té 27 anys, és rubinenca i s’ha convertit en una de les waterpolistes que ha portat el nom de la ciutat arreu del món. Formada al Club Natació Rubí, ha fitxat recentment pel CN Sabadell, club al qual torna després d’estar tres temporades al CN Terrassa. A més, al Sabadell coincideix amb la jove promesa rubinenca Elena Ruiz, que també procedeix del CN Rubí.

Ortiz té un llarg palmarès ple d’èxits i reconeixements, fruit de l’esforç, el talent i moltes hores dins l’aigua. Perquè en l’esport d’elit, res és gratis. Reconeguda diverses vegades com a millor jugadora de diferents tornejos, s’ha convertit en una peça clau de la selecció espanyola, ha aconseguit la plata amb el combinat nacional en els últims Jocs Olímpics de Tòquio i l’or en el mundial europeu de waterpolo, celebrat recentment a Split (Croàcia).

"Sortir del CN Rubí no és fàcil"

Bea, el teu últim èxit esportiu va ser el mundial europeu a Croàcia. A banda d’entrenar amb el CN Sabadell, quin campionat prepares ara amb la selecció?

Just la setmana vinent comencem la preparació al CAR de Sant Cugat de dilluns a dissabte, i el diumenge marxem a Tenerife, que tenim la FINA World League, del 2 al 6 de novembre.

El famós tuit de Pedro Sánchez felicitant abans els jugadors de bàsquet per arribar a quarts de final, i no a vosaltres, que havíeu aconseguit la medalla d'or, és símptoma que l’esport femení encara està molt invisibilitzat?

Acabaven de guanyar el mateix dia que nosaltres i vam passar totalment desapercebudes. Cansa i fa mal, també estem aquí i lluitem, amb un esforç que no s’està valorant.

Tot i això, creus que hi ha una evolució positiva?

Crec que sí. Per molt que hàgim de lluitar crec que tard o d’hora això acabarà canviant. Al final són molts anys, i no només en el waterpolo femení, en altres esports també estan en el més alt i ha arribat el moment en què la gent ho ha de valorar.

Vas marxar del Terrassa per tornar a fitxar pel CN Sabadell. Com et va en aquesta nova etapa?

Porto només un mes però estic molt contenta. Tenia moltes ganes de tornar i fer un canvi en la meva vida en aquest sentit. Amb ganes que comencin les competicions de més nivell: les fases de Champions, la Copa de la Reina...

Bea ara coincideixes amb una altra rubinenca, l’Elena Ruiz, que a part de ser companya de selecció també ha fitxat pel CN Sabadell. Com ha estat?

Vaig estar en la seva situació fa anys. Sortir del Rubí no és fàcil.

Per què?

Sortir de casa nostra mai és fàcil. Al final, el Rubí sempre ha sigut un club molt familiar, que ha cuidat sempre els seus jugadors i jugadores. Els esportistes que ens formem allà passem molts anys de la nostra vida i coneixem a molta gent que passa a ser part de la nostra família: entrenadors, companys, gent de la piscina... Una vegada t’has de desvincular de tot això és complicat però has de valorar què és el millor per a tu i el que vols realment.

Crec que l’Elena ha pres la decisió de sortir del CN Rubí per seguir creixent com a jugadora i per sort, la tinc també amb mi. Vaig estar molts anys al Rubí i la vaig entrenar algun any, després va jugar amb mi també.

"L'Elena Ruiz té un nivell espectacular"

És curiós Bea, vas entrenar l’Elena i ara sou companyes d’equip, tant a la selecció com al Sabadell.

Vaig estar molt poc temps fent d’entrenadora i ella era molt petita. Mai vaig ser primera entrenadora, però quan estava de segona de vegades estava amb mi. Li tinc molt de carinyu i lògicament vull el millor per a ella. L’ajudaré en tot el que pugui. Té un nivell espectacular. Crec que pot seguir creixent encara més.

Bea, ets jugadora professional però sovint els esportistes tenen una carrera molt curta. On et veus en un futur? T’estàs formant en una altra cosa?

Aquest juny he acabat la carrera i ja estic graduada en Comunicació Audiovisual. Tinc dos anys de contracte al Sabadell, que són els anys que em queden fins a París 2024. Aquests anys m’agradaria seguir estudiant una mica i fer un màster o alguna altra cosa. Ara estic fent un curs d’anglès i així tampoc em desvinculo del tot dels estudis.

Seguir jugant no sabria dir-te fins quan però sí que tinc clar que, en l’àmbit professional i de selecció, m’agradaria arribar a uns altres Jocs Olímpics i després ja es veuria. Són molts factors que haig de valorar als 29 anys, però m’agradaria seguir encara un o dos anys més a nivell de club perquè crec que puc fer moltes més coses.

També m’agradaria treballar del que he estudiat i no deixar del tot el waterpolo per poder compaginar les dues coses i quan arribi el moment de deixar-ho ja tinc el camí mig fet.

"M’agradaria treballar del que he estudiat i no deixar del tot el waterpolo"

Com a esportista professional has de tenir una disciplina molt dura. Quantes hores et passes a l’aigua cada dia?

Al club fem cada dia entrenaments, matí i tarda. Normalment tenim una tarda de descans i juguem el dissabte. L’únic dia que descansem completament és el diumenge. Pel matí fem gimnàs i després anem a l’aigua una hora i mitja, més o menys, depenent del dia. Per les tardes dues hores o més.

A la selecció la cosa es complica una mica més. Pels matins podem arribar a fer quatre hores i per la tarda unes quatre hores més.

Heu de tenir un gran desgast físic. Haureu de menjar molt per portar aquest ritme?

Ens ajuden amb la suplementació sobretot, ens controlen el ferro i les vitamines. També prenem batuts de proteïna. Pel que fa a la competició, com estem tants dies ens controlen encara una mica més per poder recuperar bé. També depèn de cada persona, cada cos és un món.

Crec que molta gent de Rubí s’ha aficionat al waterpolo gràcies a vosaltres.

Així m’agrada (entre riures).

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.