David Parrilla: "És trist que cap mitjà català destaqui l'ascens de les noies del futbol sala"

Parlem amb David Parrilla, director del Club Esportiu Rubí FS i entrenador de l'equip femení del club que acaba d'ascendir a l'elit del futbol sala

Les jugadores del futbol sala Femení de l'Esportiu Rubí han aconseguit una fita històrica, les rubinenques estan a la primera divisió, a l'elit del futbol sala. Després de competir uns play-offs de manera magistral, les noies han tocat sostre.

En només tres anys, el femení de l'Esportiu ha pujat de categoria dues vegades. Quan l'actual entrenador, David Parrilla, va començar a entrenar les noies, aquestes es trobaven en la divisió d'honor catalana, la màxima autonòmica. El primer any ja van ascendir a segona nacional, el següent es van mantenir en una cinquena posició i aquest tercer ha estat quan han arribat a la primera nacional, tot un autèntic assoliment.

Però després de l'eufòria del moment, ve la realitat. Competir en una categoria professional com aquesta significa tenir unes despeses difícilment assumibles per a un club com l'Esportiu Rubí. Per assolir això necessiten tot el suport tant de les institucions, les empreses i els mitjans de comunicació. Avui entrevistem a David Parrilla, entrenador del primer equip femení i director del club per fer valoració de la temporada i dels reptes que encara l'equip davant el futbol sala professional.

Les noies del primer equip del futbol sala femení de l'Esportiu Rubí i David Parrilla a l'esquerra. FOTO: @localpres

Les noies del primer equip del futbol sala femení de l'Esportiu Rubí i David Parrilla a l'esquerra. FOTO: @localpres

Com inicies la teva trajectòria amb el femení?

Sempre he estat vinculat al futbol sala i sempre he estat a l'Esportiu Rubí, i he entrenat totes les categories del masculí. Quan va acabar la pandèmia, l'antic president em va proposar agafar el femení. Tot i que mai m'hi havia plantejat, si ell m'ho proposava era perquè pensava que jo era la persona idònia per assumir aquest repte i no m'ho vaig pensar, el meu club em necessitava.

Quan vas arribar fa 3 anys, amb quin equip et vas trobar?

En aquell moment la situació del femení era bastant crítica perquè no teníem una direcció concreta o no teníem un objectiu concret, sinó que era anar fent. Quan el vaig agafar jo, tenia clar que havia de millorar aquesta situació. El femení aquí havia tingut un històric i un potencial increïble que en aquell moment s'estava perdent.

"El femení aquí havia tingut un històric i un potencial increïble que en aquell moment s'estava perdent"

Jo mai m'hauria imaginat que toquéssim sostre tan d'hora, però sí que tenia l'objectiu de millorar. Jo quan assumeixo un repte tinc la implicació directa i l'obligació moral de posar tot de la meva part.

Quina valoració fas de les noies a la lliga?

La valoració és increïblement positiva. Jo crec que les jugadores han treballat i crescut molt durant la temporada. Fins a l'última jornada vam tenir opcions de guanyar la Lliga, que finalment es va emportar el Deportivo de Gran Canària.

Crec que hem superat moments complicats perquè l'exigència de la categoria ens portava el límit cada setmana, jugàvem contra equips amb moltíssima qualitat i ens havíem d'exigir el màxim. A més, durant la temporada les jugadores han guanyat una experiència i unes vivències que a l'hora de la veritat ens han fet molt forts.

Primer equip femení de l'Esportiu Rubí. FOTO: @localpres

Primer equip femení de l'Esportiu Rubí. FOTO: @localpres

I als play-offs?

Just abans de començar el play-off se'ns lesiona una jugadora de gravetat i just al primer partit de play-off se'ns lesiona una altra jugadora de gravetat també. És a dir, en 72 hores vam perdre dues jugadores de la plantilla. Jo crec que davant aquesta situació del play-off i la situació una mica de la plantilla, que estàvem amb 7 jugadores del primer equip, ens vam fer més forts i sobretot vam aprendre molt.

Les jugadores són les verdaderes protagonistes d'això que hem aconseguit, perquè al final l'esforç que han fet en aquests quatre partits és increïble. No sabria dir-te una fita històrica, almenys al nostre club, on amb 7 jugadores del primer equip es guanyin els quatre partits de play-off.

"No sabria dir-te una fita històrica, almenys al nostre club, on amb 7 jugadores es guanyin els quatre partits de play-off"

El resultat del play-off, sumant les dues eliminatòries, és 14-4. Sembla que hem anat sobrats, però no. Els resultats diuen que sí, però no hem anat sobrats. Hem anat sobrats pel que fa a la implicació del treball de totes les jugadores que tinc, perquè s'ho han deixat tot. Moltes d'elles senten el club com ho sentim tots i estaven disposades a tot per portar l'equip a la primera divisió, aquí es va demostrar que no teníem límit i que ho podíem aconseguir.

Ara, de cara a l'any que ve, quins són els aspectes que creieu que heu de millorar i els que heu de reforçar?

La temporada que ve jugarem en una categoria professional. És a dir, jugarem contra els millors equips del món de futbol sala femení, uns equips amb unes jugadores que tenen unes condicions de treball professional. Primer de tot hem de ser conscients d'això. A partir d'aquí necessitem el suport, no sé si públic, no sé si governamental, no ho sé, però un suport per nosaltres poder competir en igualtat de condicions. Al final, l'Esportiu Rubí és un club molt social, molt de la gent, però ara hem passat a un esport d'una altra esfera, que és la professionalització del futbol sala femení.

"Necessitem el suport de tothom per poder competir en igualtat de condicions"

És impossible que aquí a Catalunya, amb el suport que tenim, puguem fer un equip professional. Sobretot el tema econòmic és la primera o dificultat que ens estem trobant. A Catalunya, a part del Rubí, només n'hi ha un equip català, això suposa uns 13 desplaçaments fora de Catalunya per jugar, això és una despesa econòmica que no sé de quina manera el club podrà suportar. Si és veritat que és la nostra responsabilitat buscar els recursos perquè l'equip pugui, ja no dic competir, sinó estar en aquesta categoria.

I ara que toca en aquest sentit?

A partir d'aquí, buscar-nos una mica la vida. Ens hem sentit estimats per la nostra ciutat aquestes setmanes, ja que, per exemple, l'alcaldessa Ana María Martínez i els regidors Juan López, Moises Rodríguez, Rafael Cuesta van venir amb nosaltres a Vigo, però econòmicament tenim un problema seriós, i és que necessitem que una ciutat tan industrial com Rubí doni suport i sobretot visibilitat.

"Necessitem que una ciutat tan industrial com Rubí doni suport i sobretot visibilitat"

Aquí tenim 5-6 jugadores que són de Rubí de tota la vida que senten la ciutat com seva, i estic convençut que aquesta victòria no hagués estat possible si elles no ho sentissin així. Crec que a la ciutat de Rubí li toca estar a l'altura del que han fet aquestes noies.

Creus que la peça clau que falta perquè el futbol sala pugui prosperar a Catalunya és la visibilitat?

A Catalunya, i no és casualitat, totes les nostres seleccions autonòmiques, sub 16, sub 19 de futbol sala femení són campiones d'Espanya. Com pot ser que amb una base i una cantera on a Catalunya són pràcticament sempre campiones de sub 16 i sub 19, només hi hagi dos equips catalans a l'elit?, per exemple a Galícia n'hi ha quatre equips professionals a primera divisió i el cinquè no ha pujat perquè nosaltres l'hem guanyat.

Per part d'empreses també ho veus directament quan entres en un pavelló, quan jugues contra l'altre equip i veus la quantitat de publicitat que porta la seva equipació. Això és perquè allà a Galícia, o fora de Catalunya directament, s'aposta pel futbol sala femení.

"Fora de Catalunya s'aposta pel futbol sala femení"

De fet, quan nosaltres vam guanyar a les gallegues del Benbrive, tant La Voz de Galícia com El Faro de Vigo tenien uns articles a pàgina completa explicant que el Benbrive havia perdut el play-off. El que a mi em sembla greu és que cap diari català s'ha fet ressò que l'Esportiu Rubí ha guanyat. El que realment em fa entre pena i ràbia és que es fa ressò que elles han perdut allà i aquí no diem res que nosaltres hem guanyat. Estem en un moment delicat i si els diaris i la premsa no es fan ressò de nosaltres, qui apostarà per nosaltres? Jo no apostaré per un esport que no sé ni que existeix.

"El que realment em fa entre pena i ràbia és que es fa ressò que elles han perdut allà i aquí no diem res que nosaltres hem guanyat"

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.