È. Tortosa, S. Navarro i N. Salvador: "L'any que ve ens afrontarem als millors equips d'Espanya"

Fa unes setmanes entrevistàvem a David Parrilla, director del Club Esportiu Rubí FS i entrenador del primer equip femení del club que acabava d'ascendir a l'elit del futbol sala. Però les protagonistes d'aquesta fita han estat elles, les jugadores. És per això que avui parlem amb Èlida Tortosa, Sandra Navarro i Núria Salvador, tres jugadores del club que fa anys que estan a la família de l'Esportiu Rubí.

Més info: David Parrilla: "És trist que cap mitjà català destaqui l'ascens de les noies del futbol sala"

L'Èlida fa 9 anys que està al club, des que va decidir canviar el futbol 11 pel futbol sala, on ràpidament va veure que tenia més de moviment i més de dinamisme. La Sandra va arribar fa 15 anys, tot i que ella va començar jugant a l'escola va canviar a l'Esportiu Rubí per un conveni que tenia el seu centre amb el club. La Núria, per la seva banda, és la que porta més temps, concretament 16 anys.

En només tres anys, el femení de l'Esportiu ha pujat de categoria dues vegades. El primer any ja van ascendir de la divisió d'honor catalana, la màxima autonòmica, a segona nacional, el següent es van mantenir en una cinquena posició i aquest tercer ha estat quan han arribat a la primera nacional.

Aquesta, però, tal com expliquen les noies ha estat una temporada que se'ls hi ha fet llarga, amb uns play-offs que van durar pràcticament tot el mes de juny. Uns play-offs amb els quals van aconseguir l'ascens, però que tot i els resultats, les jugadores expliquen que no va ser gens fàcil, principalment perquè tenien a dues noies de l'equip lesionades, una d'elles amb qui parlem avui, Núria Salvador.

En els últims 3 anys heu pujat de categoria dues vegades. Com heu viscut tot aquest procés de tocar sostre tan ràpid?

Sandra: És una cosa que nosaltres no pensàvem que seria tot tan ràpid, però sí que és veritat que des de l'any de Divisió d'Honor, que va ser quan vam guanyar la categoria i vam pujar per primera vegada a la competició nacional, aquell any ens plantàvem al gener amb 10 punts de diferència del primer. Ens vam posar les piles, vam creure, vam treballar, i la veritat és que aconseguir en 3 anys dos ascensos fins a la màxima categoria del futbol sala femení és meravellós.

"Ens vam posar les piles, vam creure i vam treballar"

Vau fer una temporada increïble, però arribeu als play-offs i es lesionen dues jugadores. Què us va donar la força per no decaure?

Èlida: Aquestes dues lesions i com va impactar-nos a nosaltres va ser un punt que ens va donar força. No tenim forces, però tenim dues companyes que es queden al camí, nosaltres hem de treure forces d'on sigui, hem d'acabar aquest això com puguem. Jo crec que aquesta és la diferència que té aquest equip, poden haver-hi equips més bons o més tàctics, però nosaltres a nivell humà som increïbles, i el fet d'haver tret aquest últim alè per acabar l'últim mes i plantar cara un play-off que semblava tan difícil i a la vegada ho hem fet veure tan fàcil, és el nostre tret diferenciador.

"Poden haver-hi equips més bons o més tàctics, però nosaltres a nivell humà som increïbles"

Núria tu vas ser una de les lesionades. Com ho vas viure?

Núria: Jo crec que això de treure forces d'on no hi ha és una mica l'essència d'aquest equip. Tot l'any ha sigut així sempre hem tret d'on no hi ha per intentar guanyar el partit, sigui com sigui.

"Treure forces d'on no hi ha és una mica l'essència d'aquest equip"

Des de fora s'ha vist un equip molt competitiu, des del primer moment que vaig lesionar, durant el partit quedaven deu minuts i anàvem 3-2 guanyant i just després de la lesió vam marcar dos gols seguits.

Quins objectius us poseu per l'any que ve?

S: per nosaltres és un salt molt alt a la primera divisió, perquè dintre de la nostra plantilla tenim dues o tres jugadores que ja han jugat a primera durant un parell d'anys, però nosaltres no ho hem fet mai, la majoria.

Crec que és una cosa superimportant a nivell de club i a nivell d'equip i de grup i la veritat és que tenim moltes ganes, perquè al final jugarem a la millor lliga del món de futbol Sala Femení, les millors jugadores estan en aquesta lliga i, per tant, sembla que nosaltres també formem part d'aquestes 150-170 millors jugadores d'Espanya. És que és un repte que tenim moltes ganes d'afrontar.

"Les millors jugadores estan en aquesta lliga i, per tant, sembla que nosaltres també en formem part"

Durant aquests dies de play-offs i partits finals de lliga, us heu sentit acollides per la gent de Rubí?

S: L'afició rubina, com nosaltres li diem, sempre està amb nosaltres. Nosaltres hem estat tot l'any jugant aquí a La Llana amb una mitjana de 200-300 persones que venen a veure'ns. A viatges llargs a Pamplona o Castelló molta gent ha vingut fins allà a veure'ns. En la nostra bombolla Rubina sí que ens hem sentit molt escalfades. Al final nosaltres som dues o tres persones de Rubí de tota la vida que ens coneix tothom i durant, per exemple, la Festa Major o caminant pel centre de Rubí la gent et coneix i la gent sap que tu jugues a futbol i el que has aconseguit i el que estàs aconseguit, com a poble ens hem sentit molt acollides.

"L'afició rubina, com nosaltres li diem, sempre està amb nosaltres"

N: Durant els play-offs per exemple, quan jugàvem aquí a casa i anàvem al matí a comprar el pa o alguna cosa, de cop i volta et deien "aquesta tarda a veure si guanyeu", i era una persona que no coneixíem de res, això també és guai.

S: També és veritat que l'últim desplaçament que vam tenir, que vam anar a Vigo, van viatjar amb nosaltres l'alcaldessa i els regidors d'esports i un parell de components més de l'Ajuntament, això per nosaltres també va ser molt important.

Creieu que aquí, a Catalunya, no se li dona tanta importància al futbol sala femení com en altres comunitats autònomes?

È: Sí, jo crec que hi ha molta diferència. A part de les comunitats, també dins de Catalunya jo he trobat molta diferència entre estar jugant a segona, que és una lliga també a nivell nacional, que està jugant a primera. Està bé el bombo que se li ha donat a què hem pujat perquè hi ha alguns mitjans de comunicació com vosaltres que heu vingut a parlar amb nosaltres, però crec que no som del tot conscients realment a quina categoria estem i quina és la rellevància que se li hauria de donar.

"Crec que no som del tot conscients a quina categoria estem i quina és la rellevància que se li hauria de donar"

No és suficient la importància que se li està donant per realment a la categoria a la qual hem pujat. Estem parlant que estem a primera Iberdrola, que encara no ens ho creiem ni nosaltres. Espero i desitjo que això canviï perquè és el que parlem, vas a unes altres comunitats autònomes i això no té res a veure. Hem sigut portada en altres comunitats autònomes i no en la pròpia nostra, però esperem que igual que nosaltres estem posant de tota la nostra part perquè se li doni la importància que té el futbol sala femení, tant l'Ajuntament com la premsa estiguin a l'altura de l'esforç que estem fent.

N: Al final només hi ha dos equips catalans a primera, les Corts i nosaltres. Les de Barcelona potser per ser les primeres a arribar a aquesta categoria l'any passat sí que van tenir més repercussió, van sortir a TVE i Esports3, la nostra fita ha passat més desapercebuda.

Per què creieu que pot ser això, aquesta diferència entre l'altre equip barceloní i vosaltres?

S: Potser la novetat, no? Elles van ser el primer equip català en pujar. També crec que és una cosa notòria i és la ubicació de cadascun dels equips, elles són del centre de Barcelona, són de les Corts. Al final nosaltres som una ciutat més apartada i això es nota.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.