Víctor Vega: "Vaig començar per un amic i ara la boxa és la meva vida"

 

 

  

A l'esport rubinenc hi ha talent i molt. I un dels noms destacats en la boxa és el de Víctor Vega. 4 vegades campió de Catalunya, bronze en un campionat espanyol, triomfs a Xipre, Irlanda, Romania i membre de la selecció catalana de boxa, entre molts altres mèrits. Més de 50 combats disputats en els 8 anys que fa que va descobrir el món dels rings. A més, el pròxim mes d'abril, puja a categoria professional. Però és que a més, aquesta setmana inaugura el seu propi club de boxa al carrer Dant de Rubí. Està clar que a aquest boxejador de pes Walter ningú li para els peus.

    

Què significa per a tu aquest pas a professional?

Per mi és un somni fet realitat. És una il·lusió, repeteixo, un somni i l'agafo amb moltes ganes i a veure fins on puc arribar.

 

I com comences a practicar la boxa?

Doncs la veritat és que m'hi va dur un amic. Estàvem a una plaça i em va comentar que hi havia un club de boxa i que per què no hi anàvem. Allà vaig començar i fins ara.

 

Es podria dir que ara la boxa és la teva vida?

Sí, des que vaig conèixer aquest esport i el vaig començar a practicar que és la meva vida i la meva passió.

 

Quan ets damunt el ring, què sents?

Doncs la veritat és que quan sóc damunt el ring no penso en res. En fer la feina i que surti tot bé. Estudiant al rival i sense nervis, perquè si surts nerviós, ja no fas res.

  

És el KO el pitjor que et pot passar al damunt del ring?

El KO és molt dolent, perquè et deixa mal cos, però si estàs fent un bon combat i, mira, t'endús una mà tonta no hi ha més. Però molt pitjor és que no hagis fet bé la feina. Que et digui el teu entrenador que no ho has fet bé o que no estigui el públic content, això per mi és molt pitjor.

 

Per poder entrenar a algú en el món de la boxa creus que és important haver practicat primer aquest esport?

Per mi és fonamental. Un entrenador ha d'haver competit també perquè sinó no sap allò que sent el seu lluitador. Es pot exercir però no és el mateix, hi ha moltes coses en les quals no s'empatitza si la persona que t'entrena no ho ha sentit també.

  

És la força el més important a la boxa?

No, ni de bon tros. És la intel·ligència, encara que sorprengui.

 

Tothom, amb un bon entrenament, podria arribar a competir, doncs?

Qualsevol persona que entreni, si s'esforça i és constant, pot competir. Però influeix molt la intel·ligència que hi fiquis al ring a l'hora del combat. S'ha d'estudiar bé al rival, observar-lo i saber bé per on el pots atacar.

 

La teva família com ho passa quan et veuen sobre el ring?

Pateixen molt. De fet, la meva mare no pot venir a veure'm, no en vol ni sentir a parlar després que una vegada ho passés molt malament.

  

Està clar que la boxa ha de ser passió perquè sinó no s'aguanta, no?  

Exacte, ha de ser passió perquè sinó és molt fàcil llençar la tovallola. Són moltes hores de dedicació i d'entrenament. Jo entreno totes les tardes, cada dia de la setmana, incloent-hi dissabte. I els diumenges sortim a córrer amb els amics per no perdre el ritme.

 

Què és allò que més t'agrada de la boxa?  

Encara que es pensi que és un esport individual, hi ha tot un equip al darrere que treballem junts i a mi és això el que més m'agrada. És el que jo m'enduc, el que em dóna força i les ganes d'entrenar.

  

Ara passes de boxejador a empresari muntant el 'Club Boxeo Vega', com es fa aquest pas?

És un projecte que agafo amb moltes ganes també perquè sempre he tingut al cap la idea de muntar el meu propi gimnàs perquè és allò que més m'agrada i si m'hi puc dedicar 100% i ara tinc l'oportunitat doncs, per què no? A més, als matins serà gimnàs normal perquè qui vulgui pugui venir a entrenar i a les tardes seran classes dirigides. Fins i tot, hi haurà uns dies que farem boxa infantil.

 

Què curiós i difícil a la vegada...  

Sí, són classes per a nens de 6 a 12 anys per visualitzar la boxa educativa que també existeix però que no es veu massa. Perquè la gent, en general, està equivocada. Hi ha gent que pensa que vens aquí i pegues a tothom i això no és així. Hi ha boxa amb contacte, sense contacte, per a nens petits, per a persones que només vulguin fer exercici, per a tothom. I amb els nens se'ls ha de guiar bé, explicar que hi ha una disciplina al darrere, unes normes, etc. Difícil però tot un repte nou!