Ana María Martínez: “El govern de la Generalitat no s’adona de les necessitats de la ciutat"

L’alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez (PSC), està al capdavant de l’Ajuntament de Rubí des del 2015. Va ser reelegida en el 2019 i des d’aleshores governa en coalició amb En Comú Podem. A pocs mesos de les eleccions a l’alcaldia, que seran el pròxim 28 de maig, la primera edil i candidata oficial dels socialistes al municipi, fa balanç del seu darrer mandat i parla sobre diverses qüestions d’interès per a la ciutat.

Alcaldessa, quines són les inversions més importants que s’han realitzat a la ciutat en aquest últim mandat?

Aquest ha estat el mandat que més inversions, proporcionalment, i malgrat la situació de dificultat, hem pogut fer. Insisteixo que ha estat un mandat complicat però visualment es pot comprovar.

En l’espai públic podem començar per l’obra del pont del carrer Sant Joan, que torna a tenir una segona fase. En la primera es va fer tota l’ampliació de la vorera sud, que va passar a tenir tres metres. A més, es va fer el reforç del pont, l’enllumenat i la millora de la vorera nord. Ara s’està fent la semaforització de cruïlla que toca a Can Fatjó i que sabem que és un espai amb problemes de mobilitat.

“Tot el que s’està fent a l’avinguda de l’Estatut és per aconseguir que sigui un carrer absolutament pacificat”

L’avinguda de l’Estatut ha tingut certa millora. Va passar de ser una carretera interurbana a un carrer més de la ciutat i tot el que s’està fent és per aconseguir que sigui un carrer absolutament pacificat, amb un carril bici i molts passos de vianants que connectaran una banda i l’altra, però tot això s’ha de fer per fases. En aquest moment es treballa en la redacció del projecte de la façana entre la plaça Agricultura i el carrer Galícia amb el parc de Ca n’Oriol, una altra de les grans inversions en espai públic. Un projecte que estem dibuixant i que serà un projecte redissenyat, diferent al que en el mandat passat vam poder veure i per consens vam descartar. Serà una inversió en el pulmó verd més gran de la ciutat que permetrà tenir més espais de passeig, d’estada i de lleure.

El carrer Mare de Deú de Lourdes també l’hem renovat. Va haver-hi una restauració basada sobretot en l’accessibilitat. S’ha canviat l’enllumenat, s’ha pogut soterrar la línia de baixa tensió i també és una obra lligada a una segona fase: la de la rotonda i els seus accessos. Una rotonda que tornarà a tenir una palmera i quedarà dignificada.

Si tirem cap a la Serreta, tenim totes les inversions de la plaça Celso Emilio Ferreiro, que passen per una restauració del ferm, plataforma única fins al carrer de Sant Gaietà des del carrer Cadmo, també amb accessos i pas de vianants entre carrers.

A més, el nou parc de Sant Muç ha permès un punt de lleure i de trobada entre urbanitzacions. Aquestes són obres que estem veient ara en l’espai públic. Han estat moltes i són d’aquest mandat.

“L’obra del camp del 25 de Setembre ha passat de ser un projecte de tres milions a un de quatre milions i mig d’euros”

En equipaments m’agradaria fer referència al canvi de gespa de la UE Rubí. Va ser molt al principi del mandat. Encara està donant algun problema però, en tot cas, es va renovar i l’empresa està treballant perquè sigui un camp en condicions.

El club de petanca Santa Rosa va passar d’estar a Ca n’Oriol a alliberar aquest espai, que també serveix per al redisseny del parc, i ocupar un altre a Can Rosés, amb una millora de les instal·lacions.

L’ampliació de l’skatepark de Can Sant Joan, que s’ha vist acompanyada de l’espai de cal·listènia i de parkour que s’està acabant. Tot aquest espai és molt demanat i encara hi ha possibilitat de millorar-lo una mica més.

Les pistes de petanca del club Les Torres, una de les primeres cobertes de tot Catalunya, on hem obert l’opció de campionats nacionals que abans no eren possibles. També la coberta de la graderia de l’Olímpic Can Fatjó, que al principi del mandat no existia.

“Som la ciutat de les nostres característiques que més aparcaments lliures en tenim”

l l’obra del camp del 25 de Setembre, que no és només un equipament esportiu, aquí hi ha un edifici de barri o de ciutat, que com sabeu estava en fase d’adjudicació i va haver-hi una renúncia per tota la situació que hem viscut mundialment, i s’ha hagut de fer una revisió de preus. Ha passat de ser un projecte de tres milions a un de quatre milions i mig d’euros, i estem en procés de licitació. Calculem que, just abans o després de l’estiu, s’iniciarà aquesta obra.

Després hi ha un pla d’asfaltatge, un pla de voreres i un pla d’instal·lacions que ens permeten planificar el que s’ha de fer. No teníem plans concrets i en aquest mandat s’han sistematitzat per tenir ordre.

I aparcaments se n’han fet molts. Som conscients de la necessitat que hi ha i ho diré moltes vegades: som la ciutat de les nostres característiques que més aparcaments lliures tenim. Si ho comparem amb l’àrea metropolitana segur que estaríem en el primer lloc i, evidentment, de la nostra comarca. Cada cop que trobem un espai on urbanísticament és possible, sigui de manera temporal o definitiva, ampliem o millorem els aparcaments. Tenim el del Tres d’Abril, la plana de Can Bertran a la Biblioteca, avinguda de l’Estatut amb Olimpíades, el del carrer Mallorca també es va fer nou, l’aparcament de Can Fatjó estem a punt d’ampliar-lo... Intentem que la dificultat per aparcar la puguem pal·liar una mica. Hi ha barris que és molt difícil, amb edificis que no tenen aparcament propi i amb moltes llars on viuen dues persones i hi ha tres cotxes. És complicat generar l’espai per donar sortida a aquesta necessitat.

Les urbanitzacions i el seu manteniment és un tema recurrent. Se n’ha fet prou en aquestes zones de la ciutat?

Vam iniciar el mandat amb actuacions en cinc urbanitzacions amb una intervenció inicial de prop de 800.000 euros. Tenint en compte la importància que per nosaltres tenia agafar ritme en el que es pot fer a les urbanitzacions, vam començar amb una regidoria específica per tenir una interlocució directa.

Són 220 quilòmetres lineals de carrers. Molts tenien gran necessitat i a poc a poc s’ha fet allò que a la Taula d’Urbanitzacions s’ha prioritzat. Tot i no estar satisfets qui viu a urbanitzacions ni nosaltres tampoc perquè, insisteixo, el ritme el vam agafar en aquest mandat i encara la velocitat és de creuer, estem contents perquè s’ha treballat molt. Millorable? Sí, però cal tenir en compte que ens hem intentat posar al dia en aquest mandat.

“Rubí és una ciutat segura, tenim un treball coordinadíssim entre els Mossos d’Esquadra amb la nostra Policia local”

La inseguretat és un tema que preocupa a una part de la ciutadania. Què està fallant o com es pot millorar la percepció de seguretat?

Hi ha discursos tacticistes que són fàcilment comprables quan apel·les a emocions i a una cosa tan important i sensible com és la seguretat. Per mi el que està fallant és comprar discursos que són molt irresponsables. Al final la seguretat es mesura per dades però de vegades la percepció hi compta més o és més creïble. Rubí és una ciutat segura, tenim un treball coordinadíssim entre els Mossos d’Esquadra amb la nostra Policia local.

Hem tingut una situació complicada, lligada amb els comerços, en els darrers mesos a Sant Jordi Parc. El dispositiu ha finalitzat. Estem parlant de persones que utilitzen la ciutat per fer actes delictius i que passen d’un lloc a l’altre en el moment que se senten perseguits o enxampats, posats a disposició judicial, i en llibertat de nou. I aquesta roda és la que els cossos de seguretat intenten combatre. La tranquil·litat que la feina s’està fent bé la tenim. Evitar-ho al 100%? És impossible.

Hem ampliat la plantilla de la policia municipal i continuem fent processos de selecció, que són molt llargs, i el compromís de la conselleria era mantenir un nombre de places de Mossos que havien incorporat com alumnat en pràctiques i així ha estat.

A més, hem de fer més accions lligades a espais concrets. Per una banda, augmentar la il·luminació i, per l’altra, tenir espais de coordinació. Per exemple, en l’àmbit comercial hi ha una Taula de Seguretat i Comerç i un telèfon vermell per avisar a Mossos d’Esquadra i ser atesos de forma ràpida en un moment determinat, sense esperar la trucada a centraleta.

També hi ha accions concretes que potser no es resolen incrementant la presència policial. Penso en la situació que es va produir fa un any i mig al centre de la ciutat: un grup de joves que tenien queixes de restauradors i comerciants de la zona. No només es treballa amb la policia perquè no és el que dona millor resultat per a joves d’entre 14 i 17 anys que generen molèsties però no estan dins l’àmbit de la delinqüència. És tot un treball amb molts serveis municipals.

També estem posant càmeres de videovigilància, elements dissuasoris que ens permeten comprovar, si passa alguna cosa, les imatges a posteriori. No es poden utilitzar sense autorització però ens donen la garantia que si passa qualsevol cosa es poden veure. Estan al centre de la ciutat i ara estem acabant el procés de les de la plaça de la Constitució.

“El govern més minoritari en la història de la Generalitat no s’adona de les necessitats de la nostra ciutat”

Considera que la falta d’un hospital, una segona estació de Ferrocarrils i la renovació dels jutjats està relacionat amb el diferent color polític de l’Ajuntament i la Generalitat?

He tingut davant en dues ocasions el president de la Generalitat i crec que no coneix la ciutat. La pot haver conegut per aterrar en un acte polític però no s’han volgut mirar aquestes reivindicacions en base a què les demanem. Perquè si s’ho miressin, em resisteixo a pensar que la negativa seria tal.

L’any 2001, des del Partit Socialista de Catalunya vam començar a plantejar la necessitat que aquesta ciutat, per la dimensió que tenia i com es desenvolupava, requeria d’un dispositiu hospitalari de referència i no haver d’anar a Terrassa. Al llarg dels anys hem anat afinant aquesta petició i, de fet, hi ha un avantprojecte d’un hospital per donar resposta no només a Rubí, també a Sant Cugat i Castellbisbal, amb una sèrie de serveis i un pla funcional que tècnicament es va treballar, i que deia que 88 de les 100 persones que cada dia es desplaçaven a Terrassa podien quedar-se amb la cartera de serveis que aquest dispositiu oferia.

La primera visita que vaig fer en el 2015 com alcaldessa va ser al conseller Comín i em va dir que fos solidària territorialment. Li vaig dir que on hi havia una ciutat com la meva, de prop de 80.000 habitants, sense un hospital. No hi ha cap.

Creiem que el govern més minoritari en la història de la Generalitat en aquest moment no s’adona de les necessitats de la nostra ciutat i l’hospital és la més important per a nosaltres.

“El teixit industrial demana aquesta segona estació”

Pel que fa la segona estació de Ferrocarrils a la ciutat, hem fet una declaració amb tots els partits del plenari i tots els agents socials i econòmics. El teixit industrial demana aquesta segona estació. L’espai està reservat i està més que estudiat que serien 4.100 viatgers d’inici que portarien a la línia. Donaria resposta a la part nord i nord-est de la ciutat. Només hem de comparar amb la ciutat veïna, que és una mica més gran que la nostra i són set estacions. Nosaltres només tenim una i és la que més viatgers aporta en la franja de la primera hora a la línia.

“Ens costa molt tenir interlocució amb la Generalitat”

Si parlem dels jutjats, va venir el conseller Mundó i va visitar els jutjats i la gent que hi havia i els hi va dir que, com a molt, els hi quedaven dos anys a l’edifici i que aviat hi hauria un en condicions. Encara esperem.

Ens costa molt tenir interlocució amb la Generalitat. Al final estem per defensar els interessos i necessitats de la ciutadania i continuarem fent-ho mentre ens quedi veu: l’hospital, la segona estació, els jutjats i l’escola del Bosc.

L’escola havia d’estar iniciada i encara no ho està. Hem signat el conveni i hem aportat un 10% de l’import total de la construcció, que són una mica més de 400.000 euros. Però les notícies que m’arriben és que la previsió s’està endarrerint i estic a l’espera de saber el per què.

El centre d’educació especial l’havia d’ampliar la Generalitat i estem acabant de veure com ho fem però d’entrada ens han dit que no pensen invertir ni un euro.

Pel que fa a l’ampliació del CAP Anton de Borja i la remodelació del CAP Sant Genís per incorporar els serveis de salut mental, estan a la cartera d’accions per fer però encara no tenim l’acord de govern que diu quan es començarà l’obra.

Pel que fa a l’hospital, es podia haver fet més quan el PSC estava en el govern del tripartit de la Generalitat?

Sí, ho he dit moltes vegades. Crec que del 2007 al 2010 el ritme no va ser el que havia de ser, i com a mínim s’hauria d’haver començat a construir. Una construcció és difícil de ficar-la en un calaix, que és el que es va fer amb l’avantprojecte i el pla d’usos en el moment que Artur Mas va arribar al govern de la Generalitat. Des de llavors hem demanat que treguin aquest projecte del calaix.

“Ja hem pagat prou peatges, mediambientalment parlant”

Rubí és un territori molt castigat amb abocadors i línies d’alta tensió. Què es pot fer per pal·liar aquesta situació?

Tenim una màxima com a ciutat i és que ja hem pagat prou peatges, mediambientalment parlant. Farem tot el que estigui a les nostres mans per evitar més peatges. El que sí que és cert és que en alguns temes vam generar uns espais d’estratègia compartida per utilitzar-lo i el que no hem fet, com a govern, és sortir d’aquest espai per fer política. Per a nosaltres és deslleial i no ho farem. Hi ha una Mesa d’Abocadors i un informe jurídic sobre Can Canyadell que s’està treballant tècnicament i que s’ha compartit en la mesa.

Pel que fa a les línies d’alta tensió és un procés molt lent però tenim preparada la partida econòmica per signar el conveni amb Red Eléctrica. Un cop signat el conveni tindrem més clar el calendari per desplaçar la línia elèctrica de Can Fatjó. L’altra de Pep Ventura anava lligada a Sant Cugat. La proposta que va fer Endesa, en aquest cas, va ser fer un desplaçament però Sant Cugat es va retirar de la proposta, no la va prioritzar i nosaltres sols no ho podem fer. Per tant, és un tema pendent.

I costa molts diners també.

Sí, diners que com bé sabeu, són tot partida municipal.

L’operador o l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) no col·laboren també?

La Generalitat no vol saber absolutament res d’aquest tema. Hi havia un conveni que volien que reféssim. Nosaltres vam dir que no i el que vam fer és portar-lo al jutjat i denunciar l’ICAEN perquè no volia posar els diners que en el conveni es comprometia. Mentrestant, el que vam fer va ser buscar diners perquè els set milions d’euros algú els ha de posar. El que tenim clar és que la línia s’ha de desplaçar i aquesta cicatriu s’ha de deixar de veure en el nostre skyline.

“Estic satisfeta amb la coalició i la seriositat amb la qual hem treballat tots plegats”

Com valora aquests quatre anys de govern juntament amb els socis d’En Comú Podem? Tot i que encara no ha estat proclamada, de forma oficial, candidata del PSC a Rubí, repetiria aquest pacte si els resultats fossin similars als del 2019?

Sortiré el 28 de maig a guanyar i pensaré després en possibles pactes. Tothom somia en tenir la possibilitat de governar amb una majoria que et doni la confiança suficient “per no necessitar” ningú. Dit això, la meva candidatura demà a la tarda (en referència al dimarts 31) serà oficial.

El pacte ha estat seriós i responsable entre els dos socis de govern, per part del partit dels socialistes, al qual represento, i per part d’En Comú Podem. Som diferents partits amb una part molt important compartida que ens va permetre, amb dos programes electorals diferents, conciliar i posar-nos d’acord. Això va donar lloc a un pla de mandat que s’ha seguit rigorosament i la veritat és que estic satisfeta amb el resultat de la coalició i la responsabilitat i seriositat amb la qual hem treballat tots plegats.

“Hem de somiar amb una ciutat que l’estem dibuixant a 2030, com a mínim”

Pel que fa a l’oposició, aquesta sovint ha criticat la compra de la fàbrica Supersond o l’antiga oficina de La Caixa i, d’altra banda, el desús d’altres espais com els antics cinemes. Veurem canvis en aquests equipaments pròximament?

Els somnis grans necessiten temps. La Supersond serà una realitat però primer s’ha de comprar l’espai i després visualitzar un equipament d’innovació, cultura i joventut fonamental en una ciutat en la que hi ha 15.000 joves que necessiten espais per poder desenvolupar les seves activitats.

Per al FarmLab tenim el pla d’usos ja fet i serà un centre d’innovació economicosocial molt interessant i hi haurà un espai per a emprenedors. Es va comprar molt d’hora? La planificació i les inversions s’han de fer en el calendari com van venint, tenint en compte que hem passat una pandèmia mundial. Cal recordar-ho quan ens hem de defensar de crítiques que són molt tosques. Que alguns carregaven el cotxe i se’n van anar, i uns altres estàvem aquí sols esperant que sonés el telèfon i saber quants veïns i veïnes havíem perdut cadascun dels dies del confinament. Criticar és molt fàcil.

“Pich Aguilera és un sector en desenvolupament on veurem l’edifici del nou Ajuntament”

Un mandat amb una pandèmia mundial i amb una invasió a Ucraïna que ha provocat l’alça de preus i que se’ns desmuntin projectes que estaven a punt d’iniciar-se i que ens han suposat refer la planificació. I en alguns d’ells hem hagut de posar diners d’altres projectes i tornar-los a posar a la cua, com és el cas de la Supersond. És un espai davant d’un altre equipament municipal, com el Castell, on hi ha el museu i a l’estiu els concerts per Festa Major, cinema a la fresca, l’Artborètum...

A l’altra banda tenim Pich Aguilera, que és un sector en desenvolupament on veurem l’edifici del nou Ajuntament. Si anem més cap enllà, visualitzant la banda de la riera, veiem el Vapor, un espai que haurem de treballar, amb una Casa del Vapor que quedarà com a equipament municipal i podrem gaudir. Tot això és la transformació de la ciutat que visualitzem i planifiquem de manera ambiciosa i no amb les mires curtes. La nostra responsabilitat no s’acaba el maig del 2023, hem de somiar amb una ciutat que l’estem dibuixant a 2030, com a mínim. Hem de treballar perquè aquesta segona transformació important de la ciutat sigui a l’altra banda de la riera.

Els rubinencs tenen moltes ganes de veure el Casino obert de nou. Arribarà per al mes de maig?

I tant. Quan entres ara al Casino ja pots veure com quedarà. És un projecte que es va iniciar en el 2015, primer mes del primer mandat com alcaldessa, i tinc ganes de veure les cares de totes aquelles persones que tenen tantes ganes de tornar a poder entrar, gaudir, ballar i tenir activitat. Ens mereixíem un espai com el que està quedant. Un edifici emblemàtic, senyorial, al centre de la ciutat que doni servei i per a tots els públics.

La ciutat ha avançat en matèria d’igualtat, quins són els reptes de futur més immediats?

El repte més gran i important passa per viure en una ciutat lliure, justa i sense violències. Treballem perquè cada dia això sigui possible. Dijous passat vam fer una acció que contempla el protocol de dol i és fer un minut de silenci a la porta de l’Ajuntament abans del ple i llegir els noms de totes les dones assassinades per violència masclista. 14 des de l’últim ple: 14 noms i 14 vides. Des de la regidoria d’Igualtat s’han impulsat tots els plans que hi havia pendents i que ens marquen una línia de treball concreta molt important.

Però encara s’escolten veus, en un plenari d’un Ajuntament democràtic, d’algunes persones que volen, de manera absolutament agosarada representar la ciutadania, que no existeix la violència masclista. Començo a tenir vergonya aliena i em genera molta impotència. Què podem fer? Sobretot no donar cabuda a partits que no són democràtics en aquest ple.

Per finalitzar, com veu el Rubí del futur?

Amb il·lusió. Sóc feliç treballant per la ciutat. Visualitzo tota la transformació que explicava de l’altra banda de la riera. Veig l’Ajuntament centralitzat, un sector nou d’habitatges, que no seran molts, amb una zona de lleure enmig. Visualitzo la Supersond com un espai que aixoplugarà les necessitats de la nostra gent jove. Visualitzo la Casa del Vapor, on hi hagi activitats culturals o ja veurem quin tipus d’equipament pot anar. Visualitzo la ciutat encara més maca, més neta, on tothom qui hi viu se senti un ciutadà amb drets i amb deures. Visualitzo una ciutat plena d’oportunitats per a tothom, on les meves filles no sentin necessitat de marxar enlloc i puguin desenvolupar la seva vida de manera plena. Una ciutat amable, accessible i saludable, on les discapacitats es presenten com a oportunitats per encara ser més igualitaris. I una ciutat lliure de violències. Aquest seria el somni més important que tinc.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.