Els municipis que conformen l’Associació de l’Arc Metropolità, entre ells Rubí, han aprovat aquest dimecres una resolució on demanen l’adopció de noves mesures judicials i legals, i més recursos, per fer front a la proliferació d’ocupacions il·legals d’habitatges.
Segons dades del Ministeri de l’Interior publicades al gener, Catalunya és la comunitat autònoma que registra més situacions d’aquest tipus, sumant el 42% del total d’ocupacions de l’Estat. Així mateix, dels casos produïts al territori català, un 74% (4.229 de 5.689) es concentren a la província de Barcelona.
Davant les dades, els alcaldes de l’Arc reclamen més suport i implicació de les administracions superiors i altres agents per afrontar les problemàtiques vinculades a l’habitatge, i més instruments que permetin als municipis atendre les situacions de vulnerabilitat real i alhora lluitar contra la proliferació d’ocupacions il·legals conflictives i que en moltes ocasions estan lligades a màfies que es lucren amb aquestes pràctiques.
En aquest sentit, l’Arc Metropolità demana al Govern de l’Estat una reforma urgent de la normativa que doni una millor cobertura a l’actuació policial i també que es clarifiqui la tipificació dels delictes de violació de domicili i usurpació de la propietat, tot incrementant les penes i introduint un agreujant en el casos que hi hagi afany de lucre.
Així mateix, la resolució sol·licita al Poder Judicial la creació de jutjats especialitzats per als delictes d’ocupació a les demarcacions on es registrin més casos i la creació de la figura de fiscal especialitzat en la matèria.
Alhora, els municipis senyalen la necessitat que la Generalitat i els cossos i forces de seguretat elaborin amb urgència un Pla Especial de Seguretat contra les màfies que trafiquen amb persones i amb la usurpació d’immobles.
Trobada dels alcaldes dels municipus de l'Arc Metropolità. FOTO: Ajuntament de Rubí
L’alcaldessa, Ana María Martínez, ha recalcat la necessitat de dotar els Ajuntament d’eines i recursos: “els Ajuntaments som a primera línia per fer front a les necessitats de la ciutadania i, sovint, en qüestions tan sensibles com l’habitatge ens sentim sols. És important que actuem plegats i que rebem més suport d’altres administracions i estaments”
Les noves mesures contribuirien, alhora, a evitar que algunes persones es poguessin arrogar el dret d’ocupar pisos destinats a habitatge social passant per davant d’altres ciutadans i famílies que sí han respectat els procediments establerts i compleixen els requisits per accedir a un habitatge d’emergència. També per disposar d’eines per posar fre a les ocupacions de naus industrials o locals, i que sovint generen situacions d’infrahabitatge i comprometen la seguretat dels propis ocupants.
Més mitjans i més habitatge social
Els alcaldes, així mateix, demanen més implicació per poder respondre millor a les situacions de vulnerabilitat i incrementar el nombre de pisos de lloguer o emergència social als municipis.
En la resolució es requereix a les entitats bancàries, fons immobiliaris i grans tenidors a cedir als ajuntaments o entitats sense ànim de lucre els habitatges buits que no hagin llogat o venut en un termini de tres mesos a comptar des del requeriment de l’administració. I es demana a la Generalitat que es doti anualment les administracions locals de recursos econòmics per incrementar els ajuts a les persones vulnerables i, especialment, per poder ampliar mitjançant adquisició, reforma o rehabilitació, el parc d’habitatge social destinat a situacions d’exclusió residencial.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.