"Fins a quin punt la gent està disposada a canviar seguretat per llibertat?"

El santcugatenc Oriol Sánchez té 34 anys és sociòleg i treballa d'analista de xarxes socials. Parlem amb ell de la situació de confinament i de com es comporten els ciutadans durant aquest període. Entre altres hem vist com alguns ciutadans assenyalen a altres que a parer seu no compleixen les normes de la manera correcta.

Com ha encarat la societat el confinament? 

Encara que feia temps que passava a la Xina i anava venint cap aquí ha explotat com molt de cop, la gent potser no ens ho esperàvem. Com que passava en un altre país, lluny i a més un país que no és del primer món ens quedava una mica lluny. Però ara estem molt connectats i la gent viatge molt, i així ha acabat arribant aquí. 

Hi ha hagut una mica de sorpresa i després també crec que es va crear un estat d'alarma bastant important. Tant Estat com Generalitat van agafar un rol molt preponderant i molts cops des de la coerció, o des de la seguretat, però no en el sentit positiu, sinó de control, no des del punt de vista més informatiu o pedagògic. 

Aquí hi ha una cosa important que explica moltes de les reaccions que és fins a quin punt la gent està disposada a canviar seguretat a canvi de llibertat? Aquí també es lligaria la presència de l'exèrcit al carrer, o les rodes de premsa del conseller Buch cada dia dient quantes multes s'han posat. Aquesta situació, ajuda a contribuir un clima d'inseguretat, del fet que hi ha permanentment gent saltant-se les normes. 

També és important posar això en context, quan el govern espanyol parlava de controlar o de seguir amb un GPS la gent. De què estem parlant? Estem parlant del fet que algú ha tret el gos dues vegades o que algú ha anat a comprar fent una volta més gran. De debò estem disposats com a societat que se'ns geolocalitzi a tots amb un control nul d'aquests mecanismes? 

Com creu que ha reaccionat la societat, anem a defensar llibertats o cap a un control per més seguretat? 

Aquests dies amb el tema dels nens s'ha vist que els ciutadans assenyalen altres ciutadans. Hi ha situacions que donen per teixir llaços de solidaritat o complicitat amb gent amb qui no les tenies. Ara et saludes cada dia, o et preguntes "què tal?" S'han donat les dues coses. No sé si amb les mateixes persones o amb persones diferents. 

Tots tenim alts i baixos per estar tancats, pel confinament, per la primavera... El que ha passat amb els nens ha passat amb tot, primer era amb la gent que anava a passejar gossos, després amb la gent que anava a treballar, amb els repartidors... És com una dinàmica constant. La meva pregunta és: "A què treu?" Crec que més aviat és la sensació d'inseguretat, de frustració i de no saber què passa. Ens enfrontem a una cosa nova i que ens genera malestar que es canalitza individualment perquè estem separats. 

Creu que aquest assenyalament d'uns ciutadans cap a altres es deu a la frustració de cadascú? 

En part sí, i en part per por, segurament pensen: "No vull que la situació s'empitjori". Hi ha gent que no ho ha fet tot el correcte o que s'ha relaxat, però què pretenem amb aquesta crítica? Que es torni a confinar a tothom? Estem pretenent que al policia posi més multes? Estem tornant a canviar seguretat per llibertat? Aquesta dicotomia es pot veure a mesura que surten notícies. Veiem com la gent necessitava sortir, els nens, anar a fer esport... però surt la reacció contrària.

Quina és l'alternativa? Multes? Coacció? Més repressió? De cara al futur ens costarà tornar a una situació similar, no només econòmicament, sinó de contacte. Hi haurà recel a acostar-se a un altre, hem estat moltes setmanes acostumats a mantenir distàncies. 

Com li pot afectar això a la nostra societat que viu de cara al carrer i com aquest canvi podria afectar a la manera de fer d'un país? 

Si realment això es va superant i normalitzant i els números de morts baixen i ens anem desconfinant, tornarem a una situació anterior. El que passa és que en l'àmbit sociològic és un estudi de com reacciona la gent davant d'una situació de pànic. A què està disposada a renunciar la gent? 

El problema no és com sortim ara en l'àmbit de contacte o relacions, que crec que s'aniran normalitzant, sinó com de permeables serem quan tornin a dir-nos que estem en situació similar; com de ràpid farem cas, com de poc crítics serem. Com de ràpid entregarem els nostres drets civils en una nova situació? 

S'acostumarà de pressa la societat a aquesta retallada de llibertats? 

El perill més gran no és que la gent es torni a tocar sinó el ràpid i poc crítics que podríem arribar a ser davant d'una nova situació. O que ens demanin encara més restriccions o més control. I el ràpid que podem dir que sí. Això dependrà també de l'organitzada que estigui la societat.