El rubinenc Sergi Martínez ha iniciat la pretemporada amb el primer equip del Barça de bàsquet i ho ha fet amb la seva renovació fins a l'any 2024 assegurada. El de Rubí ha viatjat amb l'equip a Encamp, Andorra, on ha disputat els dos primers partits amistosos on els blaugrantes han sortit vencedors -davant el Morabanc Andorra (72-81) i el Limoges (83-43).
El jove aler de 22 anys ha explicat al TOT Rubí com va rebre la notícia de la renovació, com ha viscut el seu camí des que el club blaugrana el va fitxar a infantils quan jugava al CEB Sant Jordi i com afronta aquest nou curs amb el Barça.
Primer de tot, Sergi, enhorabona per aquesta renovació. Esperaves aquest acord?
El que porto dient els darrers dies entre els meus familiars i amics és que el treball finalment ha donat el seu fruit. Estic molt content, sé que he treballat molt i he hagut de fer molts esforços per arribar fins aquí, però també he d'agrair la confiança que el club ha dipositat en mi, per renovar-me i poder seguir així endavant en aquest camí.
Abans de passar a parlar més del present i d’aquesta temporada, els teus inicis són a Rubí, al CEB Sant Jordi, on vas estar fins a categoria infantil. Aquell nen pensava que arribaria a on es troba ara?
No. Qualsevol nen petit al principi juga a bàsquet amb l'objectiu principal de passar-ho bé. Jo jugava per gaudir i passar-ho bé amb els meus amics. Després, vas creixent i la mentalitat et canvia. Una cosa que no tenies al cap, de sobte la tens com a objectiu i comencen a arribar oportunitats. Un cop arriba el Barça, em començo a fer la idea i somio en arribar el més lluny possible, en arribar al primer equip. Des d'aquell moment, he treballat per a poder aconseguir-ho.
Debutes el novembre de 2019 a lliga Endesa amb el primer equip, i al Palau Blaugrana, davant l'Herbalife Gran Canaria. Com ho recordes?
Un somni fet realitat. Sortir i trepitjar la pista del Palau Blaugrana per mi va ser un moment increïble. Va ser el primer pas que vaig donar. Un moment de molta alegria, molta felicitat, però també a la vegada de molts nervis perquè debutar davant de la teva gent, al Palau, sempre hi entra aquest factor. Nervis positius, per això, en cap cas van ser aquests nervis que et fan estar malament.
Aquesta darrera temporada has disputat 54 partits entre Lliga i Euro lliga. T’esperaves aquest protagonisme quan va començar l’any?
La veritat és que no. Si algú m'hagués dit el que he aconseguit i que jugaria el que he jugat, no m'ho hauria cregut. El club venia d'una situació on als joves no se'ls donava massa oportunitats, i en aquest sentit agraeixo al club, però també al Saras, l'entrenador, perquè sense ell res d'això hagués estat possible.
Parlant de l'entrenador, Šarūnas "Saras" Jasikevičius, i la confiança que ha dipositat en tu, amb quins detalls et quedes d’ell?
És un entrenador que als joves no els hi demana coses estrambòtiques ni molt complicades sinó que ens demana coses simples, però molt ben fetes. Jo crec que sóc un jugador que s'aplica molt bé en aquestes situacions tant atac com en defensa, i vaig quadrar amb les necessitats que el Saras volia. Vaig acatar ordres i fer el que l'entrenador em demanava. Així, ens hem anat retornant la confiança dipositada un amb l'altre.
A més, has aconseguit els primers títols amb el primer equip, sumant una Copa del rei i una Lliga. Aquesta sensació de guanyar títols formant part d’una de les millors plantilles d’Europa, com la descriuries?
Són somnis que realment van venint després de complir uns altres. El primer per mi era debutar, jugar amb el primer equip, però després et vas posant reptes al teu camí i entre aquests, va ser guanyar el primer títol formant part del primer equip. Em va fer molta il·lusió poder compartir aquests moments perquè, tot i que hi ha partits que he jugat més i d'altres menys, sempre he estat en la dinàmica i el Saras sempre ha comptat amb mi. En definitiva, un moment de molta felicitat. Guanyar amb aquest club tan gran, títols també molt importants, significa molt tant per mi com per qualsevol culer que estimi el club.
I el colofó arriba disputant una Final Four de l’Euro Lliga.
Si, totalment. Són somnis i moments que van venint. Jo al principi ho veia molt llunyà, clar que ho penses i dius: "Tant de bo algun dia...", però hi ha coses que van primer. Al final tot això va arribant i són sentiments i emocions molt fortes que per qualsevol que estima al club són espectaculars.
Estàs treballant amb un jugador com Nikola Mirotić, de la teva posició i amb àmplia experiència, és un jugador que t'està ajudant en especial?
Molt. Poder compartit pista i vestuari, perquè també és molt important ser jugadora fora de la pista, amb aquests jugadors d'un nivell tan alt sempre et suposa una millora constant. M'està ajudant molt i estic aprenent moltíssim. Estic molt content de poder compartir vestuari amb el Niko, que és un jugador amb qui comparteixo posició, però també amb qualsevol altre jugador de la plantilla. És un goig jugar amb ells.
Primers partits de pretemporada davant el Morabanc Andorra i el Limoges. Com encareu aquest inici de curs?
Doncs hi ha jugadors que han entrat a la dinàmica una mica més tard, però bé, el treball ja el portem darrere. Fa dies que estem entrenant i crec que serà un bon repte per acabar d'encaixar les peces i que, els jugadors que s'han incorporat més tard, es puguin acabar d'adaptar i entenguin la filosofia del Saras. Al final, els que fa temps que estem a casa, ja sabem com va tot. És moment d'afrontar el curs amb molta il·lusió i positivitat.
Quins objectius et marques per aquesta temporada? I l’equip?
Personalment, com a jugador, seguir millorant tant com pugui el fet fins ara i també ajudar als meus companys en tot el que sigui possible. Com a equip, sempre és important tornar a aspirar per guanyar tots els títols possibles.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.