Bea Calvo: "Els metges deien que no podia ser càncer de mama, que per edat no em tocava"

El 19 d'octubre és el Dia Internacional Contra el Càncer de Mama i durant tot el mes s'estan fent diferents campanyes de sensibilització d'aquesta malaltia que afecta gran part de la població. De fet, l'any 2022 es van diagnosticar 5.497 casos a Catalunya, que corresponen al 30% del total de tumors diagnosticats en dones aquell any.

Avui parlem amb la Bea Calvo, una dona veïna de Rubí de 43 anys amb dos fills que va ser diagnosticada amb càncer de mama als 39. La Bea ens explica la seva història com a pacient durant el confinament per la Covid-19, com durant els mesos previs va anar passant de metge en metge "perquè era molt jove i tot estava bé" i com el càncer l'ha portat a conèixer a un grup de dones d'arreu d'Espanya amb les que ha acabat formant una associació on fan divulgació i recaptació de diners per a la investigació del càncer.

Quan vas notar que alguna cosa no anava bé?

El 2019 vaig notar que em feia mal el pit, sobretot a la nit. Però era jove, tenia 38 anys i no pensava que fos res dolent, vaig assumir que seria algun símptoma del cicle menstrual. Poc després el pit va començar a inflamar-se i se'm va fer una retracció de la pell, com un clotet. Aquí ja em vaig començar a preocupar més.

Quan vas decidir anar al metge?

A l'abril finalment va ser quan vaig anar al metge i em va dir que era impossible que fos càncer de mama, que per edat no em tocava i que estigués tranquil·la. Em va derivar a la ginecòloga i em va dir exactament el mateix. Aquesta última em va donar cita per fer-me una ecografia i una mamografia ordinàries, en cap cas era una cosa urgent i em vaig quedar tranquil·la.

"El metge em va dir que era impossible que fos càncer de mama, que per edat no em tocava"

A l'agost la cosa no havia millorat i el pit continuava inflamat i vermell. Vaig decidir anar d'urgències a l'hospital Vall d'Hebron, que era on treballava la meva germana i més del mateix, li vaig explicar que estava molt espantada i que em temia el pitjor, però em va assegurar que no era res dolent. Em va diagnosticar una mastitis, quan el meu fill tenia 4 anys i jo no estava donant el pit, i em va receptar antibiòtics. Me'ls vaig prendre durant 10 dies i evidentment no va passar res.

Finalment, la meva germana ja molt preocupada va demanar una visita al metge com si fos per ella i vaig anar jo. La vam demanar un dijous i l'endemà ja em van donar cita pel dilluns, el dia que em van donar el diagnòstic de càncer de mama.

Com va ser el moment en el qual reps la notícia?

Em van fer una mamografia i una ecografia i amb la segona va ser la confirmació, la cara de l'ecograf era un poema: no tenia un tumor, en tenia tres.

En aquell moment et cau el món a sobre. L'única cosa que recordo d'aquella conversa amb el metge és dir-li que jo no em podia morir, que tenia dos fills i que no podia ser. A partir d'aquell moment no recordo absolutament res, semblava que en qualsevol moment algú entraria per la porta i em diria que tot era una broma.

"L'únic que recordo és dir que jo no em podia morir, que tenia dos fills i que no podia ser"

Com vas comunicar-li a la teva família?

Al meu pare li vaig dir el mateix dia i em va dir que havia de ser més forta que mai. Al meu fill petit li vam explicar a poc a poc amb un llibre que em van donar a l'hospital, "Pintamos a mamá de colores" es deia.

Amb la meva filla gran va ser diferent, es va quedar en xoc i no ho assimilava. És normal, per ells va ser inesperat perquè els metges sempre em deien que tot estava bé, però jo conec el meu cos i sabia que no.

Per les dates que comentes en algun moment del tractament et va agafar amb la pandèmia. Com ho vas portar?

Vaig fer sis mesos de quimioteràpia i finalment una mastectomia radical. Les últimes sessions de químio em van agafar en ple confinament, tot era caos i fins i tot la meva oncòloga em va dir que no sabia si donar-me les últimes sessions per por a que em contagies estan tan baixa de defenses. Però el que pitjor vaig portar va ser l'operació, els hospitals estaven col·lapsats i no hi havia respiradors, la cirurgiana em deia que no sabia quan em podrien intervenir. Estava a casa amb molta por i ansietat perquè allò podia tornar a reproduir-se.

"La cirurgiana em deia que no sabia quan em podrien intervenir"

Quan per fi em van fer la mastectomia ningú em va poder acompanyar durant el postoperatori a l'hospital per culpa de la covid. A més, estava a la planta de puèrperes perquè la planta d'oncologia estava tancada. Estava sola, calba i sense un pit sentint a les dones que acabaven de ser mares amb els seus nadons.

La detecció precoç és fonamental. Per què no es fan més mamografies? Què falla?

Aquest és el problema, a la Seguretat Social a Catalunya no es fan mamografies regularment fins als 45 anys. Jo vaig tenir sort perquè els meus tumors eren de creixement lent i quan finalment em van diagnosticar no tenia metàtesi, tot i que igualment estava molt estès. Van passar cinc mesos en els quals em deien que tot estava bé, si el meu càncer hagués estat de creixement ràpid el pronòstic hauria estat molt pitjor.

El problema és que em deien que era molt jove i que no podia ser. Això és un error garrafal, jo conec a moltes noies més joves que jo, la que més, en té 22. Per això volem que l'edat per fer mamografies baixi mínim a 40 anys.

"Conec a moltes noies molt joves amb càncer"

Un altre punt que cal solucionar és que et facin cas quan tu creus que alguna cosa no va bé, que no deixin passar el temps perquè la teva vida depèn d'això. He tingut companyes que quan finalment els hi han fet cas ja tenien metàstasi i ja no estan amb nosaltres, això és molt trist.

En qui vas trobar el suport que necessitaves?

Sobretot en companyes que estiguessin en la mateixa situació que jo. Les vaig trobar per xarxes socials i moltes d'elles avui dia són grans amigues i fem moltes coses juntes. De fet, vam crear l'associació Vívela per lluitar contra el càncer de mama.

Com és l'associació Vívela?

Som 13 dones d'arreu d'Espanya supervivents de càncer de mama i fem diferents campanyes per recaptar diners i invertir el 100% dels guanys en investigació. Per Nadal vam vendre unes estrelles per penjar a l'arbre amb la paraula "vive" que va ser tot un èxit i vam acabar recaptant més de 20.000€ per donar a entitats de confiança.

"La campanya de Nadal va ser un èxit i vam recaptar 20.000€"

És important assegurar-se que quan donem ho estem fem a entitats fiables.

Exacte, perquè moltes marques, sobretot de roba interior, aprofiten aquest mes per fer màrqueting i t'ho venen tot de color rosa, però després no donen res per la investigació o no són capaços de crear sostens pel postoperatori de la mastectomia o per dones amb un sol pit.

Què li diries a una dona a la qual acaben de diagnosticar càncer de mama?

Que se centri en ella i que demani ajuda. Per exemple a mi Oncolliga de Terrassa em van deixar perruques, m'ajudaven amb els psicòlegs, classes de ioga, etc. Al final el més important és no sentir-se sola.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.