Can Serrafossà, el barri amb més virtuts de la ciutat

La urbanització de Can Serrafossà, a Rubí, té un singular nomenclàtor per designar els seus carrers. Virtuts com la cordialitat, el seny, la solidaritat, l'alegria, la bondat o l'amor es combinen amb altres característiques com la temeritat, la castedat, la passió o la fidelitat (vegeu galeria d'imatges). 

El Jaume Serra i la Montserrat Fossà, l'origen de la saga dels Serrafossà 

Aquest barri de Rubí rep el seu nom per la masia de Can Serrafossà, una casa pairal pròxima a la urbanització, envoltada de camps de conreu i amb activitat agrícola actualment. La primera documentació que hi ha d'aquesta masia és del 1383, quan s'anomenava Mas Ruvira. No seria fins al segle següent que va rebre el nom de mas Fossà. 

Tal com explica l'historiador local Jordi Vilalta, el llinatge dels Serrafossà s'inicia l'any 1576, quan la Montserrat Fossà es casa amb el Jaume Serra del Molí (una altra masia pròxima a la vil·la). A partir d'aquesta unió, els terrenys van pertànyer a la família durant 4 segles.

Cal tenir en compte que de la masia medieval no es conserva cap resta. Les parts més antigues, la part esquerra de les golfes i el portal de maçoneria i maó, són del segle XIX. Va ser durant els anys 40 del segle passat quan es va reconstruir la part dreta de les golfes.

La zona no es va convertir en urbanitzable fins als anys 70, quan els propietaris de la masia van vendre bona part dels terrenys. Abans d'aquesta data però, ja s'havien començat a construir pels voltants cases que feien de segona residència per alguns barcelonins. 

De fet, l'origen del nomenclàtor tan virtuós d'aquest barri no està clar, ja que en el 1969 encara no tenia ni carrers ni noms, tot i que ja hi havia una primera proposta de la Parcial d’Ordenació del sector de Can Serrafossà. 

Tal com informa l'Ajuntament de Rubí, no és fins al 1976 que es proposa urbanitzar la zona boscosa de Can Serrafossà, i ja hi havia carrers amb els noms de Concòrdia o Amistat, per la qual cosa se suposa que el nom dels carrers es va determinar a principis dels anys 70.

La urbanització, com altres de la ciutat, va començar a créixer progressivament amb la construcció de més cases unifamiliars i a comptar amb serveis bàsics com el clavegueram, l'enllumenat públic o els carrers asfaltats, alguns d'ells de terra fins a finals dels 90.

Amb el pas dels segles, el que en un principi eren terrenys feudals ha donat lloc a una urbanització més de Rubí amb molts veïns procedents d'altres comunitats autònomes, que han fet d'aquest barri el seu lloc de residència. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.