Comença el judici pels atemptats jihadistes de Barcelona i Cambrils

Aquest dimarts comença a l’Audiència Nacional (Madrid) el judici pels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils, que van deixar 16 víctimes mortals i més d'un centenar de persones ferides. Dos rubinencs, entre ells un nen de tres anys i el seu besoncle, van perdre la vida en els atacs perpetrats a la Rambla de Barcelona.

La fiscalia demana per a Mohamed Houli Chemal, Driss Oukabir i Said Ben Iazza, els tres únics presumptes membres vius de la cèl·lula, penes de 41, 36 i 8 anys de presó, respectivament, per possessió d'explosius, pertinença a banda armada i conspiració per cometre estralls terroristes, però no per assassinat. El judici està previst que duri fins poc abans de Nadal. Durant la instrucció de la causa han quedat molts dubtes sobre el paper real de l'imam de Ripoll, les seves possibles connexions internacionals i el paper dels serveis d'intel·ligència espanyols.

En aquest sentit, Javier Martínez, pare del petit Xavi, assassinat en l’atac terrorista de la rambla de Barcelona, fa mesos que ha posat en marxa una iniciativa que, sota el nom ‘17-A: Volem saber la veritat’, qüestiona per què la policia nacional va visitar l’iman de Ripoll fins a tres vegades abans dels atemptats o per què el govern espanyol nega una comissió d’investigació. “El judici pels atemptats comença el dimarts 10 a l’Audiència Nacional i temem que no servirà per resoldre els molts interrogants que encara persisteixen”, assenyalen a la mateixa web.

 

Persones boniques,

Sóc @JavierM21161125 pare de Xavi Martínez Mompart, el nen de tres anys assassinat en l’atac terrorista de la rambla de Barcelona.

Avui posem en funcionament la web #17avolemsaberlaveritat, una iniciativa per afrontar el judicihttps://t.co/gwHVg4NI4k

— Javier Martinez (@JavierM21161125) June 14, 2020

Les víctimes del 17-A tornen a lamentar la falta de suport 

Dies abans de l'inici del judici, les víctimes han lamentat aquest divendres la falta de suport de l'administració, especialment del govern espanyol i la Generalitat, a l'hora de ser reconegudes i ajudades en els tràmits jurídics, mèdics i burocràtics. En canvi, han agraït l'ajuda de l'Ajuntament de Barcelona i el seu suport econòmic de 50.000 euros per a la defensa jurídica de les víctimes a l'Audiència Nacional.

En aquest sentit, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, i el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, s'han reunit amb l'assessor de la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT) Robert Manrique, Eulogio Paz, president de l’Associació 11M, que representen a diverses víctimes, i una vintena de víctimes d'aquells atemptats.

La UAVAT va arribar a contactar amb 273 víctimes directes o indirectes dels atemptats, però només s'ha permès la personació de 74. A més, hi ha un centenar de víctimes més que no han estat localitzades per l'entitat, tot i que consten en documents oficials.

Segons Manrique, almenys s'haurien de considerar víctimes els 14 morts i 125 ferits físics de la Rambla de Barcelona, els 29 ferits físics en les dues explosions del xalet d'Alcanar, la dona morta a Cambrils i els 12 ferits físics en aquell passeig marítim, els tres mossos atropellats pel conductor 'kamikaze' a la Diagonal, i el jove Pau Pérez a qui aquest terrorista va matar per robar-li el cotxe a la Zona Universitària. A banda, hi ha els testimonis presencials dels fets, que encara pateixen seqüeles psicològiques.

Hi ha víctimes de Barcelona de 40 municipis diferents de Catalunya, de la resta de l'Estat i de nou països estrangers. Algunes víctimes no s'han volgut personar en la causa judicial, i una víctima ha estat abandonada a l'últim moment pel seu lletrat.

Manrique ha explicat que la Diputació de Barcelona i la Generalitat han col·laborat, però no de forma suficient. De fet, ha estat força crític amb el Govern, ja que des del 2010 no existeix una oficina específica per atendre víctimes del terrorisme, i només va durar deu mesos. En canvi, Euskadi, Madrid, Andalusia, Aragó i Múrcia tenen normatives específiques. Ha explicat que la Generalitat ha donat una subvenció a l'entitat aquest segon semestre de l'any, però no sap què passarà a partir del gener, quan encara hi haurà víctimes que hauran de pagar pròtesis, proves mèdiques o pericials.

A l'Estat li ha recriminat que només instal·lés una oficina d'atenció a les víctimes a Barcelona entre el 22 i el 29 d'agost del 2017. Eulogio Paz ha dit que totes les víctimes busquen "justícia, veritat i reparació". Creu que la investigació policial dels Mossos d'Esquadra ha estat exemplar i s'han pogut fer el 99% de les diligències demanades, tot i lamentar l'excessiu termini que la causa va estar sota secret de sumari. A més, ha dit que la seva entitat sí que acusa els tres únics acusats d'assassinat, malgrat que la interlocutòria de processament de l'Audiència Nacional només els atribuïa els delictes de possessió d'explosius, integració de banda terrorista i conspiració per cometre atemptats.

Tanmateix, l'Ajuntament de Barcelona també està personat com a acusació popular, de forma coordinada amb les acusacions particulars.

Un detingut per enaltir les accions terroristes dels autors dels atemptats

En relació amb els atemptats del 17-A, el passat mes d’octubre els Mossos d'Esquadra van detenir un home per enaltir les accions terroristes dels autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils hores després de l'atac.

L'home, de 34 anys, difonia a les xarxes continguts per promocionar el jihadisme i poques hores després dels atemptats del 17 d'agost del 2017 va enaltir els autors dels atacs atribuint-los la categoria de màrtirs i lloant les accions terroristes que havien comès. 

Més info: Un detingut per enaltir les accions terroristes dels autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.