La Covid a Rubí: una mirada enrere cinc anys després

Avui fa 5 anys que es va decretar l’estat d'alarma a l’Estat espanyol i que va donar inici al confinament total de la població, una situació sense precedents. Milers de persones es van haver de quedar tancats a casa per seguretat, pensant que només serien dues setmanes i després tot tornaria a la normalitat, però no va ser així. El comerç, l’educació, gran part de l'activitat econòmica i cultural... tot es va paralitzar.

L’11 de març de 2020 l'Organització Mundial de la Salut, OMS, va declarar oficialment la situació de pandèmia, després que el desembre de 2019 la Xina confirmés l’existència de casos de pneumònia de causa desconeguda. A finals de gener de l’any següent es va confirmar el primer cas a Espanya, i el 25 de febrer a Catalunya.

Allò que pensàvem que seria un petit descans, va acabar convertint-se en un malson per a molts. El dia a dia de la ciutadania estava ple de restriccions, que no van acabar fins que finalment el 4 de juliol de 2023 el Consell de Ministres declares la finalització de la situació de crisi sanitària, acabant així amb totes les restriccions. La Covid-19 va deixar més de 230 morts a Rubí, sobretot gent gran i en situació de risc, i gairebé 29.000 contagis. A més de tots els problemes de salut mental que va portar.

La pandèmia va deixar imatges ben curioses, com quan el 14 de febrer de 2021, tot i la situació epidemiològica, es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya i les persones que estaven a les meses electorals havien de portar guants, mascareta, i en molts casos una pantalla facial. A més, als votants se’ls hi comprovava la temperatura abans d’entrar i es va reservar l'última hora del dia, de 19h a 20h, perquè votessin les persones contagiades o amb símptomes. En aquella última hora els responsables del recompte de vots també van haver-se de posar un EPI complet.

El 20 de març de 2020 es va confirmar el primer cas de coronavirus a Rubí, i el 2 de gener de 2021 es va vacunar la primera persona de la ciutat, una dona que tenia en aquell moment 92 anys, de la Residència Assistida de Rubí, i que va suposar l’inici del final de la pandèmia. Però encara quedaven dos anys de mascaretes, tocs de queda i restriccions vàries per davant. 

Hospitals i sanitaris col·lapsats

Els primers dies van ser d’incertesa i desconeixement per tothom, inclosos els sanitaris, que veien com s’havien d’enfrontar a una situació completament nova i desconeguda sense tenir ni els recursos ni els materials necessaris per protegir-se ells mateixos. “Va ser un moment de molta angoixa i preocupació, el nostre objectiu era atendre els pacients, però també protegir els professionals”, explica Joan Castelló, sotsdirector del CAP Anton de Borja.

“Cada dos dies ens arribava informació diferent de com havíem d’actuar, els protocols canviaven molt de pressa a mesura que teníem més informació del que ens estava passant. Cada dia ens reuníem 10 minuts per parlar de les actualitzacions”.

El 6 d'abril de 2020 es va arribar al nombre màxim de persones ingressades en UCI per COVID-19 a Catalunya: 1.528. Durant el moment del pic màxim de contagis, tots els sanitaris van tenir una càrrega de treball de moltíssimes hores, i fins i tot van haver de demanar reforços permetent-los contractar més gent. “Ho vam passar malament, però ho vam anar superant amb els recursos que teníem i el coneixement que teníem. Tots els professionals es van implicar moltíssim i molts sanitaris de la primària van anar a l’hospital a donar suport”, afegeix Castelló.

Un canvi cap a la virtualitat en les cites mèdiques

Una de les mesures que es va prendre per prioritzar la situació epidemiològica va ser atendre totes les cites mèdiques “no prioritàries” via telefònica o telemàtica. Una situació que, segons el sotsdirector, els ha permès visualitzar que hi ha determinades qüestions que requereixen presencialitat, però que hi ha molta altra activitat on la presencialitat no aporta valor.

Amb tot, es pot dir que la pandèmia va deixar canvis permanents en la manera de treballar l’atenció primària, no només de cara a l’atenció als pacients, sinó dins dels mateixos equips: “La pandèmia ha deixat una empremta en els sanitaris, va posar en valor el treball en equip i la cohesió, ens ha ajudat a ser més forts i a estar en alerta sabent que en qualsevol moment es pot produir una situació com la que hem viscut o semblant”, conclou el sotsdirector.

Educació des de casa

El 12 de març la Generalitat va donar l’ordre de tancar tots els centres educatius de Catalunya, i els estudiants de totes les edats no van tornar a classes fins al 14 de setembre amb mascaretes, distància i finestres permanentment obertes per ventilar. Així, molts docents es van veure obligats a innovar i a pensar en maneres d’ensenyar que trenquessin amb la presencialitat que s’havia dut a terme tota la vida.

Sens dubte, tothom i sobretot el professorat, va haver de fer un curs intensiu en eines i aplicacions per fer videotrucades i innovar en activitats i estratègies que mantinguessin la motivació dels més petits. “L’únic contacte que teníem amb els nens era a través d’una pantalla, i vam haver de pensar en activitats on la seva resposta es pogués fer en forma de vídeo i on les famílies també estiguessin involucrades”, explica Alba Baños, professora de música d’infantil i primària a l’escola Schola.

La tornada a les classes va coincidir amb la “nova normalitat” que va venir amb la desescalada i totes les seves fases. Així, les escoles van haver de reorganitzar els espais que tenien, molts cops canviant la seva funcionalitat i dividint els grups d’una mateixa classe en dos o tres. A més de fer entendre els nens que havien de seguir unes normes completament noves.

“Els grups de les classes es van haver de dividir en tres, no hi havia espai, es van canviar la ubicació de les classes… va ser un canvi radical, però al final els nens s’adapten i nosaltres també. Van ser temps complicats i de molts canvis, però també va ser tot un aprenentatge”, afegeix Baños.

La reinvenció de l'associacionisme

Una part indispensable de la vida i de la nostra interacció com a societat és l’associacionisme, un tret fonamental de la nostra identitat cultural com a ciutat. Però en una situació tan excepcional com la que es va viure el març de 2020, tot això va quedar en un segon pla, i moltes entitats van haver de reinventar-se i buscar maneres de continuar, dins del possible, amb la seva activitat.

Aquest va ser el cas de l’Esbart Dansaire, que de cop i volta van veure tota la seva activitat interrompuda durant mesos. Quan van veure que la situació no es quedaria només en dues setmanes confinats a casa, el president de l’Esbart, Joan Manel Camps, explica com de seguida va sorgir la idea de fer classes i assajos telemàticament. “Pensàvem que això no triomfaria, però al revés, va ser tot un èxit. Els alumnes, grans i petits, es reservaven una hora i un espai per connectar-se i fer les classes”.

Tot i les dificultats de la situació i la tragèdia que va suposar la pandèmia per a tothom, el cos de dansa de l’entitat, va treure ganes i compromís per continuar amb els assajos. Tant va ser el bon acolliment de la proposta, que de la mà del coreògraf d’aquell moment, Jordi Rubio, el grup va crear la primera coreografia virtual que ha fet mail l’Esbart Dansaire, la primera coreografia ideada i executada virtualment. “Inclús de la debilitat de no poder trobar-nos, vam saber idear i innovar i trobar la manera de fer-ho possible”.

 

Fer la compra, un nou repte

Si bé la gran majoria de comerços van haver de tancar per no ser essencials, els supermercats són dels pocs que van continuar apujant la persiana tots els dies. Però, evidentment, no es van lliurar de les restriccions i mesures de seguretat. S’havia de mantenir la distància mínima d’un metre entre persones, pagament amb targeta, evitar el contacte físic, barrera de protecció a la caixa i fer una compra responsable per no acabar amb l’abastiment d’un establiment.

El més important i el que feia més sensació de seguretat a la gent era poder comprar en espais amplis. “A nosaltres ens va ajudar molt l’espai, són 800 m² i la gent se sentia molt còmode”, explica Isabel Mariscal, membre de l’equip del Condis Rubí Mercat.

La neteja i desinfecció constant era clau per mantenir l’espai segur, i durant les dues primeres setmanes el nerviosisme de la incertesa de la situació va fer que moltes persones compressin sense saber quan podrien tornar a fer-ho, Deixant imatges de prestatges amb productes essencials completament buits.

 

Les dates claus de la pandèmia

Algunes restriccions o mesures es van anar retirant i tornant a aplicar en funció de la situació.

2020

• 11 març - La OMS declara la situació de pandèmia
• 12 març - El Govern de la Generalitat tanca tots els centres educatius de Catalunya
• 13-14 març - l’Estat espanyol decreta l’estat d’alarma i s’inicia el confinament total de la població
• 20 març- primer cas coronavirus Rubí profe pere burés
• 6 d’abril - S’arriba al nombre màxim de persones ingressades en UCI per COVID-19: 1.528
• 8 d'abril - Se suspèn la Festa Major
• 14 abril -  Fi del confinament total de la població. Inici del període de desconfinament per fases
• 2 de maig - fase 0, sortir a fer esport
• 25 de maig - fase 2, obren bars i restaurants
• 8 de juliol - Ús obligatori de la mascareta
• 14 de setembre - Tornada a clase
• 25 d’octubre - toc de queda, prohibit sortir entre les 22h i les 6h
• 27 de desembre - comença la vacunació a Catalunya

 

2021

• 2 de gener - primera persona vacunada a Rubí, una dona de la Residència Assistida de Rubí
• 6 de gener, reis - trobades de màxim 10 persones de dues bombolles
• 9 de maig - s'acaba l'Estat d'alarma a l'Estat espanyol
• 30 desembre - 200 morts a Rubí

 

2022

• 21 de gener - s'acaba el toc de queda a les nits
• 8 de febrer - la mascareta deixarà de ser obligatòria al pati de les escoles
• 28 de març - s'acaben les quarantenes dels positius de Covid-19

 

2023

• 7 de febrer - el Consell de Ministres aprova eliminar les mascaretes al transport públic
• 5 de maig - l'Organització Mundial de la Salut decfreta la fi de la pandèmia
• 4 de juliol - el Consell de Ministres declara la finalització de la situació de crisi sanitària ocasionada per la Covid-19 i acaben totes les restriccions. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.