Els diorames de Nadal: Així es prepara l'exposició més visitada de Rubí

L'exposició de diorames de Rubí és la més visitada de la ciutat, superant-se edició rere edició. I és que arribant als 12.000 espectadors per any, aquesta mostra d'obres d'art en miniatura demostra que està ben arrelada a la cultura i tradició rubinenques i no té competència.

Actualment, una trentena de persones treballen en la construcció d'aquestes peces, els més nous acostumen a tenir una parella i els més experimentats ho fan en solitari. El dia de la inauguració, el 17 de desembre, tota aquesta feina resultarà en un total de 20 diorames que es podran veure al seu espai habitual, l'Aula Cultural de l'Avinguda Barcelona.

A banda dels diorames per l'exposició, l'Associació també fa els "Camins de pessebre", diferents pessebres que col·loquen en una ruta per l'entorn natural de Rubí. També s'encarreguen del pessebre de la plaça Pere Aguilera, el de la Biblioteca, i enguany també en posaran un a l'Ateneu Municipal. A més, aquest 2023 els pessebristes de Rubí seran els encarregats de posar el pessebre a la basílica de Montserrat, això ho fan com a encàrrec de la Federació de Pessebristes de Catalunya.

El que nosaltres veiem durant l'exposició és el resultat de dos mesos de molta feina per part dels pessebristes de Rubí, que des del novembre ja es posen a treballar. Aquest any, però, en Joan Ricart, un dels seus membres, ens explica que l'Ajuntament els hi ha cedit l'espai de l'Aula Cultural des de meitat d'octubre i van amb una mica més de calma.

Els diorames neixen d'una idea, en alguns casos és una imatge, un paisatge o un pensament. "Alguns s'inspiren molt en Rubí, altres s'ambienten en pobles de muntanya, altres s'imaginen pobles o carrers d'acord amb diferents fotografies", ha explicat Ricart.

Un cop iniciat el procés creatiu, s'ha de plasmar materialment, i aquí és on es combinen alguns elements comuns amb les habilitats i imaginació de cada artista. Si bé el material que la gran majoria de pessebristes fan servir és el poliestirè, en contraposició al guix que es va estar utilitzant fins a l'any 2016, després cadascú utilitza materials propis que molts cops són reutilitzats d'anys anteriors. Així bé, es pot utilitzar roba, fusta o papers.

Per donar forma al poliestirè s'acostuma a fer servir un cúter o la serra tèrmica, i per donar-li relleu està el punxó o el tornavís. També es poden emprar raspalls per crear certs detalls com la imitació de la pedra. L'element més important i el que diferencia un diorama d'una maqueta és la perspectiva i la profunditat, que faci la sensació d'estar veient un paisatge i no una imatge plana, per això cal buscar el punt de fuga.

Tot i aquests elements, el que més ens expliquen els pessebristes és que no hi ha cap norma escrita per crear el teu diorama, "això és anant fent proves i buscant la manera de què quedi bé", afegeix Ricart.

L'Associació de Pessebristes de Rubí

Els pessebres formen part de la societat i cultura rubinenca des de fa més de 100 anys. Tot comença amb el Doctor Guardiet, que va crear un concurs de pessebres a la ciutat, però després arriba la guerra i aquesta iniciativa es frena. Així i tot, uns anys després es reprèn i l'any 1951 es crea oficialment l'Associació de Pessebristes de Rubí.

Aquell mateix any, com bé explica l'historiador local Jordi Vilalta en un article al TOT, L'APR ja va organitzar una exposició de pessebres al local de la Joventut Femenina d'Acció Catòlica, al Centre Parroquial, i entre 1958 i 1959 es van presentar a la Sala Municipal d'Exposicions, a l'edifici enderrocat a finals dels anys 80 on també s'ubicava el Museu i la Biblioteca. No és fins al 1979 que els diorames s'establirien a l'Aula Cultural.

"Abans fèiem servir molt el guix i les peces tenien mides molt petites, ja que ens situàvem a sota de l'antiga Biblioteca en un espai molt reduït. Ara l'exposició compta amb 20 diorames, en aquell moment fèiem 9 i tot era molt més rudimentari", ha explicat Josep Comelles, un membre que porta més de 50 anys fent pessebres i diorames.

 

La constància, motiu de l'èxit de l'exposició

Hi ha una cosa en la qual tots els membres de l'Associació coincideixen, i és que l'èxit dels diorames i que l'exposició hagi passat a formar part de la cultura popular de Rubí es deu a la constància i la continuïtat en el temps. I aquesta continuïtat es deu a l'entorn familiar i la companyonia que es crea entre ells. "L'Associació ha viscut tants anys perquè som companys i amics que creem un entorn de familiaritat i bona convivència. Aquí ningú ha de comprar res perquè tothom porta els seus materials de casa i els comparteixen", diu Comelles.

A l'Aula Cultural es reuneixen per fer diorames, però es barreja l'amistat i es forma un component de vida social que fa que la gent continuï participant i donant vida a l'Associació. "És un segell distintiu de la ciutat, tothom sap que l'Aula Cultural és aquell local on es fan els pessebres", ha finalitzat Comelles.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.