Enric Xercavins: "El més important és el fet que tota una família ha anat mantenint aquest espai"

Rubí és una ciutat amb una història increïble. Des del seu passat romà fins a l'època moderna, el municipi conserva molts jaciments, edificacions i restes d'aquells anys que ens han marcat per sempre. Molts d'ells els trobem als afores dels carrers principals, a petits indrets dels boscos ens envolten o als museus per tal que el seu estat no es deteriori.

Tot això ens demostra que Rubí és molt més que el centre. Els seus establiments de barri, els camins antics, els entorns urbans, les masies... Aquestes dues últimes estan molt bé representades a la zona de Can Xercavins, un dels llocs més especials de Rubí i amb una història molt interessant.

Des del TOT Rubí hem pogut parlar amb l'Enric Xercavins, el propietari del mas de Can Xercavins i un dels membres de la família que millor coneix la història dels seus avantpassats i de la ciutat. L'Enric, encara i néixer amb el cognom Ambròs, parla amb una gran passió i dedicació sobre l'entorn natural que envolta a la masia, de la família Xercavins i com ha contribuït al manteniment d'aquesta zona separada del centre per la riera. Ens endinsem en el passat del nostre municipi i de Can Xercavins que, sens dubte, no deixa a cap indiferent.

 

Enric Xercavins, l'hereu del mas

L'Enric Xercavins va néixer fa 73 anys a la masia. Tota la seva infantesa, la dels seus fills i nets han estat al mas. Ha dedicat tota una vida al seu manteniment, també gràcies al suport de la seva dona i la resta de la família. Des que es va jubilar als 64 anys, l'Enric ha tingut una vida de pagès.

No obstant això, no sempre s'ha dedicat al camp. "Jo soc enginyer industrial i m'he dedicat a això tota la vida. Els meus pares em van dir que fer de pagès era molt dur i valia més que estudiés una carrera. Sembla una paradoxa perquè hagués pogut fer enginyeria agrícola, però va ser quan el meu pare va veure que ja no es podien portar vinyes. Les vinyes són molt manuals i porten molta feina. Va ser el moment de la rierada al 62 i al 68 vaig començar a estudiar a la universitat. El meu pare deia que no tindria futur aquí".

L'Enric es va especialitzar amb estructures tant de formigó com metàl·liques de diferents edificis. Una de les estructures que ha fet és el Pavelló de Can Rosés, el càlcul de la marquesina del camp de futbol... Quan es va retirar, el seu pare ja no hi era i llavors va agafar el relleu del conreu. La vinya i les oliveres les porta ell personalment, les poda, les cuida... "Com he viscut aquí la tinc molt endins". 

Xercavins té un sentiment molt bonic sobre l'entorn i la masia. "La meva manera d'entendre Can Xercavins és el que els meus avantpassats m'han fet arribar, i que ara jo transmeto els meus fills. El més important és el fet que tota una família ha anat mantenint aquest espai". Tal com sentència l'Enric, "la casa de Can Xercavins no té sentit si no parlem de l'entorn".

 

Des de l'Exercavins als primers escrits

El mas de Can Xercavins està situat a la banda de ponent de Rubí. Tal com ens diu el senyor Xercavins, l'espai es troba en un lloc privilegiat, ja que és una mena de connector biològic entre Sant Llorenç i Collserola. 

L'origen etimològic del seu nom ve del torrent de "L'Exercavins", anomenat així l'any 996. L'Enric ens explica que el seu cognom ve arran del nom del torrent i no a l'inrevés, com molts podrien pensar. En la casa principal del mas, ens trobem just a dalt de la porta un escrit que diu "Añ 1833". Aquesta data va ser quan es va fer aquesta part i, que tal com diu el senyor Xercavins, "no està ni en català ni castellà. És un error ortogràfic que m'han proposat canviar-ho, però he decidit que es quedi així". No obstant això, el 1152 és el primer document que parla sobre la masia de Can Xercavins, quan van anar a viure el Guillem i la seva dona. "Quan els àrabs van arribar fins aquí i anaven marxant, els terrenys es van quedar lliures i llavors es va produir una acció que era l'aprisió. Aquesta era que des del Castell de Rubí es distribuïen zones del poble, i el Guillem de Xercavins i la seva dona devien fer una barraca entre el torrent i el torrentó. Van veure que hi havia aigua, cosa que ara no, que els aniria bé per a conrear i per als horts." El torrentó agafa les aigües de tota la plana i el torrent de Can Xercavins és un torrent que va fins a Castellnou.

A prop de la masia s'han trobat vestigis romans. A més, una de les èpoques més significatives per a la família va ser a l'època feudal. Al primer escrit que parla sobre la zona, Guillem de Xercavins va exercir l'aprisió sobre el territori entorn de la masia com a Alou lliure, per tant, no tenien amos, no eren subjectes a les servituds feudals per jurament de fidelitat al Comte de Barcelona, i vivien amb plena llibertat. Gràcies als vells pergamins i documents que parlen de l'entorn i de la masia, conservats a l'Arxiu Parroquial i del Cartulari del Monestir de Sant Cugat, s'ha aconseguit fer l'arbre genealògic des de la data. Tal com indica l'Enric, amb els seus nets arriben a la 30ª generació.

 

El primer batlle de Rubí i la pèrdua del cognom Xercavins

En 1393, Pere Xercavins va ser anomenat el primer batlle de Rubí pel rei Joan I pels seus mèrits personals. Durant diverses generacions el cognom es va anar mantenint, fins que va passar un succés. La masia l'heretava el fill mascle més gran, igual que el cognom. A això li va passar a l'Enric que encara i ser el segon fill, es va quedar amb la masia. "Antigament perquè no es trenqués la successió tot aquest espai era per l'hereu, el primer home. Jo vaig passar per davant de la meva germana gran. No té cap sentit. No obstant això, la meva filla serà la que heretarà".

En el 1708 això va canviar, ja que la pubilla Maria Anna Xercavins, sense germans, es va casar en terceres núpcies amb Miquel Ambròs. Aquest no va ser disposat a canviar el seu cognom i que el de la seva dona anés per davant, llavors el cognom de Xercavins es va perdre. L'Enric ens recorda com no va ser fins a l'any 1961, en plena dictadura franquista, quan el pare de l'Enric, l'advocat Jordi Xercavins (abans Jordi Ambròs), va anar cap al Registre Civil a Madrid per a canviar-se el cognom, amb un munt de documents per a justificar-ho. Finalment, li van fer cas i es va poder fer el canvi.

Durant els anys previs al cognom Ambròs, la família va tenir uns anys daurats. En 1600, Bertomeu Xercavins és nomenat baciner de l'Hospital públic de Santa Creu i en 1650, el pare i fill Rubió fan fer els retaules de l'església de Sant Pere i la Verge del Roser amb la fusta de l'alba del torrent.

 

Anys difícils a Can Xercavins

La zona de can Xercavins i de Rubí van viure dos segles amb nombrosos obstacles. En 1808, Pere Ambròs va viure la Guerra del Francès i va ser escollit batlle de la ciutat pel mètode la insaculació. Anys més tard, Enric Ambrós va patir la plaga de la fil·loxera a les collites, un insecte que entra per les arrels del cep, i va assecar tot el conreu. Al s. XX, les coses no van millorar. En 1936 va esclatar la Guerra Civil, o In-Civil, com prefereix anomenar-la Enric Xercavins. Al mateix any, el Consell Municipal de la Segona República va incautar la masia i el seu voltant. A raó d'això, Enric ens ensenya un dels racons de la casa més sorprenents. "Aquest passadís el va fer el meu avi una vegada va passar la Guerra In-Civil i la Segona Guerra Mundial. Tenia por que tornés una altra guerra, i va decidir fer aquest passadís subterrani per si esclatava un altre fet d'aquestes característiques poguéssim escapar fàcilment o amagar-nos".

Enric va néixer en 1951, i en 1962 va viure el succés més tràgic de la història de Rubí i del Vallès, la Rierada. "Quan va succeir la Rierada, com Can Xercavins està a l'altra banda de la riera, ens vam quedar totalment aïllat. Me'n recordo com va venir l'exèrcit i van posar unes fustes per passar per sobre del fang. Va ser terrible". 

 

La masia de Can Xercavins 

El mas de la família Xercavins és una clara representació de la cultura rubinenca i catalana. Abans d'entrar-hi, i trobem una curiositat que ens explica l'Enric. "Aquests tres xiprers tenen una història. A les masies de tot Catalunya n'hi havia el costum de posar tres xiprers. Si posaves només un i algú que hi passava per aquí tenia set, se li donava aigua. Si n'hi havia dos, aigua i menjar. Si n'hi havia tres, et podies quedar també a dormir. L'alzina també té un component d'acollir i per a aquí necessiti alguna cosa."

Al fons hi ha una taula de pedra que la va fer l'avi de l'Enric. El peu és un corró d'era i també n'hi havia un molí d'oli. Això servia per segar, ja que es fa amb recol·lectora i ja se separa el gra de la palla. Abans es feia a mà i es portava la sega a l'era. Antigament la casa era el lloc on s'administrava i els pagesos que treballaven a la casa entraven i sortien de la casa contínuament. Era el lloc on de matí es distribuïa la feina.

Una de les curiositats de la masia és que sempre està en constant moviment i està més viva que mai. L'Enric viu a la casa principal amb la seva dona, i a les cases de davant que conformen el mas viuen dos dels seus fills. A més, Can Xercavins és un punt neuràlgic per a l'educació i la formació. "Una escola em va demanar una activitat que volen fer un dinosaure i els infants de l'escola han de buscar dintre de la terra els ossos. Moltes escoles venen per a veure la casa i l'entorn i sempre està viu".

 

L'entorn natural

La zona que envolta a la masia és un dels indrets més especials de Rubí. El territori té 100 Ha, amb una zona forestal d'uns 40 Ha de boscs de pins, alzines i roures, i 10 Ha d'arbredes de ribera amb plataners, pollancres i àlbers.

"La importància de Can Xercavins seria el connector biològic que passa entre Sant Llorenç i Collserola"

Actualment, l'Enric conserva un part del passat vitícola de la ciutat, 2 Ha de vinyes per a fer el most molt, 2 hectàrees d'oliveres a la carena, 2 més d'ametllets, 4 d'horts col·lectius i 40 hectàrees de cereals. 

 

Can Xercavins a la memòria col·lectiva

Sobre la masia s'han fet diverses investigacions històriques. Una de les més importants és de L.H. Elliot, The revolut of the catalans, Can Xercavins vuit segles de dinastia rural, l'any 1963. Antonio López Estudillo va presentar Cambio agrario, siglos XVIII-XIX a Can Xercavins, en 2016. D'altra banda, el nebot de l'Enric, Enric Escofet Xercavins, va fer l'Arxiu Patrimonial de Can Xercavins en 2018. El 14 de març de 2024, l'Enric Escofet presentarà junt amb el seu pare, Jaume Escofet, l'arxiu de fotografies de l'avi de l'Enric. 

 

 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.