Esther Miguel (El Bullidor): "La gent ve al nostre local buscant el seu moment de desconnexió"

El Cafè Restaurant El Bullidor fa 27 any que va obrir les portes al carrer del Dr. Gimbernat, 7 de Rubí. Tot va començar amb el somni de tota una vida de la mare de l'Esther Miguel, la Francisca Romero, que l'any 1997 amb 50 anys va fer possible el seu desig de tenir un negoci propi. Tot i que eren de Barcelona, venien cada dia ben d'hora a Rubí per aixecar la persiana i marxaven ben tard, fins que finalment van decidir venir a Rubí per viure-hi.

L'any 2015, la Francisca es va jubilar, i va ser l'Esther qui va agafar el relleu del negoci. Però la nova propietaria veia molt de potencial a El Bullidor, veia totes les coses que es podien fer i millorar, i que no podia quedar-se en un local ancorat als anys 90. Així, es va formar com a barista, va aprendre tot el que podia sobre els cafès d'especialitat i els brunch, va treure les màquines escurabutxaques i les màquines de tabac i va fer un canvi radical en el servei que oferien i, per tant, del seu públic objectiu.

Aquesta modernització, però, va ser un canvi difícil d'assimilar per a alguns dels seus clients habituals, alguns van marxar i d'altres es van quedar i es van adaptar. Avui parlem amb l'Esther Miguel, actual propietària del cafè restaurant El Bullidor sobre la història del negoci, com va assimilar la gent la modernització del servei i el futur.

Qui obre aquest negoci i quan?

Va ser ma mare al 97,amb 50 anys. Era la seva il·lusió de tota la vida, però per circumstàncies fins als 50 no es va atrevir.

Com era aquest restaurant en els seus inicis?

Era un lloc típic de menús i esmorzars, també fèiem sopars. Tot molt clàssic, molt cuina de mercat, cuina de la iaia com dèiem nosaltres, que com ma mare cuina tan bé, li va funcionar molt bé durant 20 anys.

El 2015 hi ha un canvi de propietari. Qui agafa el relleu?

En teoria hauríem d'haver estat el meu germà i jo, el meu germà és xef i jo soc barista, i la idea era que ell estigues a la cuina, i jo al bar i la sala, amb personal evidentment. Però ell quan va acabar els estudis va decidir que aquí no tenia projecció de futur. Clar, va fer les pràctiques amb la Carme Ruscalleda i va veure un món molt diferent, llavors em va dir que no es volia quedar a Rubí, i jo ho entenc.

Què canvia a quan te'l quedes tu?

Vaig fer un canvi també de negoci, segueixo a l'hostaleria, però no és cuina de mercat, és més tipus brunch, esmorzars, menús encara continuem fent, berenars etc. La cuina tradicional sí que segueix perquè agrada a molta gent, però la idea era enfocar-ho més als esmorzars, una mica més modern.

Com va reaccionar la clientela amb el canvi de negoci que vas plantejar?

Al meu punt de vista, aquí a Rubí sempre ha costat més quan hi ha una novetat o una cosa diferent. La gent aquí és molt tradicional, quan poses alguna cosa una mica diferent crida l'atenció, i a vegades sí que venen o a vegades no. Clar, jo quan vaig entrar vaig treure els tamborets de la barra, les teles, la màquina de tabac, les màquines escurabutxaques... amb això l'ambient és molt diferent.

"Aquí a Rubí sempre costa més que funcioni una novetat"

Nosaltres som especialistes en cafè i també vaig portar cafès diferents, d'especialitat, i entre això i que et veuen jove, a molta gent no li agrada. Quan jo vaig obrir, tot i haver-me format, molta gent em deia, "tu què sabràs", però això ho he viscut des de sempre, des de molt jove, pel tipus de públic que hi havia. Encara que jo m'especialitzes en cafè i sempre amb torradors independentment o no amb una marca de cafè específica, la gent encara no es creia tota la informació que jo podia tenir i no es creien que jo pogués saber més que ells.

"La gent no creia que pogués saber més que ells tot i la meva formació"

Creus que això pot ser per ser dona i jove?

Sí, sí. mansplainning total. Però bé, també és veritat que a vegades quan la gent canvia de cafè i és un sabor radicalment diferent, que no és el típic cafè fort, negre, simplement no li agrada.

El públic objectiu del negoci, doncs, no té res a veure amb el de fa 20 anys.

Ha canviat molt, però per sort alguns s'han quedat. Al final quan tu canvies també tot el que és a l'aspecte del local, és com... aquí no venen a veure el futbol, no venen buscar tabac i de pas es prenen un cafè, no venen només per un cafè bo o un menjar bo, venen a buscar el seu minut de descans i desconnexió.

"La clientela ve a buscar el seu minut de descans i desconnexió"

Fer aquest canvi en ciutats petites costa més, però a municipis com Barcelona o Terrassa estan plens d'aquest tipus de locals. Per sort també hi ha molta gent jove que ho aprecia.

Llavors, aquest canvi que en un principi es podia veure com a negatiu perquè us va fer perdre part de la clientela de tota la vida, també va ser positiu perquè atrau gent jove?

Per sort sí, per sort és positiu, però clar, tot té la seva pèrdua. La gent jove no té tant poder adquisitiu, venen menys, però almenys ho valoren més.

"La gent jove ve menys, però ho valoren més"

Quin consideraries que és el tret diferenciador d'aquest negoci?

Jo crec que és un local que quan vens et dona una mica més de tranquil·litat, més pau, deixem entrar les teves mascotes, si és bona, és benvinguda. El tret diferenciador és que la gent que ve, ve per tot, pel menjar, perquè està bo, perquè és la saludable, i perquè se senten a gust. Gaudeixen del menjar i el servei, tot el conjunt.

"Deixem entrar les teves mascotes, si és bona, és benvinguda"

Què et va portar a formar-te com a barista i especialitzar-te en cafè d'especialitat?

En un principi no volia. Jo vaig començar amb 18 anys mentre estava estudiant i ho feia per ajudar a la meva mare, però després vaig provar de treballar del que havia estudiat i no em va agradar, era un treball molt solitari i jo necessitava estar amb gent. Estant aquí vaig començar a investigar en el tema dels cafès d'especialitat i la veritat és que no té res a veure amb el que és el típic cafè tradicional i em va encantar.

Quines dificultats trobes amb el teu local?

El problema del nostre local és que estic lluny, la gent no passeja per aquí i em costa portar-la. La gent que ve aquí és perquè sap que estem aquí. També des de les obres al carrer Cadmo ens està costant molt remuntar, perquè van tallar uns quants mesos i la clientela ja no venia, la majoria venen amb cotxe i amb el canvi de sentit del carrer i que han tret places de pàrquing la gent ve menys.

"La gent que ve aquí és perquè sap que estem aquí"

I intentar potenciar la promoció per xarxes socials?

Això ho porto com puc, perquè clar, sent un autònom i un lloc petit, no em puc permetre tenir un community manager, i un servei informàtic, no puc, o sigui que les porto jo com puc.

Com veus el negoci d'aquí a 15 anys? Què penses fer quan et jubilis?

Jo cada cop veig més el comerç online. És una pena perquè no gaudeixes el mateix venint aquí que portant l'esmorzar a casa. També hi ha molta gent que tira més pel sopar que pels esmorzars, i si la mentalitat canvia i ens hem d'adaptar ens adaptarem. Jo visc aquí a dalt i, per tant, quan em jubili la persona que s'ho quedi ha de ser bona gent i ha de conviure amb els veïns.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.