Una rubinenca especialitzada en Geografia i alumna del Màster d’Estudis Territorials i Planejament de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha dut a terme una proposta de remodelació urbanística del Camí Antic de Rubí.
L’Ana Rodríguez és veïna de Sant Muç, col·labora amb l’equip d’investigació de geografia econòmica de la UAB, i està interessada en les urbanitzacions del seu mateix municipi. “Vaig veure que hi ha una problemàtica i és el Camí Antic de Rubí, on no hi ha vorera, pas de vianants, arborada o il·luminació. Realment és un perill, tant per qui va en cotxe o caminant”.
Tram mig de la carretera direcció a Rubí. FOTO: Ana Rodríguez
Es tracta d’un tram de carretera de dos quilòmetres de longitud que comença a la urbanització de Sant Muç, molt a prop de l’Sportenis, i finalitza en el túnel que passa per sota de les vies del ferrocarril. “Una mica després trobem el pont de Can Claverí i l’avinguda de la Llana”, explica l’Ana.
La carretera que proposa remodelar té una amplada de 5,10 metres, amb el risc que comporta la interacció entre dos cotxes que van en sentit diferent. A més, tot i que la velocitat màxima indicada és de 40 km/h, només cal comprovar que gairebé cap vehicle respecta aquesta mesura.
Les restriccions de mobilitat van fer augmentar l'afluència per aquest tram de carretera
El treball de camp de l’estudiant de Rubí va coincidir amb l’inici de la pandèmia, quan les restriccions limitaven la mobilitat. Segons l’estudi, amb la Covid-19 hi va haver un augment de l’ús d’aquesta carretera del 56%, tant a peu com en bicicleta. “La majoria eren homes i més del 50% de les persones responien que se sentien insegures”.
Tanmateix, l’Ana recorda que durant el confinament municipal, l’afluència de veïns en entorns naturals com els de Sant Muç va augmentar considerablement. Assegura que aquesta necessitat d’anar a espais lliures i verds de Rubí també va aflorar el problema “d’accessibilitat” a aquestes zones. A més, un 90% de les persones preguntades van respondre que vindrien més si hi hagués una millora urbanística.
Respecte a la perspectiva de gènere, l’estudi mostra que “el tram de carretera no té il·luminació, i això genera sensació d’inseguretat per a tothom i, a més, les voreres són molt estretes, el que dificulta el pas a persones amb mobilitat reduïda o si arrosseguen un cotxet”.
En conclusió, el treball realitzat per l’Ana Rodríguez, proposa “una ampliació de la carretera, amb carril bici bidireccional, arborada, il·luminació i una vorera de tres metres perquè les persones puguin passejar amb distància de seguretat”.
Imatge de la proposta urbanística. FONT: Ana Rodríguez i Medina, A.
Amb tots aquests elements, l’Ana assegura que disminuiria la velocitat dels vehicles perquè “el conductor ja no creu que la carretera és únicament per a ell, ja que passen nens, persones i llavors redueixen instintivament la velocitat”.
En aquest sentit, la jove recorda una altra problemàtica de les urbanitzacions, i és l’excés de velocitat dels cotxes que la travessen. “Per reduir la velocitat sempre es posen guals reductors però hi ha moltes més tàctiques en urbanisme, com poden ser jardineres, bancs o mobiliari urbà”.
Tanmateix, l’estudiant explica que en el tram de carretera que proposa remodelar no hi ha visibilitat i “unes corbes molt dolentes”, amb la qual cosa la seva ampliació també comportaria reduir el risc d’accidents.
Situació geogràfica del Camí Antic de Rubí amb l’Av de la Llana. FONT: Retall del ICGC, Vissir 3
Sant Muç és una zona amb molts espais verds, camins per fer excursions i té llocs emblemàtics com la font de Sant Muç o l’ermita. Si el projecte d’aquesta estudiant de Rubí es fes realitat seria més fàcil accedir a la urbanització des de l’avinguda de La Llana, o a l'inversa, a través d’un Camí Antic en condicions per a les persones que el transitessin. En definitiva, una forma de “connectar la perifèria amb el centre”.
L’Ana, qui considera que “s’ha de pensar una mica més en les urbanitzacions”, espera poder fer arribar la seva proposta a les associacions de veïns i al consistori pròximament. (Podeu consultar l'estudi complet aquí).
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.