Un estudi de la UAB analitza com s'afronta la pobresa hídrica a Rubí

Un 10% de les llars de l'entorn metropolità de Barcelona pateix pobresa hídrica, cosa que fa que s'hagin de generar diverses estratègies per reduir el consum d'aigua i, així, poder fer front a les factures. Aquest esforç constant genera ansietat, especialment entre les dones, que sovint són les responsables de les tasques domèstiques.

Són algunes de les conclusions de Gustavo Romero-Gomez, Jordi Nadal i David Saurí, autors de l'article Experiències de pobresa hídrica a l'àrea metropolitana de Barcelona: implicacions per al Nord Global, publicat a la Journal of water, sanitation and hygiene for developement el setembre de 2024. L'article s'ha elaborat després de fer 35 entrevistes a llars rubinenques, per analitzar com les famílies vulnerables experimenten aquesta problemàtica i quines estratègies adopten per afrontar-la.

Els experts han evidenciat un alt grau de conscienciació sobre l'estalvi d'aigua: les famílies implementen mesures com la reutilització de l'aigua freda de la dutxa, la reducció de les rentadores o el límit de dutxes dels infants, però moltes es troben al límit de la seva capacitat d'estalvi, ja que els consums essencials fan impossible reduir més l'ús d'aigua. A això s'hi ha de sumar la manca d'accés a dispositius eficients com reductors de flux o cisternes de doble descàrrega, cosa que fa que s'agreugi la situació.

Per altra banda, existeix una percepció negativa de l'aigua de l'aixeta, cosa que fa que moltes famílies optin per l'ús d'aigua embotellada per al consum, fent que augmentin les despeses i incrementi la vulnerabilitat econòmica. 

Tot i les dificultats, moltes de les llars no han sol·licitat ajudes ni han rebut assessorament per gestionar les factures. Segons agents socials consultats pels experts, només una minoria té accés als recursos disponibles, sigui per desconeixement o per l'estigma associat a demanar ajuda. A més, la gestió privada de l'aigua dificulta mesures equitatives i sostenibles, tot i mecanismes existents com el Fons de Solidaritat, que es demostren insuficients per abordar les causes profundes.

Així, l'estudi conclou que cal redefinir l'abordatge de la pobresa hídrica, anant més enllà de polítiques d'eficiència i subvencions i adoptant una perspectiva que integri les experiències de les famílies i els factors estructurals que fan que aquesta problemàtica es perpetuï, per poder garantir els drets d'accés equitatiu i sostenible a l'aigua per a totes les llars.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.