L'experiència de Roger Puig, un voluntari rubinenc a València

Ja ha passat una setmana des que es va produir la DANA al País Valencià, amb un balanç provisional de 211 víctimes mortals i un rastre de devastació que ha causat un gran impacte en la societat. És per les imatges terribles que es veuen a les xarxes o als mitjans de comunicació que milers de voluntaris i voluntàries d’arreu han volgut posar el seu granet de sorra per ajudar les poblacions més afectades. 

Més info: Solidaritat amb els afectats per la DANA: com pots ajudar des de Rubí?

Un d’aquests voluntaris és en Roger Puig, membre de l’ADF Sant Cugat, que amb sis companys més va decidir desplaçar-se a Picanya, un dels municipis més afectats per aquest temporal. Des d’aquest poble es va gravar un dels vídeos virals d'aquests dies, que és el de la tromba d’aigua enduent-se un pont. “A Picanya hi havia tres ponts, ara només en queda un”, explica en Roger.

Puig i els altres sis companys tenien clar que anirien al País Valencià “sí o sí”, i un cop van obtenir l’autorització de l’Ajuntament de Picanya, hi van anar. El primer dia van baixar 41 voluntaris, i l’endemà, fins a 120. La principal tasca que van fer va ser drenar aigua dels pàrquings que els havien assignat, treballant conjuntament amb la Policia Local i, després, amb l’exèrcit de terra i l’UME. “Tothom sospita que als aparcaments hi ha cadàvers, però el cert és que després no se’n troben tants”. L’explicació, per Puig, d’aquesta estimació de xifres és que es basen en testimonis orals que diuen, per exemple, que han vist entrar una persona a un aparcament, però no sortir-ne: "Això no vol dir necessàriament que no n'hagi sortit, sinó que tu no l'has vist sortir".

 

Perquè ens fem una idea de com està la situació, en Roger descriu un paisatge “apocalíptic”: “Arribes allà i sembla que hi hagi una guerra”. “Totes les plantes baixes i soterrades estan rebentades. Hi ha tot de mobles, electrodomèstics… tot al mig dels carrers. Boles de ferralla, muntanyes de cotxes on penses que hi pot haver algú… la veritat és que venen ganes de plorar”, relata. I, tot i això, “el que jo he vist és, potser, una cinquena part del que és el poble sencer: nosaltres ens hem mogut entre quatre o cinc carrers, amb la furgoneta, fent el suport logístic que calia”. En aquest sentit, alerta: “Molta gent ha compartit que no havia vist els militars o no havia vist els Bombers… però potser sí que hi eren, i eren en un altre sector”.

Pel que fa a les víctimes mortals o els desapareguts, Puig explica que ells, personalment, no han vist cadàvers, ja que la seva funció principal era buidar pàrquings i condicionar llocs de treball. Això sí, havien de notificar als comandaments tots els llocs on sospitaven que hi podia haver alguna persona morta, i la Policia o la Guàrdia Civil s’encarregava de verificar-ho. “El cert és que en molts llocs on pensàvem que hi podria haver morts, no n’han trobat”. Tampoc, com a agents que han treballat al territori, han sentit xifres de desapareguts, que encara no s'ha comunicat oficialment.

 

Respecte a la polèmica de l’enviament tardà de les alertes per part de Protecció Civil de la Generalitat valenciana, Puig creu que a Catalunya estem molt millor preparats: “Aquí, de moment, no s’ha desmantellat cap estructura de l’emergència i el Meteocat fa una feina brutal i molt precisa”. En aquest cas, l’AEMET (competència estatal) dona l’alerta a les comunitats afectades, i és Protecció Civil (competència autonòmica) qui l’envia a la població. A Catalunya, l’AEMET i el Meteocat es coordinen, i Protecció Civil funciona molt bé: “Quan tens una gran catàstrofe, aprens i pots millorar els recursos i les activacions”. En el cas concret d’una DANA, que funciona per fluxos d’aire, la situació és molt complexa, però igualment s’ha d’avisar la població.

I sobretot, la població ha de ser conscient que en determinades situacions no pot seguir la vida normal i s’ha d’autoprotegir. Perquè aquests fenòmens cada cop seran més freqüents i tenim una “bomba de rellotgeria”, que és el Mediterrani. “Fixa’t en el que ha passat avui (4 de novembre): es va donar l’alerta a Tarragona, l’Ebre… i de cop i volta ha saltat a tot Barcelona”. En aquest sentit, creu que cal molta més pedagogia i formació a la ciutadania en general, perquè sàpiga com actuar davant d'una catàstrofe.

 

Respecte als avisos del mòbil, creu que són una eina molt útil, i que s’han d’explotar al 100%. “L’administració ha de ser àgil, el que no pot ser és que enviïs una alerta a les 8 de la tarda quan tens l’avís des de fa 12 hores”, critica. 

En Roger està molt satisfet de la tasca que han fet, i també diu que han rebut molt d’agraïment per part de la població. “Al cap i a la fi, si hi hagués una desgràcia aquí, i esperem que no passi, també agrairíem que vingués molta gent a ajudar-nos”. L’ADF de Sant Cugat ja ha fet dos serveis a altres poblacions: quan es va desbordar el Francolí (2019) i una llevantada a Montcada i Reixac. “El que hem trobat a València és el més devastador que he vist mai”, assegura.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.