Subscriu-te al butlletí
WhatsApp
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
Telegram
TikTok
La Llei Orgànica 1/2025 introdueix canvis en l'Estatut dels Treballadors per clarificar els requisits que permeten a una persona treballadora resoldre el seu contracte en cas d'impagaments salarials o retards en el cobrament de les nòmines, establint criteris més precisos i flexibles. Una mesura que suposa més protecció de cara a treballadors i treballadores, ja que abans només els retards o impagaments consecutius eren vàlids per extingir el contracte. Ara, els impagaments intermitents també són motiu d'extinció.
I és que la possibilitat que una persona treballadora pugui resoldre el seu contracte laboral per impagament o retard continuat en el pagament del salari ha estat durant anys objecte d'interpretació (i controvèrsia) per part dels tribunals espanyols. Fins ara, l'Estatut dels Treballadors considerava causa justa perquè el treballador pogués sol·licitar unilateralment l'extinció del contracte el fet de patir "manca de pagament o retards continuats en l'abonament del salari pactat". No obstant això, la llei no fixava un criteri objectiu per determinar quan l'incompliment de l'empresari arribava a la gravetat suficient per justificar aquesta mesura.
En absència d'una regulació clara, els tribunals es van ocupar d'interpretar la norma i establir en quins supòsits es podia considerar que la persona treballadora tenia "causa justa" per instar l'extinció del seu contracte: van adoptar com a referència el criteri de considerar que l'incompliment empresarial era de gravetat quan existien tres mesos consecutius d'impagament. En canvi, pel que fa als retards en el cobrament. Els criteris eren molt més dispars, tot i que de forma habitual es va identificar aquest retard amb endarreriments consecutius durant almenys un any en el cobrament de la nòmina
Amb l'entrada en vigor de la Llei 1/2025, el panorama canvia substancialment. La reforma estableix un criteri objectiu i més detallat per considerar quan l'incompliment empresarial justifica l'extinció del contracte per part del treballador. La nova redacció indica que:
- Es considerarà que hi ha retard quan se superi en quinze dies la data fixada per a l'abonament del salari.
- La causa d'extinció del contracte es considerarà justificada quan: a) es deguin al treballador tres mensualitats completes de salari en el període d'un any, encara que aquestes no siguin consecutives o b) es produeixi retard en el pagament del salari durant sis mesos, també d'aquí a un any, encara que els retards no siguin consecutius.
Si optem per resoldre el contracte i el jutjat confirma l'incompliment greu, l'empresari ha de pagar una indemnització de 33 dies de salari per any treballat (màxim 24 mensualitats) a banda de tenir dret a percebre la prestació d'atur. Per tant, una bona notícia de cara a treballadores i treballadores tot i que, ho hem de dir: caldrà que per fer efectives aquestes mesures es dotin els jutjats de més mitjans i evitar el col·lapse actual que no permet atendre tots els casos amb la deguda celeritat.
