Francesc Escribano: “Falta cultura industrial”

Per conèixer els orígens de l’empresa rubinenca Moehs cal retrocedir al 1962, quan el químic Melcior Mallasén Ornat va començar a produir principalment àcid tioglicòlic, que s’utilitzava per fer les permanents dels cabells.

Els seus principals clients eren firmes cosmètiques i un dels components d’aquest químic feia molt mala olor, per la qual cosa va haver de traslladar la fàbrica de Barcelona a Rubí. “Però aquí li va passar tres quarts del mateix, perquè hi havia uns mitjans molt precaris en aquella època. Quan els veïns es van queixar, va replegar els trastos i va venir a la frontera amb Castellbisbal, el més allunyat possible del poble”.

Així ho explica Francesc Escribano, que va entrar a treballar en els anys 80 com a cap de torn de tarda i avui és l’actual president i CEO de l’empresa, que té les oficines centrals a Cova Solera (Moehs Ibérica) i compleix el seu 60è aniversari. 

"La química té mala premsa però els estàndards asseguren uns residus molt controlats"

Escribano vol deixar clar que des d’aleshores ha plogut molt i, malgrat que en els seus inicis, en Melcior Mallasén tenia pocs mitjans, va ser ell qui va sembra la llavor de l’empresa química que actualment dona feina a 700 persones a tot l’Estat i es dedica a la fabricació de principis actius farmacèutics.

En aquest sentit, Escribano considera que per obtenir els permisos per obrir una fàbrica de productes químics a Catalunya ha estat molt complicat. “La química té mala premsa, està mal vista però avui dia, els estàndards asseguren una producció netíssima i uns residus molt controlats. Si no espavilem i no es munten més plantes de residus i incineradores, la indústria patirà molt. Ha arribat un punt que inclús nosaltres enviem els residus a cremar fora”.

L’empresa, amb diverses plantes i oficines a Catalunya, Cantàbria, Albacete, França, Bèlgica, Alemanya, Shangai, Colòmbia, i els Estats Units, ha obert recentment un centre de recerca al polígon de Rubí Sud per investigar nous processos de síntesis de futurs principis actius genèrics i que podrien ser patentats.

Des dels seus inicis, la companyia ha passat per diverses etapes, com la compra i venda per part de la multinacional francesa Sanofi, o l’adquisició de Coprima. Actualment, formen part del holding americà PMC, exporten a prop d’un centenar de països i compten amb més de 600 clients.

"La indústria és la que paga els salaris adequats per pagar prou impostos i mantenir la societat del benestar"

Amb el pas dels anys, la fàbrica ha anat creixent i ha produït diversos principis actius farmacèutics genèrics com anestèsics, derivats de la cisteïna, reductors de la pressió arterial, així com enzims per al sector mèdic i cosmètic. 

Com a director general de l’empresa, Escribano assegura que “si volem tenir indústria, que és la que paga els salaris adequats per pagar prou impostos i mantenir la societat del benestar, haurem de tenir una altra sèrie de coses, que avui no tenim”.

"Hem de decidir si volem un país industrial o no"

Sobre si és possible una indústria més neta que compleixi amb els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030, Escribano respon rotund que “ningú vol incineradores, ningú vol plantes nuclears, ningú vol res, però en algun lloc s’haurà de fer (...) Aquest és un dels problemes que tenim si volem reindustrialitzar el país”.

En aquest sentit, el CEO assegura que “falta cultura de país, no parlo de Catalunya o Espanya, parlo d’Europa. D’entrada, hem de decidir si volem un país industrial o no”, i afegeix que si la indústria abans participava en més del 20% del PIB espanyol, ara ho fa per sota, entre el 15 i el 16.

"Als joves se’ls hauria de donar exemple de carreres tecnològiques d’èxit"

A banda de la gestió dels residus i la manca d’empreses que s’encarreguin de fer-ho, Escribano apunta a la falta de talent com una altra de les problemàtiques actuals en el sector de la indústria.

“Molts de nosaltres tenim problemes per contractar persones que parlin l’anglès, que hagin estudiat aquesta professió”, apunta el director de Moehs, qui també creu que s’hauria de decidir quins sectors són estratègics i oferir una formació adequada al mercat laboral actual. “Als joves se’ls hauria de donar exemple de carreres tecnològiques d’èxit i que donen peu a crear indústria”.

Francesc Escribano assenyala que “falta cultura industrial, decidir quins sectors en aquest país són estratègics i cal recolzar. La biomedicina, els principis actius farmacèutics aquí a Espanya, i Catalunya molt especialment, està molt desenvolupat, podria ser un eix estratègic, com el de les energies renovables, el que queda de tèxtil, i també el turisme ben fet”.

Per últim, recorda la importància de l’R+D+I, que tot i que no pot oferir sovint resultats immediats o poden ser qüestionables, és el “futur”.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.