Gricel Pola: "Vull viure de l'art que estimo tota la meva vida"

Gricel Pola és una noia que viu a Rubí i amb tan sols 17 anys ha aconseguit una beca per estudiar en una de les millors escoles de dansa dels Estats Units, la Joffrey Ballet School de Nova York. Però l'amor per la dansa i l'art no li ve del no-res, els seus pares, argentins, van ser artistes de tango, la seva mare era ballarina i el seu para cantant.

A la seva curta edat, Pola ha viscut a diferents parts del món, i és que tot i néixer a Madrid, al cap de poc va marxar a Argentina amb els seus pares, país d'on prové tota la seva família. És allà, a l'altra banda del món, concretament a l'Institut Superior d'Art del Teatre Colón de Buenos Aires, on ha format la seva base de coneixements per obrir-se pas en el món artístic i fer les primeres passes d'una carrera artística que ben segur estarà plena d'èxits.

Fa un any i mig els seus pares i ella van decidir mudar-se a Rubí per la mala situació econòmica i social que està vivint Argentina i perquè ella pogués tenir més oportunitats en la seva carrera. Així, els seus pares van muntar un negoci a la ciutat, el Tango Bar, a la plaça Anselm Clavé i la Gricel ha pogut continuar formant-se.

Quan i per què comences a ballar?

Jo des de petita sempre he estat envoltada d'art, no puc dir-te un dia o un moment exacte en el qual vaig decidir que m'agradava. Els meus pares són artistes de tango i des de petita els acompanyava als seus espectacles per tot el món, a Espanya, a Itàlia, a Anglaterra etc.

"Els meus pares són artistes de tango i des de petita els acompanyava als seus espectacles per tot el món"

Quan vas començar a formar-te en la dansa?

Amb 3 anys, abans de mudar-nos a l'Argentina, ja ballava aquí a Espanya. Als 5 anys quan vaig arribar allà vaig començar en la Fundació Fundación Julio Bocca en Buenos Aires, on vaig estar dos anys, als 7 vaig fer el meu primer concurs nacional i als 8 vaig guanyar el premi revelació.

Poc després ja vaig entrar l'Institut Superior d'Art del Teatre Colón de Buenos Aires, la millor escola de ball de l'Argentina. Vaig haver de passar tres fases d'audició i estic molt agraïda d'haver-ho fet perquè aquí és on he establert les meves bases. Recordo que amb 5 anys quan passava davant del Colón ja volia entrar, però encara no tenia l'edat mínima jajaja.

"A l'Institut Superior d'Art del Teatre Colón de Buenos Aires és on he establert les meves bases"

En quin estil de dansa et sents més còmoda?

Jo soc molt clàssica, encara que també sé contemporani i en el Colón vaig fer dansa espanyola i folklore argentí. El ballet és la base, si saps bé el ballet tens llibertat per a ballar altres estils.

"Si saps bé el ballet tens llibertat per a ballar altres estils"

Des que vau arribar a Rubí fa un any i mig, com has continuat treballant?

He estat en un programa professional a Terrassa, i després vaig estar gairebé un any vivint a Madrid, on vaig estudiar a l'escola professional Jacballet. Allà també vaig estar rebent classes amb una professora particular que em va donar el contacte per a presentar-me a una audició a Nàpols de l'agència GC Dance Events, una agència de ballarins que et presenten i tenen contactes amb diferents companyies, gràcies a ells vaig aconseguir la beca per a l'escola de Nova York.

Com has compaginat el ballet al llarg dels anys amb els estudis?

Des dels 10 anys sempre he seguit els meus estudis en línia en el sistema d'educació a distància de l'exèrcit militar de l'Argentina. En entrar en el Colón se'm feia impossible anar presencial a una escola convencional. Ara en la Joffrey Ballet School em donen una opció de continuar cursant estudis secundaris i universitaris també a distància.

I la vida social i familiar?

Vida social no és que hagi tingut molta i mai m'ha interessat molt. No he tingut una vida molt normal com anar a l'institut, sortir de festa i beure, però no és una cosa que hagi trobat a faltar. El meu amor i la meva passió és la dansa i des de petita he estat molt concentrada en ella. No pots faltar a classe un dia perquè la nit anterior vas estar de festa, al final els que arriben a alguna cosa són els que es dediquen i posen tot el seu esforç en això. A més, els meus amics són els meus companys de dansa, per la qual cosa tots pensem igual i ens entenem.

"Els que arriben a alguna cosa són els que es dediquen i posen tot el seu esforç"

Com serà la teva vida a Nova York?

El temps que sigui allà viuré en la residència de l'acadèmia, però econòmicament és complicat, encara que m'han donat un 25% de beca, la resta de despeses són molt cares. Ara estic buscant patrocini i he obert una pàgina de micromecenatge per a totes aquelles persones que em vulguin ajudar a complir el meu somni.

Com és el teu major somni en la dansa?

El meu somni és ser primera ballarina d'una companyia internacional i viure de l'art que estimo tota la meva vida.

"El meu somni és ser primera ballarina d'una companyia internacional"

Quin consell li donaries a algú que com tu volgués dedicar-se al món del ball?

Que no es rendeixi, que encara que hi hagi moments de feblesa on pots creure que no vals per a això, si t'esforces tot és possible. Que no li donin importància a les crítiques i que continuïn treballant.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.