Hamid: la història de malviure en una barraca

El Hamid va néixer a Tetuan (Marroc). Té 44 anys, tot i que reconeix que la misèria dels últims temps li ha posat molts més a sobre. Viu, o millor dit, sobreviu, en una zona d’horts a Rubí, molt a prop de les vies del tren.

El seu testimoni el va donar a conèixer fa una setmana la Paloma Arenós a La Vanguardia. Aquesta vegada obre la tanca del que s’ha convertit en la seva llar a tres periodistes de la ciutat. La incessant pluja ho ha deixat tot ple de fang però el Hamid encara té esma per dibuixar un somriure a la cara.

Explica que porta 27 anys a Espanya i ha treballat de tot. Com a pintor, jardiner, cuiner i a la construcció. Però d’obres ara n’hi ha poques o gens, i de feina també. La pandèmia el va agafar entre fronteres autonòmiques i des de fa mesos viu de forma precària en aquesta zona de la ciutat, juntament amb un company.

Dins l’habitacle, hi ha un fogó, alguns pots de menjar i un escàs mobiliari. Com a remor de fons, el sotragueig dels trens passant cada pocs minuts. No té calefacció ni aigua calenta, però aquestes necessitats bàsiques tampoc sembla que siguin el que més l’incomoda. Ell insisteix en la seva experiència com a treballador, i assegura que és un gran cuiner. Malgrat això, la seva dieta és poc variada i explica que ja fa dos dies que només menja llenties.

L’associació veïnal ASAV li proporciona mantes i aliments bàsics, però el Hamid diu que amb això tampoc té prou per passar el mes. Respecte a l’ajuda de serveis socials, explica les dificultats i la burocràcia amb les quals es troba per pagar un pis o rebre ajudes, i dona a entendre que no vol caritat o un lloguer per a uns pocs mesos sinó treballar.

Segons el Hamid, en aquesta zona d’horts de la ciutat hi ha més persones de diferents nacionalitats vivint en barraques. Assegura que en cap moment ha tingut por i que entre tots hi ha un ambient de solidaritat.

Quan se li pregunta per la seva família o si ha pensat en tornar al Marroc, el Hamid explica que té dona, mare i més germans però reconeix que no els hi ha volgut explicar quina és la seva situació per no preocupar-los, i allà la vida tampoc és millor.

A fora de la barraca, un gat escanyolit es mira de lluny l’escena. El Hamid explica que té sort d’ells perquè cacen els ratolins que hi ha per la zona. 

Malgrat tot el que li ha tocat viure, el Hamid és afable i de vegades deixa anar expressions amb humor. Té l’esperança d’anar a França un cop acabi la crisi sanitària i econòmica actual. Diu que allà hi ha feina, perquè l’únic que vol és treballar.

Aquesta és una petita pinzellada de la història del Hamid, però segurament hi ha més hamids i més històries com la d’ell en altres racons de la ciutat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.