L'intendent Toni Rodríguez demana que s'anul·li el seu cessament

Toni Rodríguez, intendent dels Mossos d'Esquadra que va ser nomenat cap de la comissaria de Rubí després de ser destituït com a cap de la Comissaria General d'Investigació Criminal (CGIC) ha portat el seu cessament als tribunals, i ha demanat a la justícia que el declari nul.

Segons informa Europa Press, l'intendent assegura que el cessament es va produir per haver-se negat a facilitar informació sobre investigacions que afectaven a polítics. A més de declarar nul·la la resolució de l'1 de febrer de 2022, en què se li encomanava la funció de cap de l'Àrea Bàsica Policial de Rubí, ha sol·licitat les retribucions que no va percebre entre aquella data i el 3 de febrer de 2024, quan va tornar a la prefactura. Rodríguez va ser nomenat cap de la CGIC amb el major Josep Lluís Trapero, i enviat a Rubí pel relleu de Trapero, Josep Maria Estela.

Entre les investigacions liderades per Rodríguez destaquen casos d'anticorrupció contra polítics com Laura Borràs, condemnada pel cas del fraccionament de contractes a l'Institut de les Lletres Catalanes, o l'exconseller Miquel Buch, condemnat i amnistiat per designar un escolta al president Carles Puigdemont.

Més info: El conseller d'Interior assegura que els canvis a la cúpula dels Mossos no són "una purga"

L'advocada de Toni Rodríguez, del SAP-Fepol, ha argumentat que hi va haver una "falta de motivació" en el cessament de l'intendent, a més d'una desviació de poder. En canvi, la lletrada de la Generalitat assegura que no es pot parlar de cessament perquè Rodríguez mai va ocupar, formalment, el lloc de cap de la CGIC: basant-se en la Relació de Llocs de Treball dels Mossos d'Esquadra d'aquell moment, la plaça havia de ser ocupada per un comissari, amb la qual cosa Rodríguez no complia els requisits per molt que Trapero hagués sol·licitat obrir la plaça als intendents.

Però la representant de Rodríguez ha aportat diversos documents en què queda reconegut aquest càrrec entre abril i desembre de 2021, i argumenta que la mateixa administració ho va reconèixer en assignar-li una retribució econòmica per aquestes funcions. També ha aportat una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que determina que la motivació per cessar un funcionari no pot ser imprecisa, i en el cas de Rodríguez, l'administració no va argumentar que hagués perdut les seves capacitats per exercir el càrrec: ans al contrari, l'intendent tenia unes valoracions "excel·lents" i la seva tasca va ser reconeguda tant per l'opinió pública com política. 

L'advocada de la Generalitat també ha defensat que la motivació per al trasllat va tenir una motivació simplement "organitzativa", i que per tant la decisió administrativa no es pot impugnar. Però la comunicació en què s'ordenava el trasllat de Rodríguez a l'ABP de Rubí sí que deia, en paraules textuals, que la decisió es podia recórrer per la via administrativa i/o contenciosa-administrativa.

Interior també considera que el trasllat a l'ABP de Rubí no va suposar una degradació, tot i la diferència salarial d'uns 450 euros mensuals menys, i afegeix que Rodríguez no ha recorregut la designació com a coordinador de projectes estratègics a finals del 2024. L'advocada de la Generalitat reconeix que, tot i que possiblement l'intendent va exercir les funcions de cap de la CGIC, no té dret a un nomenament. La possible restitució al capdavant d'aquesta Comissaria, però, se seguirà en un altre procediment contenciós que encara no s'ha resolt.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.