Joaquim Gracia: “Lluito perquè ens tornin els diners confiscats pel franquisme”

El rubinenc Joaquim Gracia és el secretari de l’Associació de Perjudicats per la Confiscació del Govern Franquista (APIGF són les sigles en castellà). La integren un col·lectiu de més de 800 persones que són víctimes, directa o indirectament, de l’espoliació que el franquisme va fer dels diners i estalvis de les seves famílies.

Des de fa 15 anys, l'associació reivindica que el Govern de l’Estat els hi retorni els diners republicans confiscats.

Joaquim, com comença tot?

L’any 1939, a la meva àvia, la meva mare, la meva tia i a moltes altres persones de la família li van confiscar diners per ser enemics del govern de Franco. Tinc la sort que el pare del meu cosí va guardar tots aquests papers en una caixa forta, on apareixen quantes monedes i quantitats es van endur.

La meva àvia tenia una botiga a Gràcia i va introduir un sistema de venda semblant al d’El Corte Inglés, a crèdit. Imaginat, estic parlant de l’any 39. La meva àvia, mare de la meva mare, era una negociant i li van fotre 46.000 pessetes d’aquella època. 

Ho van fer perquè eren republicans.

Sí, ells estaven en el bàndol republicà. Quan van arribar les tropes franquistes van anar a les cases a confiscar els diners.

En aquell moment era impossible negar-s’hi?

Home, és que si et negaves ho tenies molt malament. Et detenien i molts no tornaven. Tinc un parent de la meva mare que es deia Sandalio i escoltava la BBC de Londres. Va haver-hi algú que el va denunciar per escoltar les notícies de veritat! Quan van venir a buscar-lo per detenir-lo la seva dona va dir que on anava el seu marit anava ella. Li van dir que vingués i ja no van tornar mai més.

Tot per escoltar les notícies de la BBC?

A la guerra les coses anaven així.

Quants diners van confiscar a la teva família?

A banda de la meva àvia, a la meva mare li van confiscar més de dues mil pessetes, a la meva tia quatre mil...Tinc en total 70.000 pessetes confiscades.

Quant és això en euros?

A veure, han dit de tot. En un moment donat ens va dir que valdrien 80 o 82 euros la pesseta. Això al canvi és una animalada, més de quatre milions d’euros. Pensa que han passat més de 80 anys, i abans amb una pesseta vivia una família 3 o 4 dies.

També vam parlar amb bancs i ens van dir que avui dia una pesseta tindria el valor de 50 euros, però si ara a mi em donen 30 o 35 euros per pesseta t’asseguro que signo ja. Perquè si puja la dreta una altra vegada són capaços de derogar la llei.

Què té a veure tot això amb la llei de la memòria històrica?

Una cosa és la memòria històrica del Pazo de Meirás, els morts a les carreteres i els enterrats a les fosses comunes. Una altra és la dels calés i les propietats confiscades. L’últim president de la república, el Juan Negrín, va cobrar els diners que li van confiscar. Per què jo no he de cobrar? Igual amb la UGT, el PSOE, CCOO, Esquerra Republicana... a tots els hi ha tornat els edificis i els terrenys confiscats a la guerra. A mi també em deuen diners i aniré a Estrasburg si fa falta.

Quantes persones de Rubí poden estar en una situació similar que la teva?

No ho sé amb seguretat però conec dos o tres, a  part de mi. A Espanya som quasi 1.000 que estem a l’associació i cada dia rebo correus de gent que s’interessa perquè hi ha bellugadissa al Congrés sobre aquest tema.

Quin càrrec ocupes a l’associació?

L’associació va començar en el 2005 i jo estic de secretari des de fa 5 anys. Ha sigut un picar pedra constant.

De quina forma reclameu els diners confiscats a l’Estat?

Primer vam anar per la via judicial però hem optat per la via política. Ara estem parlant amb el Pedro Sánchez i el Pablo Iglesias.

En el 2017 el Parlament va aprovar per unanimitat, inclòs PP i Ciutadans, perquè VOX no existia, que ens retornessin els diners confiscats. Vam tenir una reunió amb els del PP i també van reclamar el retorn dels diners per als de l’altre bàndol i nosaltres vam dir que per descomptat, tenen tot el dret. El que han de tenir justificant, i jo el tinc. Si no tens justificant no cobres. Tinc un paper que posa “dinero incautado al enemigo”, i aquest era jo o la meva àvia.

Aquí a Catalunya, el Ferran Pedret, del PSC, és qui més ha mogut el tema per portar-lo al Congrés. Ara hi ha una proposició de llei presentada pel Parlament i el Congrés ha acordat reformar la llei de Memòria Històrica per incloure el retorn dels diners republicans confiscats pel franquisme.

Com és que amb un govern d’esquerres està costant tant el procés de reparació de la memòria història?

Perquè aquest país és el que és. Saps aquella frase que diu que Europa acaba als Pirineus? Doncs ja t’ho he dit tot. Aquí hi ha una democràcia relativa.

Per què penses que aquests diners confiscats pel franquisme a la teva família et pertanyen?

Lluito per això, perquè ens els tornin, amb els interessos corresponents. No volem ni més ni menys. Que reconeguin el deute i els morts que hi ha a les cunetes, i que el Banco de España li va fotre els calés a la meva família. En el meu cas, la meva àvia se’n va sortir i no li van ensorrar el negoci però hi ha molta gent que no va poder fer una carrera o pagar-se una operació, perquè en aquella època no hi havia seguretat social, per culpa d’aquests diners confiscats. És una injustícia i s’ha de restituir. No per lucre, per decència política i humana.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.