Subscriu-te al butlletí
WhatsApp
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
Telegram
TikTok
A principis del mes de maig coneixíem la notícia en la qual un veí de Rubí amb un 80% de discapacitat i mobilitat reduïda, es convertia en "finisher" de la Titan Desert Cup, una competició de ciclisme de muntanya pel desert del Marroc que es realitza en 6 etapes durant sis dies i que té una distància de ni més ni menys que 620 km i 7700 metres de desnivell.
El protagonista d'aquesta història es diu Lester Fernández i és d'origen cubà, però va arribar a Rubí per primer cop el 2007 i més tard va passar per Barcelona i Sant Cugat, per finalment acabar establint-se de nou a la nostra ciutat. La vida del Lester és una mostra constant de superació i que mai és tard per tornar-te a aixecar tot i els cops que et pugui donar la vida, i és que durant els últims anys ha anat encadenant lesions i malalties que l'han portat a la cadira de rodes.
"No volia acceptar la cadira de rodes"
Tot va començar amb una petita fissura a la tíbia i el peroné que es va necrosar, però, així i tot, va poder recuperar-se i quan semblava que tot anava millor, va patir un fatídic accident de trànsit que va iniciar el seu autèntic calvari: problemes a les dues cames, problemes a l'espatlla, i fins i tot a les mans. Tot això el limita poder caminar i moure's amb normalitat. "No volia acceptar la cadira de rodes, volia continuar amb les crosses, però em va provocar nombroses caigudes i molt dolor", explica Lester.
"Damunt de la bici em sento insuperable"
Quan Lester va veure que havia perdut gran part de la seva mobilitat, va passar per un moment molt dur d'acceptació, però explica que "la bici ha viscut amb mi tota la vida, jo sóc ciclista des dels 9 anys d'edat, va ser un dels meus primers esports i la visc al màxim" i per aquest motiu molta gent del seu voltant va insistir en que tornés a pujar-hi. "Vaig començar a entrenar a poc a poc amb l'ajuda dels meus metges, i gràcies a ells i a la gent que m'estima vaig reprendre la confiança en mi mateix i ara damunt de la bici em sento insuperable".
Lester Fernández a la cursa Titan Desert. FOTO: Cedida
Participar a la Titan era un somni que el Lester sempre ha tingut al cap, però per temes familiars o de feina sempre ho anava allargant. "Ho tenia pensat, però ho vaig deixar adormir-se i arran de la recuperació, de tenir una mica més de temps per a mi, vaig prendre una decisió i em vaig posar com a repte participar i acabar la carrera. Em van dir que estava boig, però que definitivament ho podia aconseguir".
Tanmateix, si la cursa ja és un repte difícil per algú que no necessita una cadira per desplaçar-se, encara ho és més per algú que pateix un dolor crònic a les cames amb cada pas que fa, i és que de les sis etapes que té la Titan Desert, el ciclista declara que la més dura sens dubte va ser l'última. "Des de l'etapa 1 fins a la 5 va ser fantàstica, em vaig divertir molt, era una festa sobre rodes. Però a l'última fase vaig estar a punt de deixar-ho tot".
"De sentir un 80% de dolor a sentir un 20%, jo vull estar en el 20%"
La seva tíbia esquerra no va soldar bé de l'última operació, i a la cama dreta té una tendinitis crònica i un dolor neuropàtic que no marxa, és per això que quan camina i recolza tot el pes del seu cos sobre les cames, el dolor que sent augmenta moltíssim. Amb la bici també sent dolor, però va assegut i és menys intens. "És brutal quan estic damunt de la bici, de sentir un 80% de dolor a sentir un 20%, jo vull estar en el 20%".
"Com li explicaré el dia de demà a la gent que compleixin les seves metes si jo la meva no l'he complert?"
"A l'etapa sis passàvem per dunes, aquí el 80% dels atletes han de caminar perquè és molt difícil pedalar. El company que anava amb mi va idear una ruta diferent que passava per una zona més pedalable per evitar aquest tram. Pensàvem que seria més fàcil, però em vaig trobar amb molts sots a la carretera i a mi les vibracions em provoquen moltíssim dolor per tot el cos". Així, va haver-hi un moment límit on Lester va pensar que no podia més i va voler trucar perquè el vinguessin a buscar. Però tot i estar en els moments més durs i d'anar arrossegant el cansament dels sis dies de cursa, va treure l'empenta que necessitava per no rendir-se. "En un moment vaig pensar, com li explicaré el dia de demà a la gent que compleixin les seves metes si jo la meva no l'he complert? Aquí ja em vaig motivar i vaig començar a centrar-me en el que havia de fer".
Lester durant un tram de la cursa Titan Desert. VÍDEO: Cedit.
El ciclista es mostra contentíssim d'haver complert aquest somni, però assegura que "acabar la Titan marca un abans i un després en els meus reptes personals, però només era un d'ells, hi ha molts més".
Ara, Lester està centrat en el seu projecte "Happy Wheels", un grup d'amics que es va crear amb la intenció de fer sortides en bicicleta de tant en tant, però que ara s'ha convertit en una cosa més gran. "Vull que s'uneixi més gent a banda dels meus amics i així podré ajudar a més gent. Que gent vegi que dins d'un grup de persones capacitades existeix un discapacitat i que aquesta persona va amb ells, viu la bici amb ells i s'ho passa bé" i afegeix: "espero que amb la visibilitat que m'està donant la Titan molta més gent se m'acosti i m'escrigui per xarxes socials per unir-se a nosaltres".
"El missatge és que ells es converteixin en "finishers" dels seus propis reptes"
Tot i que ell ha finalitzat la cursa, té molt clara una cosa, "el missatge no és que ells es presentin a una Titan, el missatge és que ells es converteixin en "finishers" dels seus propis reptes, que visquin la seva vida i que no perdin el temps".
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.