Magda Vives: "Érem molt conscients que entràvem en un cos policial que era d'homes i per als homes"

Magda Vives és una rubinenca d’adopció que va formar part de la primera promoció de Mosses d’Esquadra de la història. Una dona perseverant i treballadora, que després de passar per algunes feines com a administrativa, el 1985 va entrar com a Mossa d’Esquadra dins de la primera promoció on es permetien dones, després de superar les diferents proves d’accés al cos.

Vives fa 10 anys que viu a Rubí, i es va jubilar el 2022, després d’estar 37 anys en actiu. Aquest 2025 fa 40 anys des que van aparèixer les primeres dones al cos i està previst que 9 Mosses d’aquesta primera promoció publiquin un llibre explicant les seves vivències sota el títol ‘Apagant focs, trencant el gel’. 

Què et va motivar a fer-te Mossa d’Esquadra quan no hi havia dones?

Era una època en què hi havia molt d’atur, jo estava buscant feina i havia treballat de moltes coses, auxiliar administrativa, monitora de natació, etc. Vaig veure la convocatòria i vaig provar. Jo llavors ja tenia una nena, era una mica de repte, però vaig anar passant les proves d'accés i després dels 9 mesos d’acadèmia, l'octubre de 1985, vam entrar a l’escola i el juny de 1986 sortíem ja com a Mosses.

Com van ser les proves?

Les recordo bastant dures. Ens havíem de preparar bastant per presentar-nos als exàmens, proves físiques, proves mèdiques i un psicotècnic.

Com recordes el teu primer dia de servei com a mosso?

El meu primer servei va ser al Parlament de Catalunya, i vam anar dues mosses. Érem molt conscients que entràvem en un cos policial que era d'homes i per als homes, però també és cert que amb anterioritat havia sortit una promoció de la Guàrdia Urbana de Barcelona abans que la nostra i ens va fer sentir menys insegures. La nostra promoció va ser de 240 persones i vam entrar 43 dones. Era molt poc, comptant que en el cos en aquella època hi havia 600 agents.

"Érem molt conscients que entràvem en un cos policial que era d'homes i per als homes"

Al final, la gent t'acaba coneixent per la teva manera de fer i et consideren una companya, més enllà del fet que siguis dona. En el meu cas, no puc dir que hagi tingut una experiència negativa. A més, jo ja hi vaig entrar amb una filla de tres anys i això et dona un estatus diferent dins d'un cos jerarquitzat com aquest.

Quina era la percepció dins del cos policial sobre les dones?

Era molt variada. Hi havia agents que venien de la Diputació i d'altres eren militars. Aquests últims potser sí que eren més reticents a l'entrada de dones.

Al principi ens donaven competències que, potser, s'ajustaven millor a les nostres capacitats, tasques on s'hagués de tenir més en compte la sensibilitat. Per exemple, en algunes situacions, com treballar amb menors, consideraven que potser era millor que hi anés una dona. Avui dia, però, la situació s'ha normalitzat molt, tot i que encara falta, però tots els agents poden estar a qualsevol lloc i realitzar qualsevol tasca.

Com has vist l'evolució de la presència femenina al cos?

Al començament, ningú es quedava embarassada. No estava legislat. Havies de portar l'uniforme fins a l'últim moment, treballar al carrer amb contacte amb la delinqüència i moltes hores dreta, era complicat. Amb el temps, es va regular millor. Ara, quan una agent es queda embarassada, el primer que fan és dir-li que no porti uniforme perquè el cinturó pesa massa i se li ofereix treball d'oficina o tasques de menor risc.

Creus que encara hi ha barreres per a les dones mosses?

Crec que la barrera principal és el percentatge. Ara mateix hi ha uns 18.000 agents, però les dones només representen el 23%. Tot i ser un dels cossos policials amb més dones de tot Europa, la diferència encara és abismal. A la cúpula, per exemple, em sembla que  només hi ha set comissàries a tot Catalunya. Hi ha moltes dones ben preparades, però encara falta que arribin a més llocs de comandament.

"Hi ha moltes dones ben preparades, però encara falta que arribin a més llocs de comandament"

En aquest sentit, molts cops surt el debat si les dones estan realment preparades físicament per fer la tasca de Mosso.

Jo el que et puc dir és que conec dones que tenen molta més força i corren més que molts companys. Depèn molt de la persona, no va amb el gènere.

"Conec dones que tenen molta més força i corren més que molts companys"

Quin és el cas més difícil que t’has trobat?

Per situació tensa jo diria que va ser l’any 90. En aquell moment no existia ni ARRO ni res que fos de reforç, llavors agafaven gent de Barcelona i la posaven a serveis puntuals. En el nostre cas ens va tocar cobrir el domicili del conseller d’aquell moment, el conseller Gomis, perquè hi havia un problema amb l’abocador de Santa Maria i la gent de la zona no estava molt contenta amb la idea. Va pujar la manifestació i ens van començar a tirar pedres. Nosaltres no esperàvem que vingués cap reforç.

Què diries a les noies joves que volen ser Mosses d'Esquadra?

El més important és que tinguin seguretat en elles mateixes. Si no estàs segura de tu mateixa, no pots sortir al carrer a dir als altres què han de fer. També és fonamental estar ben preparada físicament i tenir una bona base d'estudis. Quan et poses l'uniforme, deixes de ser tu i passes a representar la institució, és important el que dius, com ho dius i com actues, i la imatge que dones.

"Si no estàs segura de tu mateixa, no pots sortir al carrer a dir als altres què han de fer"

Parlem del llibre que heu escrit. Com va sorgir la idea?

Arran del decret que ens permetia jubilar-nos als 60 anys, moltes ens vam jubilar alhora. Per no perdre el contacte, vam organitzar una trobada i una companya va proposar escriure un llibre amb les nostres experiències. Així, amb 9 dones va néixer Apagant focs, trencant el gel. El llibre explica històries des que vam decidir entrar al cos, amb anècdotes i vivències en primera persona. Sortirà aquest setembre, coincidint amb la Setmana del Llibre en Català.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.