La Mireia Gascón té 37 anys, és biòloga i està especialitzada en epidemiologia ambiental, és a dir, com la contaminació de l’aire i els espais verds influeixen en la salut de les persones.
Rubinenca i exregidora de l’AUP, és membre de l’associació Rubí d’Arrel i la plataforma Reconvertim el Camp de Golf. Com a investigadora en el centre de recerca ISGlobal ha estat una de les principals autores del treball de restauració de la font de Can Moritz, a Castellnou.
També participa i coordina la campanya de voluntariat ambiental per millorar l’entorn de la font de Sant Muç.
"Amb molt poc pressupost fem urbanisme tàctic per millorar l’entorn"
Mireia ens pots fer cinc cèntims del projecte de Can Moritz?
Per la meva formació i feina, en el meu centre de recerca, juntament amb altres d’Europa, es van aconseguir diners europeus per dur a terme aquest projecte bluehealth, que té com a objectiu estudiar com els espais blaus (rius, llacs, mar,...) poden tenir una influència en la salut de les persones. A Barcelona teníem l’encàrrec de dur a terme tres estudis i buscàvem emplaçaments on s’hagués de fer una intervenció per veure l’abans i el després, i si hi havia una millora en la percepció de l’ús de l’espai. Vaig dir que a Rubí s’havia trobat una font en la qual l’entitat Rubí d’Arrel havia fet una primera neteja però calia una intervenció potent i els hi vaig proposar fer-ho a Can Moritz.
Evidentment vaig parlar amb l’Ajuntament de Rubí i el regidor de Medi Ambient i els hi vaig plantejar si des del consistori s’encarregarien de restaurar la font, que era una intervenció molt cara.
Des del projecte bluehealth vam fer una anàlisi amb la ciutadania de quina era la percepció de l’espai i en quines zones havíem d’actuar, amb un pressupost molt petit, de 10.000 euros. És acupuntura urbana, és a dir, amb molt poc pressupost fem urbanisme tàctic per millorar l’entorn. Nosaltres ens vam encarregar d’arreglar tota l’esplanada i el camí de la font perquè era un espai que, per part de la ciutadania, es percebia com perillós, degradat i deixat. Vam plantar molts arbres, vam fer neteja i l’Ajuntament va substituir unes barreres new jersey per unes altres de fusta. Amb petites intervencions va millorar molt la percepció de l’espai i actualment l’ús que se’n fa és enorme, molt més que abans de l’actuació.
Va ser un projecte on van participar diversos actors, des de l’administració pública fins a entitats com Rubí d’Arrel, un centre de recerca amb col·laboradors d’altres països europeus, sobretot Estònia, i amb la participació dels alumnes d’un màster de patrimoni cultural i paisatgístic de la UAB.
“L’objectiu és que la gent pugui gaudir de la natura sense haver d’agafar el cotxe per anar al Montseny o al Pirineu”
La campanya de voluntariat ambiental actual a l’entorn de la font de Sant Muç, quin objectiu té?
De fet, a Sant Muç diverses entitats van fer una primera actuació en el 2012, abans de Can Moritz, que està en la mateixa línia: millorar els entorns de prop nostre perquè la ciutadania se’ls faci seus, en faci un ús i tingui un benefici també per al medi ambient. Quan tenim entorns ben cuidats també hi ha més respecte per part de la ciutadania, no s’acaben degradant com en molts llocs ha passat. Arran d’això, i en paral·lel, va néixer l’entitat Rubí d’Arrel.
La filosofia és la mateixa que amb Can Moritz, recuperar enclavaments importants des del punt de vista natural i patrimonial. La font de Sant Muç és històrica, juntament amb la seva ermita i la masoveria. Cal reivindicar tot aquest patrimoni de Rubí, del qual encara queda molt per recuperar. Com a voluntaris anem fent mica en mica, i l’objectiu és que la gent pugui gaudir de la natura sense haver d’agafar el cotxe per anar al Montseny o al Pirineu.
“Creiem que un camp de golf no té sentit des d’un punt de vista social ni ecològic“
Parlant d’entorns naturals que queden a prop de Rubí, en quina situació està ara la iniciativa de reconvertir el camp de golf en un gran parc urbà? La plataforma ha aconseguit reunir-se amb els ajuntaments de Rubí i Sant Cugat?
Ara mateix estem insistint perquè es faci la reunió però els ajuntaments, abans de trobar-se amb nosaltres volen reunir-se primer entre ells. I aquesta primera reunió està costant que tingui lloc, particularment, per part de l’Ajuntament de Sant Cugat. Des de l’Ajuntament de Rubí ja ens han comunicat que estan a l’espera que Sant Cugat els hi digui quan els hi va bé reunir-se.
Nosaltres igualment hem fet un correu i fem pressió a les xarxes perquè aquesta reunió tingui lloc ja. Com més temps passi més depenem del que acabi proposant l’Incasòl. Volem ser proactius i fer una proposta abans que l’Incasòl vingui amb la seva. Sabem que, almenys d’entrada, volen posar un petit camp de golf i creiem que no té sentit des d’un punt de vista social ni ecològic.
Una de les reivindicacions de la plataforma és recuperar part del terreny del camp de golf per a ús agrari. És així?
Sí, la idea és recuperar cultiu de cereal, que és el que es feia en aquestes terres i després també en una petita zona fer horta social perquè sembla que l’Ajuntament de Rubí està buscant altres emplaçaments per ampliar el que ara mateix hi ha a Cova Solera. Creiem que seria un bon lloc per posar horts socials i així també ho distribuïm en el territori.
La idea és combinar l’activitat agrària i preservar la biodiversitat com a eix primordial. De fet ja han sortit estudis de la UAB que demostren que hi ha hagut un increment de certes espècies d’aus gràcies a l’abandó de l’activitat de golf. També volem que aquest espai sigui una zona on promoure l’activitat física i, fins i tot, a la part més degradada, que és aquella que toca l’autopista, proposem equipaments esportius i que, de tant en tant, pugui haver un concert per a la ciutadania. No han de ser festivals a gran escala perquè tampoc creiem que sigui positiu per a l’entorn però pot haver-hi algun concert puntual o coses tranquil·les.
El que volem sobretot és que aquest espai s’autogestioni de manera que el seu manteniment sigui sostenible, que tant sembla que preocupa a l’Incasòl, que argumenta que gràcies a tenir un camp de golf hi haurà un bon manteniment, cosa que nosaltres posem en dubte.
"Si s'ocupa sòl productiu amb plaques solars no es pot produir aliments de proximitat"
Respecte als terrenys agraris, en molts d’ells s’estan col·locant darrerament plaques fotovoltaiques, amb el conseqüent impacte paisatgístic que això té. Com ho valores?
És preocupant perquè crec que les plaques haurien d’anar aprofitant tant els polígons com els sostres de les cases o edificis. A més, també per un tema d’eficiència en el transport de l’energia: on es consumeix que sigui on es produeixi. Amb el canvi climàtic, el model hauria de ser producció d'aliments de proximitat. Per tant, si s'ocupa sòl productiu amb plaques solars no es pot produir aliments de proximitat. I després està el tema del paisatge, és un tema que no es té molt en compte i és important. També hauríem de veure, tot i que no és el meu camp, quin impacte tenen les plaques solars en la fauna i la biodiversitat.
"Rubí ha estat una gran zona d'extracció d'argiles, ara té molts forats i això és molt llaminer per als propietaris i l'administració pública"
Què penses de la problemàtica dels abocadors a Rubí i la possible obertura de Can Balasc? Quina solució creus que hi ha?
Hi ha problemes més estructurals que és el model de gestió de residus al nostre país. Per exemple, no es promou el retorn d'envasos, que en altres països s'està fent. El model porta a porta està costant molt d'implantar i s'està veient que és el més eficient quant a recollida i selecció de residus. També ha d'haver-hi una aposta per la reducció de residus: no generar els residus i així directament no tenim el problema. Ara la Unió Europea ha prohibit els plàstics d'un sol ús però aquests canvis triguen tant en arribar...Mentrestant costa molt de gestionar-ho.
En el cas de Rubí, té el perill que com ha estat una gran zona d'extracció d'argiles ara té molts forats i això és molt llaminer per als propietaris i l'administració pública, perquè veu que Rubí està prop de l'àrea metropolitana i allà posem els residus i ho tenim resolt. Però clar, això té un impacte ambiental i en la qualitat de vida de les persones que hi viuen a prop. De fet, Can Balasc està a escassos metros de les primeres cases.
A nivell jurídic hi ha poques eines i estem molt limitats per resoldre la qüestió. Hi havia el pla d'extractives de Rubí, que es va aprovar per protegir Rubí de més abocadors i hi ha hagut una sentència que ho ha tirat avall. Cal un canvi a nivell de país i de normativa però clar, si des de l'administració de dalt, que és la Generalitat, governada pels de sempre a Territori, fa que sigui impossible o molt difícil canviar el model perquè tot són problemes administratius. Portem amb el tema de Can Balasc anys i panys, des dels 90. Això genera inquietud en els veïns.
Com a última qüestió, i ja que recentment ha estat el Dia Internacional de la Dona, com posaries en valor la figura femenina en tot el treball mediambiental que s'està portant a terme?
Com en molts altres camps, sovint les figures de refència en ecologia i preservació de medi ambient són homes. Crec que les dones tenim molt a dir i aportar punts de vista interessants. Hem de donar la nostra veu i també donar-nos espai i temps, no només per ser productives sinó perquè puguem aportar també en altres àmbits. Tenim capacitats i habilitats de sobres.
Penso que s'ha d'anar un pas més enllà i deixar de ser les víctimes per passar a ser les protagonistes de la història, i fer-nos valer simplement perquè som.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.