Mor Neus Català als 103 anys

 

Neus Català, l'última supervivent catalana de l'Holocaus nazi, ha mort aquest dissabte a la tarda a l'edat dels 103 anys. L'Ajuntament d'Els Guiamets (Tarragona), localitat on vivia, ha confirmat la notícia via Twitter.

 

Avui ens deixa la lluitadora, antifeixista i internacionalista #NeusCatalà. Ens aquests temps obscurs que ens toca viure, que la seva memòria ens serveixi d'exemple. Descansa en pau lleganyosa! pic.twitter.com/UfUblU4pyy

— Aj. Els Guiamets (@Aj_elsGuiamets) 13 de abril de 2019

Activista antifeixista, republicana i feminista, Neus Català va residir a Rubí durant 20 anys.

 

Biografia

 

Neus Català i Pallejà va néixer el 1915 a la localitat d'Els Guiamets. Va diplomar-se en infermeria el 1937 i va formar part de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i del sindicat de la UGT. A l'inici de la Guerra Civil (1936) es va traslladar a Barcelona, i en 1939 va travessar la frontera francesa amb 180 nens orfes cap a la colònia Las Acancias de Premià de Dalt. En el seu exili francès, va participar en la resistència juntament amb el seu marit i es van encarregar de la recepció i transmissió de missatges, armes i documentació, a més de donar refugi als refugiats polítics.

 

Català va ser delatada a les autoritats nazis el 1943 i va anar a la presó de Llemotges (França), i l'any següent la van deportar al camp de Ravensbrück (Alemanya). Des del camp de concentració, Català va formar part del grup Comando de les gandules, dedicat al sabotatge de les armes que es fabricaven a Holleischen. Gràcies al boicot, van poder inutilitzar més de 10 milions de bales i van fer malbé diverses màquines de fabricació armamentística.

 

Posteriorment, la van traslladar al camp de Flossenburg (Alemanya) i el 1945, un cop va finalitzar la Segona Guerra Mundial, va ser alliberada per l'Exèrcit Vermell. A partir d'aquí, va tornar a França i va seguir lluitant de forma clandestina contra el franquisme.

 

A finals dels anys 60 va començar a recuperar la memòria històrica de les dones de la resistència i deportades i va recopilar tots els testimonis possibles, que van desembocar en el llibre De la resistència i la deportació: 50 testimonis de dones espanyoles  (1984). Amb l'inici de la democràcia espanyola, va traslladar-se a Rubí, on va residir durant 20 anys.

 

Reconeixements

 

El 2005, la Generalitat de Catalunya la va guardonar amb la Creu de Sant Jordi, i el 2006, amb el premi de Catalana de l'any per la seva labor en defensa de la memòria de les més de 92.000 dones que va morir al camp de concentració de Ravensbrück.

 

El 2014 va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Barcelona per la seva tasca en la preservació de la memòria històrica, la defensa dels drets de les dones i la seva lluita antifranquista. L'any següent, 2015, la Generalitat li va entregar també la Medalla d'Or i la Medalla Centenària, coincidint amb el 70 aniversari de l'alliberació dels camps nazis.