Nerea Barjola: “Alcàsser va ser una narració política que va determinar tota una generació de dones

Nerea Barjola, reconeguda politòloga i militant feminista, ha ofert a la biblioteca municipal de Rubí una conferència sobre el seu llibre: “Microfísica sexista del poder: el cas Alcàsser i la construcció del terror sexual”, sobre el relat que van construir la majoria dels mitjans de comunicació i sectors polítics i socials sobre les dones que anaven soles arran de la desaparició de les tres noies d’Alcàsser.

Barjola ha explicat que el llibre va ser resultat de la seva tesi sobre el macabre crim que va convulsar part de la societat i ha criticat el tractament del succés que se li ha donat des de la plataforma Netflix, que ha estrenat en els últims mesos un documental sobre el cas Alcàsser. La politòloga i escriptora considera que surten a la llum nous detalls i testimonis escabrosos que acaben reproduint el mateix patró dels programes de Nieves Herrero o Paco Lobatón, que justament critica per explotar en el seu dia el dolor dels familiars i la morbositat dels fets.

De fet, Barjola considera la periodista Nieves Herrero, presentadora del famós programa ‘De tú a tú’, ha passat a la història “com la periodista menys ètica”, ja que va treure profit mediàtic del dolor i patiment de les famílies de les víctimes. Però Barjola qüestiona el perquè no ha passat el mateix amb Paco Lobatón, presentador del popular ‘Quién sabe dónde’, que no ha vist la seva reputació professional tan malmesa com la periodista tot i que el seguiment del cas fa ser molt similar. Barjola argumenta que si Paco Lobatón no va comptar amb els testimonis del programa de Nieves Herrero és perquè el seu programa no va fer la labor de captació tan ràpidament. En aquest sentit, Nerea Barjola considera que aquesta discriminació entre un periodista i l’altre també és una forma de masclisme.

Barjola ha confessat que el treball de crítica feminista sobre el tractament del cas d’Alcàsser li va passar factura emocional i ha explicat que va descobrir el relat de terror sexual que van construir els diferents agents polítics, socials i mitjans de comunicació, en el seu dia, per advertir de les fronteres que no havien de traspassar les dones, com anar soles per la nit, divertir-se amb les amigues o fer autostop. “Era un avís alliçonador del que ens podia passar en cas de transgredir determinades normes”.                   

Per a la Nerea Barjola, una forma de contrarestar aquest relat és el que porta fent el moviment feminista, que és la contrarepresentació al perill sexual, que lluita per treure la responsabilitat i la culpabilitat de les dones en casos d’agressions sexuals i ubicar la violència masclista en la societat patriarcal en la qual vivim.                                                                                                                                                                                                                                      

L'acte s’emmarca en la programació especial d’activitats i tallers que s’estan portant a terme aquesta setmana i que culminaran amb la celebració del Dia Internacional contra la Violència Masclista el pròxim 25 de novembre a la plaça Dr. Guardiet, a les 17:30 h, a càrrec de dones de diferents col·lectius implicades en l’eliminació de la violència de gènere.