Aquest dilluns 8 de juny les zones d’esbarjo per a gossos han tornat a reobrir un cop la ciutat ha entrat en la fase 2 de la desescalada. Ha estat un dia de retrobament per a gossos però també per als seus propietaris. Amb mascaretes i salutacions amb el colze o a distància, els usuaris d’aquests espais de la ciutat s’han posat al dia després de gairebé tres mesos tancats.
I és que les passejades curtes i imprescindibles no han estat gens fàcil per als animals però tampoc per a molts dels seus propietaris, que troben en les zones d’esbarjo un espai segur on els gossos poden anar deslligats i córrer al seu aire, però també un lloc on sociabilitzar amb altres veïns.
La Maria, propietària de dues gosses de raça pastor alemany, explica que el confinament i el tancament dels pipicans ha estat “un gran problema perquè no sabia a on anar, i tenint gossos joves o grans, que necessiten córrer, era horrible”.
Aquesta veïna del barri de Les Torres porta les seves gosses cada dia a la zona d’esbarjo del carrer Antoni Sedó un parell d’hores i, com moltes altres persones, aprofita per conversar i fer vida social. “Aquí tinc els meus amics. Visc sola i és el meu ratet de relacionar-me i estar amb la meva gent. És una forma de vida”, ens explica.
La Maria reconeix que de les dues gosses que té, la que pitjor ha passat el confinament ha estat la més jove, la Bella. “Té només dos anys i vol córrer i jugar. Està acostumada a venir aquí i estar amb altres gossos. Encara que surti a passejar amb mi i la Lluna, la meva altra gossa gran, no és un cadell per jugar”. De fet, l’estrès provocat pel confinament li ha passat factura: “m’ha trencat ulleres, mòbil...”.
Un altre testimoni és el del Quim i la Dolors, propietaris del Wally, un gos de mida mitjana que va ser adoptat fa uns anys. El Quim explica que no venien a la zona d’esbarjo per a gossos d’ençà que va començar el confinament. “Hem fet torns i ens hem mogut principalment per zones de boscos de Rubí”.
Al contrari de la Bella, la Dolors assegura que el confinament no ha afectat gens a la mascota de la família, tot al contrari. “El Wally està encantat perquè té estrès per separació. Quan ens reincorporem del tot a la feina ho passarà malament”.
D’altra banda, tant la Maria com la Dolors lamenten que no hi hagi cap font al pipicà. “Tenim sort perquè hi ha altres parcs de gossos que no són tan grans com aquest però portem reclamant una font des de fa tres o quatre anys i no hi ha manera. És una pena que no hi hagi una font a cada pipicà perquè els gossos ho necessiten. A més és un risc donar-los d’aigua com fem ara perquè deixem una garrafa d’aigua tot el dia. I si ve algú i els hi posa alguna cosa?”, es pregunta la Dolors.
El Quim, que comparteix la custòdia del Wally, també reconeix que també trobava a faltar venir a la zona d’esbarjo per a gossos perquè “som éssers socials i sempre enyores una mica aquestes coses”.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.