Rubí ret homenatge als rubinencs deportats pel nazisme

Aquest dilluns 21 de setembre, la ciutat de Rubí ha homenatjat als onze rubinencs deportats pel nazisme en un emotiu acte al Celler, que ha coincidit amb el Dia internacional de la Pau i ha comptat amb les mesures de seguretat sanitàries corresponents. A l'acte han participat les famílies dels rubinencs que van ser empresonats o assassinats en camps de concentració, que han rebut de forma simbòlica les llambordes de llautó daurat on consta el nom dels deportats i algunes de les seves dades essencials. Les peces, anomenades Stolpersteine, un terme alemany que vol dir 'pedres que ens fan ensopegar', seran col·locades a partir de dimarts a les voreres de la ciutat, pròximes a l’última residència de les víctimes abans del seu arrest o deportació. 

L'acte d'homenatge ha comptat amb el testimoni dels familiars dels rubinencs deportats pel nazisme. Meritxell Bartroli, neta de Joan Bartroli (germà de Francesc Bartroli), ha assegurat que aquells fets van marcar molt la seva família: “Quan l’avi parlava de la guerra, la iaia el feia callar. I el tiet Josep, que encara és viu, quan sent parlar del seu germà Francesc se li fa un nus a la gola. L’avi va posar al meu pare el nom de Francesc, en honor d’aquell germà que li van prendre, aquell germà a qui se’l van endur de jove i a qui van prendre la joventut i la vida”. La descendent de Bartroli ha conclòs la seva intervenció desitjant que “la societat tingui memòria de la barbàrie que es va viure aquells anys”.

Pere Boada Aragonès, nebot net i net d’Enric i Joaquim Aragonès Campderròs, ha explicat que, quan va morir el seu avi, la família va fer-li un homenatge durant l’enterrament. “Ara, la col·locació d’aquestes llambordes suposa un homenatge institucional, permanent i divulgatiu”. Boada ha confessat que admirava molt el seu avi, que li explicava coses “que no sortien als telediarios ni als diaris, coses que estaven silenciades pel franquisme. Ara, l’avi estaria content que es conegui el que van fer, el que van viure i pel que van lluitar, malgrat que han passat tants anys”.

D'altra banda, Albert Cardona Mas, nebot de Joaquim Cardona Pareras, ha comentat que, l’any 1936, el seu tiet tenia només 17 anys i que va falsificar la seva cèl·lula (el DNI d’aquella època) per poder anar al front i combatre com els seus germans. Cardona ha lloat la tasca que duen a terme els divulgadors i la iniciativa de les Stolpersteine: “Si no fos per això, la majoria de la gent no sabria que hi va haver homes valents que van patir dues guerres”. I ha traslladat als presents un anhel: “Si alguna vegada hem de combatre un dictador, fem-ho amb les urnes, no amb les armes”.

La besnéta de José López de Letona Angulo, Clàudia López de Letona Solé, ha reflexionat sobre la memòria històrica: “Cada generació viu els fets d’una manera diferent. I tot i que en el cas meu i del pare no hem viscut una guerra, som molt conscients de la rellevància dels fets”. López de Letona ha centrat el seu treball de recerca a seguir els passos del seu besavi i, mentre el duia a terme, va descobrir que molts documents havien estat eliminats. “És per això que hem de dir en veu alta i clara que això no es pot tornar a repetir més”.

Tanmateix, Mercè Òdena Sangrà, neboda d’Antoni Òdena Òdena, ha recordat la vida del seu tiet, a qui “no li agradava parlar d’aquella època. Quan anàvem a veure’l i li fèiem preguntes o li ensenyàvem alguna fotografia dels camps, ell deia que no ens podíem imaginar el dolor que havien viscut. I no suportava que es llancés menjar”.

Representació institucional

L'homenatge també ha comptat amb representants institucionals de l'Ajuntament de Rubí, del Memorial Democràtic, l’Amical Mauthausen, membres de la Taula de la Memòria Històrica i historiadors locals.

Jordi Font Agulló, director del Memorial Democràtic, ha reiterat el record a les víctimes de l'holocaust nazi i ha recordat que "actes com el d'avui han de servir per fer front a les temptacions negacionistes". Font ha destacat que aquest tipus d'homenatge generen confiança en la condició humana i "les llambordes són un homenatge personalitzat i discret contra les actituds antidemocràtiques". 

Pau Navarro Cano, regidor de Memòria Històrica, ha manifestat que "és molt especial retre homenatge als rubinencs que van patir la barbàrie del nazisme" i com d'important és compartir "la voluntat de recordar i aprendre del passat per mirar al futur (...) Avui Rubí té més memòria". 

L'alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez, ha declarat que "a Rubí no volem oblidar ni els noms ni les històries d’aquests onze veïns que van patir l’horror de la deportació. Volem honrar la seva lluita i convertir-la en la inspiració d’una societat lliure i justa".  L'alcaldessa ha fet referència als joves i infants, i com aquestes llambordes exerciran una labor de sensibilització per a les generacions més joves. 

L’Escola Municipal de Música Pere Burés ha tancat l'acte amb un violoncel que ha entonat l'Himne de l'Alegria. 

Una iniciativa que honra de forma artística totes les persones deportades i assassinades durant el nazisme

El projecte de les Stolpersteine va néixer als anys 90, quan Demnig es va interessar per commemorar artísticament els homes i dones deportats i assassinats pel nacionasocialisme. Aquests monuments exhortatoris es col·loquen a les voreres, pròximes a l’última residència de les persones homenatjades abans del seu arrest o deportació. De fet, si no hagués estat per la situació de pandèmia, el propi artista les hauria col·locat a Rubí.

A la ciutat es col·locaran durant els pròxims dies onze Stolpersteine en record d’Enric Aragonès Campderròs, Joaquim Aragonès Campderròs, Francesc Bartroli Creus, Gregorio Beltran Jardiel, Joaquim Cardona Pareras, Jesús Montroig Cuartero, Antoni Òdena Òdena, Antoni Pereña Salas, Joaquim Rusiñol Folch, Andreu Vidal Almirall i José López de Letona Angulo. Tot i que alguns d'aquests homes van aconseguir sobreviure fins a l'alliberament dels camps de concentració nazis, la majoria van ser-hi assassinats.

Actualment hi ha més de 75.000 llambordes d’aquest tipus distribuïdes en una vintena de països.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.