Rubí Solidari: "Amb les diferents activitats busquem sobretot sensibilitzar la ciutadania"

Rubí Solidari és una ONG de Rubí que neix amb la voluntat de treballar la cooperació, la justícia i la pau al món. Es crea l'any 1994 en un context de grans mobilitzacions i sensibilització per part de la societat amb les guerres i els conflictes que succeïen en aquell moment.

Aquest 2024 fan 30 anys d'història i tot i que han viscut alguns canvis en la seva activitat, continuen treballant amb concentracions setmanals, cursos de cooperació i coordinant projectes com "Vacances en pau", on porten a nens del Sàhara a Rubí durant l'estiu per conviure i gaudir d'uns mesos al municipi amb una família rubinenca.

Avui parlem amb Josep Maria Pijuan, el president de l'entitat, en Rafael Contreras, el tresorer, i la Teresa Blanco, vocal. Tres persones que han estat al capdavant de l'organització pràcticament des dels seus inicis i han viscut com ha evolucionat a mesura que també ho feia el món i els conflictes que sorgien.

Com neix Rubí Solidari?

Josep Maria Pijuan: Rubí Solidari es formalitza com a ONG al 94, però la idea sorgeix una mica abans, a l'any 92, quan es fa una crida ciutadana a Rubí. Jo encara era regidor de l'Ajuntament, i alcaldia va decidir subvencionar a través d'una altra entitat un projecte a Nicaragua per construir un escorxador de porcs, això va tenir molt d'èxit i es va fer públic. També va coincidir que l'Associació de les Nacions Unides d'Espanya donava un premi de drets humans i van demanar a l'Ajuntament si podia organitzar l'acte, tot i que no es va fer perquè tenia un cost molt elevat. Així va ser que a poc a poc es va moure la consciència i es va impulsar un grup de solidaritat des de l'Ajuntament.

Al 95 deixo de ser regidor, però el grup continua funcionant de forma autònoma, perquè l'Ajuntament el va impulsar, però nosaltres ens havíem legalitzat com a entitat a part.

Quines activitats realitzàveu?

JMP: En aquell moment hi havia el conflicte dels Balcans i el vam treballar molt, el projecte de "vacances en pau" ja es feia en aquell moment, però amb un altre nom. També impulsàvem brigades a la ciutat d'Ocatal, Nicaragua, i per descomptat mai deixàvem de banda la sensibilització i promoció del coneixement de l'estat del món. El nostre objectiu principal era potenciar la cooperació amb els agermanaments que hi ha entre Rubí i altres ciutats del món. Precisament amb Ocotal, cada any intentàvem que ens presentessin uns projectes per fer millores a la ciutat finançades per Rubí.

La voluntat inicial que teníem era que Rubí Solidari fos un grup que aglutinés diferents entitats que treballessin per la solidaritat a diferents llocs del món. Hi havia tota una sèrie de gent que es movia per diferents coses. Els anys 93, 94, 95 van ser els grans anys de les mobilitzacions que es feien a escala general de Catalunya.

"Els anys 93, 94, 95 van ser els grans anys de les mobilitzacions"

Fèieu una activitat molt més activa. Què va canviar?

JMP: Fins al 2003 a l'Ajuntament hi havia un govern amb el qual ens enteníem molt bé tant políticament com tècnicament, ens donaven moltes facilitats. Per exemple quan alguna entitat de fora de Rubí presentava un projecte solidari a l'Ajuntament per ser valorat, comptaven amb nosaltres i la nostra opinió tenia validesa. Aquesta situació canvia amb el nou govern que entra i ja no tenim aquest pes en les decisions.

Què va passar amb la idea de potenciar la cooperació entre les ciutats agermanades?

JMP: L'any 2012 l'Ajuntament ens va dir que serien ells qui portarien aquest agermanament i que nosaltres no havíem de fer res. Amb això veiem molt limitada la nostra activitat i vam fer una reflexió, les necessitats del tercer món són tan grans, que el que nosaltres podem fer són petites almoines per anar solucionant coses molt concretes.

"Les necessitats del tercer món són tan grans, que el que nosaltres podem fer són petites almoines"

És per això que passeu a treballar més la sensibilització a escala local?

JMP: Per això i perquè ens hem trobat projectes que s'han iniciat fa anys i que avui ja no existeixen, perquè no hi ha hagut continuïtat. Desapareixen perquè allà hi ha canvis polítics o situacions adverses. A partir d'aquí arribem a la conclusió que hauríem de centrar el nostre treball en la sensibilització de la ciutadania sobre la situació de desigualtats, catàstrofes naturals i vulneració dels drets humans, temes que abordem cada any en el curs de cooperació i solidaritat que fem. També amb les concentracions que fem cada setmana davant l'Ajuntament.

"Vam arribar a la conclusió que hauríem de centrar el nostre treball en la sensibilització de la ciutadania"

Ara mateix quins són els vostres grans eixos de treball?

JMP: Hi ha cinc programes que tenim en aquests moments bàsics. El primer és el tema de la sensibilització, on entrarien bàsicament les concentracions setmanals que fem. El segon aspecte serien els cursos de Cooperació i Solidaritat Internacional. Després hi ha l'Alfa Rubí, un grup que treballen per la formació de l'alfabetització de persones immigrants en català i castellà, depenen econòmicament de nosaltres, però tenen una activitat independent. L'últim punt és el tema de les "vacances en pau".

Com creieu que es pot incidir en un conflicte internacional des d'una entitat local? Quin creieu que pot arribar a ser l'impacte que pugui tenir?

JMP: Som conscients que és un impacte petit. Ahir vam fer la concentració i érem 30 persones, però si haguéssim fet la convocatòria a Barcelona, n'haurien anat 3. Llavors els 30 de Rubí, els 40 de Sant Cugat i els 70 de Terrassa, genera que la gent se sensibilitzi. Som conscients que és poc, però creiem que s'ha de fer. També li donem a la gent que potser no pot anar a Barcelona l'oportunitat i la satisfacció personal de participar.

"Som conscients que és un impacte petit, però creiem que s'ha de fer"

Recentment heu col·laborat amb l'escola Regina Carmeli per fer un donatiu. És la primera vegada que ho feu?

Rafael Contreras: Amb ells sí, i va ser una iniciativa seva. Això de les donacions durant l'any ja ho fem, també vam enviar quan va passar el terratrèmol al Marroc i també vam fer una aportació a una escola d'Hondures per reconstruir uns banys al pati, entre d'altres. Hem fet petites coses, però tampoc tenim molts recursos, els únics ingressos que tenim són els socis, tenim 60 o 70 socis.

Cal remarcar que les activitats que fem es financen amb els diners que ens donen quan ens presentem a la convocatòria de subvencions que fa l'Ajuntament, però les donacions surten únicament de les nostres butxaques.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.