Tres sentències declaren nul·la l’ampliació de l’abocador de Can Carreras

Set anys després d’obtenir l’autorització ambiental per a l’ampliació de Can Carreras, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat tres sentències, corresponents als recursos presentats per l’Ajuntament de Rubí, que declaren nul·les les tres autoritzacions d’ampliació dels codis de residus i de volum que va sol·licitar l’empresa Grupo FSM Vertispania SL. Això comporta la inexistència d’aquesta autorització des de la data en què es va atorgar i fixa l’obligació de retornar la instal·lació a l’estat anterior a les autoritzacions de les modificacions.

Al gener del 2012, l’empresa Grupo FSM Vertispania SL, titular de Can Carreras i pertanyent al mateix grup que TMA Grupo Sánchez, que obrirà properament un nou abocador a Can Balasc, va obtenir autorització ambiental per a l’activitat de dipòsit de residus no perillosos a l’abocador de Can Carreras ─abans era d’inerts─. L’Ajuntament de Rubí va impugnar aquesta autorització, però la sentència dictada pel TSJC no va ser favorable al consistori, ja que va desestimar el recurs. 

Mentrestant, el Grupo FSM Vertispania SL va presentar diferents modificacions, qualificades com a  no substancials, de dita autorització davant la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat. Al febrer de 2012 va sol·licitar un increment de volum de 248.000 tones de residus, que posteriorment va haver de rebaixar fins a les 24.950 tones, en virtut del criteri de la ponència ambiental. Al gener de 2013 va presentar una nova modificació no substancial per a  l’ampliació, en més de 50 tipus, dels codis de residus. I al maig de 2013 en va formular una altra novament per a l’ampliació dels codis de residus en un tipus més. Totes tres han estat declarades nul·les de ple dret.

Segons l’Ajuntament de Rubí, aquestes modificacions sol·licitades pel Grupo FSM Vertispania SL havien de ser qualificades com a modificacions substancials. I així ho va exposar en via administrativa davant la Generalitat de Catalunya, en el requeriment previ, i posteriorment en seu judicial. Segons el consistori, el fraccionament de les sol·licituds i la proximitat a les dates de l’autorització inicial (gener de 2012) perseguien evitar el fet de sotmetre’s a un procediment molt més complex, rigorós i garantista dels drets ambientals, com és el cas de les modificacions substancials.

Les sentències dictades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya estimen íntegrament els recursos presentats per l’Ajuntament de Rubí i reprodueixen els arguments esgrimits pel consistori, que van ser corroborats per la prova pericial judicial: que el fraccionament de les modificacions per qualificar-les com a no substancials es va fer en frau de llei i per evitar l’avaluació ambiental.

La sentència no és ferma, ja que hi cap recurs de cassació. El tribunal ha enjudiciat les tres modificacions de forma conjunta, cadascuna de les quals és objecte d’un plet.

Aquest dimarts, l’Ajuntament ha traslladat la notícia a la Plataforma Rubí Sense Abocadors i properament convocarà la Mesa de Seguiment dels Abocadors per informar els seus integrants del contingut de les sentències.