Subirà (FGC): "En aquests pròxims cinc anys no està sobre la taula una segona estació a Rubí"

Marta Subirà és presidenta dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya des del juny de 2021. Anteriorment, Subirà era la secretària de Medi Ambient de la Generalitat. El TOT conversa amb ella sobre el servei i els plans de futur de FGC. 

Com han sigut els primers mesos al capdavant de Ferrocarrils?

És una molt bona empresa, que funciona molt bé. Ha estat un aterratge relativament suau, ja els coneixia de quan era secretària de Medi Ambient del Govern i, des de petita, com a usuària per ser veïna de Sant Cugat. Sempre que entres a una empresa, veus detalls i projectes que no coneixes i he hagut de fer una immersió profunda per posar-me al dia.

FGC és un servei ben valorat pels usuaris. Quines són les claus?

És un servei amb un molt bon equip de professionals i donem molta importància al servei d'atenció a l'usuari. Un dels elements clau és que gestionem la infraestructura i l'operació dels trens, i tenim els tallers molt a prop d'on circulen. Si hi ha una incidència, tenim una capacitat de resoldre-la molt immediata i l'usuari pràcticament no ho nota. Un altre element que es valora molt és la innovació constant, la incorporació de la connectivitat o els carregadors als trens. I el manteniment és constant, si alguna cosa es fa malbé, es reposa de seguida i no deixem que la infraestructura es degradi. Tot això fa que l'usuari se senti còmode i pugui gaudir de trens nets, que funcionen correctament, amb el valor afegit de la connectivitat.

S'està recuperant la demanda després de la pandèmia?

S'està recuperant molt bé, estem per sobre del 80% del 2019. S'ha demostrat que el transport públic és un espai completament segur. Insistim molt en campanyes per mantenir les mesures de seguretat i hi ha protocols de neteja. Jo crec que la por no és un element, és més un hàbit. Potser la gent ha perdut algun hàbit i s'ha de tornar a recuperar.

Es preveuen noves estacions a la línia del Vallès?

No n'hi ha prevista cap. Amb les ampliacions de Sabadell i Terrassa la línia ha quedat bastant completa.

A Rubí fa anys que es reclama una segona estació.

En aquests pròxims cinc anys no està sobre la taula. La nostra obligació és respondre a la demanda i generar-ne de nova. Hem d'estar amatents per veure com reacciona la gent i, si es detecta una necessitat puntual, cobrir-la.

Pot cridar l'atenció que Sant Cugat tingui set o vuit estacions i Rubí, d'una mida similar, en tingui només una.

Les estacions de Sant Cugat són històriques, moltes es van fer quan es va fer la via. És el motiu, a part que tenim un terme municipal amb una gran extensió i barris dispersos. Les estacions a Sant Cugat s'han generat perquè ja hi eren i altres han estat més puntuals per l'Hospital General de Catalunya o el polígon de Sant Joan. Responen a necessitats d'un moment determinat. Si en un moment es valora la necessitat d'una nova estació a Rubí i suposaria un guany important de captació de ciutadania que no té una altra alternativa, s'hauria de valorar. Però, repeteixo, en l'escenari més immediat no hi és.

Un dels projectes és la posada en marxa dels nous trens per aconseguir una freqüència de cada 2,5 minuts a Sant Cugat. Quan serà?

Els trens ja estan arribant i tenim algunes unitats en període de proves. Abans de Nadal, el primer i el segon tren ja circularan en horari comercial i es podran agafar. Per Sant Joan estaran els quinze trens funcionant i hi haurà la nova freqüència de 2,5 minuts a Sant Cugat i cada 5 minuts a Terrassa i Sabadell.

Com seran aquests nous trens?

D'aspecte són una mica més moderns, destaca més el color verd i tindran alguns elements de disseny interior diferents i més elements de connectivitat. I tenen senyalització específica per les persones cegues. També hi haurà més espai per persones que van dretes.

Els 2,5 minuts de pas a Sant Cugat serà tots els dies i franges horàries?

No, en hora punta. I en funció de com veiem que funciona la demanda. Segurament, amb l'entrada dels nous quinze trens, desapareixeran els horaris com a tal. Quan tens una freqüència de cada 2,5 minuts, no cal mirar els horaris, és com un metro. Agafaràs el primer que passi.

Un diumenge al migdia, per exemple, la freqüència no serà de 2,5 minuts?

No. Hem d'optimitzar. El nostre interès principal és fer créixer la demanda. El 2019 va ser l'any amb més usuaris. La pandèmia ho ha estroncat, però la idea és recuperar-ho i que la gent torni a tenir l'hàbit d'agafar el transport públic. Que ho vegi com un transport segur, còmode, fiable i que permet arribar a l'hora. Estem veient aquests dies tots els embussos a les carreteres. Si vols assegurar que arribes a l'hora, has d'agafar un tren de ferrocarrils, és la via més segura.

"Amb la posada en marxa dels 15 trens saturem la línia Barcelona-Vallès i no hi podrem posar més capacitat"

S'està recuperant la demanda després de la pandèmia?

S'està recuperant molt bé, estem per sobre del 80% del 2019. S'ha demostrat que el transport públic és un espai completament segur. Insistim molt en campanyes per mantenir les mesures de seguretat i hi ha protocols de neteja. Jo crec que la por no és un element, és més un hàbit. Potser la gent ha perdut algun hàbit i s'ha de tornar a recuperar

Amb els nous trens s'arribarà al màxim de capacitat de la línia del Vallès. S'havia parlat d'un nou túnel a Collserola per Sant Cugat o per Cerdanyola. En quins escenaris treballeu?

Amb la posada en marxa dels 15 trens saturem la línia Barcelona-Vallès i no hi podrem posar més capacitat. El nombre de viatgers podrà augmentar de 80 a 110 milions l'any. Estem estudiant diferents alternatives que haurien de permetre desdoblar la línia a partir de Sant Cugat, que és el coll d'ampolla. S'està treballant en un nou túnel a Collserola, partint de Sant Cugat, per arribar a Barcelona. Això donaria resposta a la necessitat de més capacitat.

El segon túnel per Sant Cugat sí que estaria previst?

Només a nivell de definició i d'estudis previs. En els pròxims cinc anys volem començar la connexió de la línia del Vallès amb la de l'Anoia i el Llobregat a Gràcia. Permetrà fer aquest circuit directament i disposar de noves estacions a Barcelona, com a la plaça de Francesc Macià. A banda del possible traspàs de Rodalies. Ara FGC es farà càrrec de rodalies de Lleida i la R-Aeroport per connectar l'aeroport amb Barcelona.

La idea seria que el túnel fos directe de Sant Cugat a Barcelona sense passar per altres estacions?

Tot això ho estem mirant. És probable que una de les opcions és que pugui ser una via més directe entre Sant Cugat i Barcelona i mantenir les parades actuals a la via que ja hi ha ara.

Fa poc s'ha estrenat un aparcament per bicis a Valldoreix. Com es vol fomentar la intermodalitat?

Quan parlem de mobilitat sostenible no només ho centrem en el tren, sinó com arriba la gent a l'estació. Intentem afavorir que puguin venir en patinet o en bicicleta i també amb aparcaments dissuasoris, com els de Sabadell o Terrassa. Ara hi ha programats 10 bicitancats, 3 al Vallès i 7 a la línia del Llobregat. Volem veure la resposta de la gent, amb la idea d'estendre-ho a més estacions.

Seria interessant que a Sant Cugat hi hagués aparcaments dissuasoris per cotxes prop de les estacions?

El que és ideal és que la gent agafi el tren a l'estació més propera i no faci grans distàncies amb cotxe. Sant Cugat, amb tota la xarxa d'estacions, ho té molt ben cobert. Gairebé tots els barris tenen una estació i, en la majoria de vegades, s'hi pot anar a peu o en bici.

A Sant Cugat hi ha dues estacions de Ferrocarrils molt a prop de dues de la Renfe, a l'Hospital General i a Volpelleres. Fa anys que es reivindica millorar la connexió entre les dues.

Aquesta és una oportunitat que Renfe no hauria hagut de deixar escapar. Quan estava a l'Ajuntament de Sant Cugat i l'estació de Renfe s'havia de refer tota i ja teníem la de Volpelleres, es va demanar a Renfe que mogués l'estació 500 metres per poder fer un veritable intercanviador i que la gent pogués canviar. Per motius que mai se'ns van explicar amb prou fonament i sense pensar en l'interès general i el sentit comú, es va optar per arreglar una estació. De tenir un hub que podria donar una resposta magnífica a les necessitats de la gent, tenim una estació de la Renfe que va com va. Si nosaltres ens podem fer càrrec de Rodalies, aquest és un dels temes que mirarem de resoldre. Per promoure el transport públic, se li ha de posar fàcil a la ciutadania.

L'èxit de ferrocarrils també provoca aglomeracions en hora punta.

Segur que l'entrada de 15 nous trens i l'increment de freqüències ve a donar resposta a aquestes situacions de més aglomeracions.

Sant Cugat fa dos anys va entrar a la tarifa 1 del transport. Una demanda era incloure també Terrassa, que és on es troba l'hospital de referència dels santcugatencs.

La idea és que el sistema tarifari funcioni a partir de la distància que recorres. No pot valdre el mateix desplaçar-te pocs quilòmetres que fer-ne molts més. Per això hi ha les zones, però no acaben de respondre exactament a aquest criteri. D'aquí surt la T-Mobilitat, que esperem que sigui una realitat ben aviat. Jo l'estic utilitzant en proves i funciona bé. Si hi ha algun element com anar a l'hospital o relacionat amb la gent gran, FGC no ho pot assumir i demanem que els ajuntaments facin la valoració si hi ha una necessitat que ha de ser coberta.

Quina és la previsió amb la T-Mobilitat? Serà més car o més barat anar de Sant Cugat a plaça de Catalunya?

El calendari i les tarifes són temes que depenen de la Generalitat.

 "Amb el dèficit fiscal, l'Estat ens ha impedit fer les inversions en infraestructures que necessitem"

Què pot suposar el trasllat de Rodalies Lleida a Ferrocarrils?

És un projecte que ens fa molta il·lusió perquè suposa revitalitzar una línia que en els últims anys havia anat perdent usuaris de manera important. Hi ha un nivell de descontentament rellevant per part dels usuaris. Els nous trens que posarem seran moderns i connectats i oferiran un servei puntual. I canviem la tipologia de la línia, que en aquests moments va de Lleida a Barcelona passant per Cervera i Manresa. Nosaltres trencarem la línia i en posarem dues: de Lleida a Cervera i de Lleida a Manresa. Això permet que el servei sigui molt més precís i es pugui garantir puntualitat i augmentar les freqüències. Serà una millora considerable en una àrea de molta vitalitat i creixement econòmic i social. També ha de ser una prova del que podem fer a la resta del país si es traspassa tot Rodalies.

Ha de ser un primer pas per assumir la gestió de Rodalies?

Absolutament. El vicepresident Puigneró ha dit que aquesta ha de ser la legislatura del trasllat de Rodalies i no es contempla una altra possibilitat.

És optimista amb què s'aconsegueixi?

Fa 5 o 10 anys ens hauria semblat impossible que es traspassés Rodalies Lleida i que l'Estat ho acceptés. El govern de l'Estat té bastant coll avall que això acabarà passant. Com de difícil li posi al govern de Catalunya o quant de temps ens vulguin fer esperar, ho hem de veure. Però jo crec que passarà i volem que passi com més aviat millor perquè la ciutadania pugui gaudir d'un millor servei. Estem més a prop que mai. També és veritat que hem de gestionar les expectatives. Fer el canvi per aplicar al 100% el model de Ferrocarrils no passarà d'un dia per l'altre, portarà un cert temps. I serà diferent si es passen només els serveis de l'operadora o també es traspassa la infraestructura. A FGC ho gestionem tot, en el cas de Renfe s'està dient que només es passaria l'operadora, per la qual cosa no pots controlar les avaries de les infraestructures o el seu manteniment.

El servei de Rodalies és molt criticat pels usuaris. Per què passa i per què seria diferent amb Ferrocarrils?

L'element principal és un dèficit d'inversió històric. Si en un tren de FGC té un desperfecte, s'arregla la mateixa nit. Si no fas inversions, tant en la infraestructura com en els trens, és molt més difícil posar-ho al dia. D'aquí la reivindicació del vicepresident: hem de negociar molt bé el que es traspassa i com es fa, ha de ser suficient a nivell econòmic també. Per prestar un bon servei, s'han de tenir en compte moltes coses si no et vols veure atrapat. Un altre element important és el personal. Volem que els treballadors de Rodalies estiguin orgullosos del servei i treballar en un servei que és objecte de crítiques cada dia no és agradable.

El model ferroviari és molt centralitzat a Barcelona, molt radial?

Hi ha algunes línies històriques que hem heretat, com la de Sant Cugat, amb més de 100 anys. Les infraestructures normalment venen de lluny. No es posa un tram de línia de Renfe nou des dels anys 70. Això vol dir que tota la planificació es va fer durant la primera meitat del segle XX, quan segurament la mentalitat era molt centralista i amb el focus a Barcelona. Des de fa anys, es planteja diferent per veure com s'han d'unir les comarques sense la necessitat de passar per Barcelona. Passa en les carreteres, però encara no amb el ferrocarril. Construir una nova línia de trens té uns costos molt elevats. Un país capdavanter ha de tenir una xarxa ferroviària potent que connecti els diferents punts del país. Però això requereix uns diners que de fa molts anys el govern espanyol ens nega, amb el dèficit fiscal, que ens ha impedit fer les inversions en infraestructures que necessitem. Si disposes de tots els diners, hauríem pogut fer més coses. Si estàs a expenses d'un tercer, que prioritza línies d'alta velocitat a altres zones de l'estat que no tenen la demanda que tindrien aquí o el corredor mediterrani... Necessitem disposar de la nostra capacitat econòmica per decidir sobre les nostres infraestructures.

"Volem ser l'operador ferroviari de referència a Catalunya"

Quin paper vol jugar FGC en projectes com el corredor mediterrani o l'alta velocitat?

Volem ser l'operador ferroviari de referència a Catalunya en tots els àmbits. Això vol dir alta velocitat, també. Un dels plantejaments que estem estudiant és connectar Catalunya amb la Catalunya Nord i el sud de França, amb una línia que entre Barcelona, Perpinyà, Tolosa i Montpeller, que ara mateix són dues ciutats que no estan ben comunicades. Això es faria amb velocitat alta. Ens permetria sortir fora de l'Estat. Amb el corredor mediterrani, també estem a disposició del govern.

Des de fora pot sorprendre que FGC gestioni estacions d'esquí.

Segurament l'origen té a veure amb el sector ferroviari, com a Núria amb el cremallera o a La Molina amb el tren. I també hi ha una relació amb la maquinària de telefèrics, teleesquís o ferrocarrils. A l'empresa hi havia una expertesa amb aquests elements i una cosa va portar a l'altra. FGC té dues divisions: ferroviària i turisme i muntanya. Com que ho hem anat fent bé, quan hi ha hagut estacions de muntanya en mans privades que no han continuat, el govern ha considerat que era estratègic mantenir-les per fixar població al territori, que no es perdessin llocs de treball...

És sostenible a nivell econòmic i mediambiental el model d'estacions d'esquí?

FGC ha fet un esforç enorme els últims anys en temes de sostenibilitat. Tota l'energia que es fa servir per a les nostres instal·lacions és d'origen solar. I en estacions de muntanya s'està treballant per produir neu amb menys aigua i menys energia. Es treballa amb projectes innovadors perquè millori cada vegada més. És possible, amb una gestió acotada i ambientalment curosa, seguir prestant aquest servei. I hi ha una relació molt estreta en les estacions de muntanya i el parc natural on se situa. I aquestes estacions han deixat de ser d'esquí per ser de muntanya, i procurem que estiguin obertes tot l'any. Això, a banda que permet fixar més població i crear més llocs de treball tot l'any, fa que la gent a l'estiu descobreixi la natura.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.