Una ciutat amb tanta història com Rubí està plena de patrimoni cultural i material. Un dels exemples més visibles del passat del municipi són les masies. Aquestes cases de l'entorn natural són tot un signe identitari de Catalunya i les seves localitats. Gràcies a la secció d'Això també és Rubí, de Jordi Vilalta, hem pogut recopilar tres fotos de diferents masies rubinenques:
La masia de can Tiraïres
"A mitjans segle XVII la pubilla Francesca Juliàferrer es va casar amb Joan Baptista Rubió i posteriorment amb Francesc Puigvert. El 1767 el barceloní Victorià Sant Joan figura com a propietari del mas Fontanilles i el mas Sant Joan (avui masia de can Sant Joan) a la vegada. Des de 1840 el mas va prendre el nom de Can Tiraïres (no sabem d’on ve aquesta denominació) i el propietari era Josep Mas. El 1855 va passar a dependre del terme municipal de Rubí i de la parròquia de Sant Pere, com gran part de les terres que avui conformen la part oriental del territori rubinenc", ens diu Vilalta.
La masia de can Tiraïres. FOTO: Cedida/Salvador Casanovas
La desconeguda masia de Can Solà
Tal com es va dir l'autor de la secció d'Això també és Rubí, "Can Solà és la masia més septentrional del terme de Rubí i està situada a l'avinguda de Castellnou. Actualment, passa desapercebuda a causa del tancat i la vegetació que l'envolta. Està documentada des del 1.420 amb el nom de mas Majó i pertanyia al castell de Rubí. També apareix al fogatge (cens per famílies o "focs") de 1.497 i en el del 1.553 consta un tal Joan Bell com a propietari. Al segle XVI adquirí el nom de Can Solà, potser per la vinguda d'un hereu amb aquest cognom. Al cadastre del 1.717, figura Damià Solà com a propietari del mas i l'any següent l'intendent general de Catalunya va donar permís als amos per utilitzar les aigües que passaven per la finca (el torrent de Can Solà)".
La desconeguda masia de Can Solà. FOTO: Fons Marroyo
La desapareguda masia de Can Vallhonrat
"Aquesta casa pairal ja existia al segle XIII, concretament el 1283, amb el nom de mas Oller, i fins al segle XIV va pertànyer a la parròquia de Santa Maria de Campanyà (ara situada a Sant Cugat) per passar el 1400 a la de Sant Cebrià d’Aqualonga (Valldoreix). Veiem, doncs, com sempre ha estat vinculada a Sant Cugat fins que el 1855 passà a dependre de Rubí, igual que moltes terres de la part oriental del nostre actual terme municipal. Tenim constància que a finals del segle XV passà a mans de Marc Salavert per casament amb la pubilla de la casa, de nom Bartomeva", ens va comentar Vilalta en un dels seus articles.
La desapareguda masia de Can Vallhonrat. FOTO: Autoria desconeguda
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.