Les visites guiades per les Stolpersteine de Rubí incorporaran la nova plaça de Neus Català

L'Ajuntament de Rubí informa que pròximament posarà en marxa les visites guiades per les Stolpersteine, les onze llambordes de llautó daurat que recorden els rubinencs deportats als camps de concentració nazis. La ruta incorporarà un altre punt d’interès: la plaça Nova de Les Torres, que en breu canviarà el seu nom per passar-se a anomenar plaça de Neus Català i Pallejà, en record de la supervivent del camp de concentració de Ravensbrück, qui va viure a la ciutat entre els anys 1978 i 2010. 

El tràmit per rebatejar la plaça culminarà el 25 de març, quan es portarà al Ple municipal per a la seva aprovació definitiva. L’estat de la tramitació del canvi de nom de la plaça s’ha donat a conèixer aquest dimarts als i les integrants de la Taula de la Memòria Històrica. 

Més info: L'Ajuntament assumirà la majoria de gestions pel canvi d'adreça de la plaça Nova

La inauguració de la plaça rebatejada s'endarrerirà per la Covid-19

El regidor de Memòria Històrica, Pau Navarro, ha avançat que la inauguració del rebateig d'aquesta zona del barri de Les Torres, prevista inicialment a l’abril, s’haurà d’ajornar a causa de les restriccions per contenir la Covid-19. “La nostra intenció és que la família de la Neus hi sigui present, però ara per ara, no tenim clar que a l’abril puguin venir a la ciutat. Al maig es commemora el Dia Nacional en Record de les Víctimes dels Camps de Concentració Nazis i pot ser una bona oportunitat per fer-ho coincidir”, ha dit.

Visites guiades el primer diumenge de cada mes 

Les visites guiades obertes a la ciutadania es duran a terme cada primer diumenge de mes, amb cita prèvia. L’activitat també s’ofereix a l’alumnat dels centres educatius de la ciutat a través de la Guia d'activitats i serveis educatius. Com ha explicat l'alcaldessa, Ana María Martínez, “la intenció és oferir unes visites guiades pedagògiques que recordin totes les persones deportades de la ciutat”. 

Aquest dimarts també s’ha informat de la voluntat del consistori d’incorporar les onze llambordes creades per l'artista alemany Gunter Demnig al Catàleg de patrimoni de la ciutat. La voluntat de l’Ajuntament de Rubí, compartida per altres municipis, és que aquestes llambordes, situades en aquells punts de la ciutat que van ser l’última residència de les persones deportades, siguin considerades escultures. Així, diversos ajuntaments, entre ells el rubinenc, presentaran una proposta en aquest sentit a la Comissió de Patrimoni de Barcelona.

La retirada de plaques franquistes no s'ha pogut acabar

La reunió de la Taula de la Memòria Històrica també ha servit per fer repàs d’altres temes, com per exemple la retirada de plaques amb simbologia franquista dels edificis de la ciutat, que no s'ha pogut completar. Tot i això, Navarro ha assegurat que aquest projecte no ha quedat fora de l’agenda i es culminarà el més aviat possible.

Es reprendran les tasques per localitzar un refugi antiaeri a l'Escardívol

També ha comentat que la situació de pandèmia actual no ha permès avançar el projecte de conservació del refugi antiaeri que hi ha a l’Escardívol. Segons el regidor, quan la situació ho permeti, es reprendran les tasques per localitzar la porta d’accés d’aquesta construcció, que van quedar interrompudes ara fa un any. A la vegada, el director del Museu Municipal Castell (MMUC), Joan Gallisà Soms, ha informat de l’existència de documentació relacionada amb aquest refugi a l’Arxiu de Salamanca, a la qual el consistori espera poder-hi accedir properament.

Per últim, el regidor de Memòria Històrica també ha anunciat que s’està treballant en l’organització d’un acte de petit format per commemorar el Dia de la República, que l’any passat es va haver de suspendre a causa de l’estat d’alarma.

D'altra banda, el Centre d’Estudis Rubinencs ha fet saber que publicarà dos articles sobre els rubinencs deportats al butlletí del mes de juny, mentre que l’Associació de Perjudicats per la Incautació del Govern Franquista (APIGF) s’ha mostrat satisfeta pel fet que el Govern espanyol s’hagi avingut a debatre al Congrés la seva demanda de devolució dels diners confiscats pel règim franquista ara fa vuitanta anys.

Més info: Joaquim Gracia: “Lluito perquè ens tornin els diners confiscats pel franquisme”

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.