La xarxa de FGC del Vallès concentra menys de l'1% de robatoris de coure del país

Rubí ha registrat dos robatori de coure a la xarxa ferroviària entre 2010 i 2024

El 8 de maig de 2024, el robatori de coure a l'estació de Sant Quirze del Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat va provocar incidències i va deixar un matí caòtic a les línies que passen per Rubí. Però aquell fet no és gens habitual i els robatoris de coure a la xarxa del Vallès-Barcelona dels FGC són una anècdota.

Segons dades publicades per l'Agència Catalana de Notícies, entre 2010 i el maig de 2024 s'han registrat a tota la xarxa de trens de Catalunya un total de 971 robatoris de coure. Però a la línia del Vallès dels Ferrocarrils només se n'han comptabilitzat set. És a dir, un 0,7% del total. Tot i això, tres d'aquests set casos van ser el 2024. 

De fet, els robatoris de coure a les xarxes de Ferrocarrils de la Generalitat (Vallès-Barcelona, Llobregat-Anoia, Tarragonès i Lleidà) sumen només un 3,7% del total de casos registrat a tota la xarxa ferroviària catalana. Així, el 96,1% dels casos són en les línies de Renfe, la infraestructura de la qual és titularitat d'Adif.

Augment de robatoris

El robatori de cablejat ha repuntat des de l'any 2023. Un increment vinculat, segons Adif, amb les nombroses obres que s'estan fent a la xarxa catalana, ja que la major part d'episodis tenen lloc en punts on s'està treballant i que són més accessibles. Un altre factor és l'encariment del preu del cablejat, que el converteix en un material més valuós per als lladres. De fet, aquesta situació també s'ha estès a altres àmbits.

Al 2022 es van registrar 32 robatoris a la xarxa ferroviària, mentre que el 2023 en van ser 92 i entre gener i maig de 2024 ja se n'han comptabilitzat 92. 

Dos casos a Rubí

Entre el 2010 i el 2024 només s'han registrat dos robatoris de cablejat a Rubí, un a FGC i un a Renfe. A Sant Cugat només es va registrar un a Renfe. En canvi, a Cerdanyola s'han comès onze robatoris, tots ells a la infraestructura d'Adif menys un a FGC.

Pel que fa als set robatoris a Ferrocarrils al Vallès s'han registrat a: Sant Quirze del Vallès (2015, 2016 i 2024), Cerdanyola (2022), Viladecavalls (2023), Terrassa (2024) i Rubí (2024).

De Lleida al Vallès Occidental

En el període analitzat (2010-2024), Lleida és el municipi la xarxa ferroviària del qual ha patit més robatoris de cable de coure: 69 en total. Són més que els que registren entorns amb més densitat d'infraestructura ferroviària com poden ser Barcelona (53 incidents) o l'Hospitalet de Llobregat (51).

En l'àmbit comarcal, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Segrià són les tres comarques que més han viscut aquest tipus de delictes, un centenar respectivament. L'àrea de Barcelona concentra la majoria de robatoris, ja que també consten 96 casos al Vallès Occidental, 84 al Vallès Oriental, 53 al Baix Penedès i 41 a l'Alt Penedès.

Un botí milionari

Les dades facilitades per la policia a l'ACN no contenen la quantitat de cable sostret ni el valor econòmic de la mateixa en la majoria de casos, només d'una vuitantena. Però la suma del valor estimat del material sostret en aquests 80 robatoris ja ascendeix a més de 5 milions d'euros.

El 80% d'aquests delictes són furts, però hi ha també un 7,5% de casos de robatoris amb força. La gran majoria de casos succeeixen al llarg de la infraestructura de la xarxa ferroviària, principalment al cablejat de la catenària. Tanmateix, també se sostreu cable a l'entorn de les estacions de tren (en un 16% dels casos) i encara hi ha un 5% dels robatoris que són en línies i equipaments de comunicació elèctrics.

Més info: Desarticulen un grup criminal que cometia robatoris de coure a Rubí i altres ciutats

En tots aquests anys els Mossos han practicat 123 detencions relacionades amb el robatori de coure a la xarxa ferroviària, la majoria els anys àlgids de 2013 a 2015, i concretament el 2014 en van ser 75. Tant el 2023 com els primers cinc mesos de 2024 se n'han realitzat 7, respectivament.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.