L’antic carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, anys 80

La foto d’aquesta setmana, de la col·lecció d’en Salvador Casanovas, mostra el desaparegut carrer de Mossèn Cinto Verdaguer als anys 80.

Ja el tenim documentat en alguns planells del segle XIX com a “calle de la Iglesia”, donada la seva proximitat al temple parroquial. No sabem quan va canviar el nom pel del famós mossèn (potser a principis del segle passat), però el que sí que és cert és que es mantingué durant el franquisme.

A la banda est del carrer (a l’esquerra de la foto) hi havia la fonda de Cal Sabateret (dita així perquè al segle XIX, entre altres establiments, hi havia un taller de sabates) i els seus jardins. Existia des del segle XVI i als anys 50 fou transformada en un complex municipal que allotjà diverses institucions: el Museu de Rubí, la Biblioteca Municipal, la Sección Femenina, una sala d’exposicions... Al jardí, que estava a la banda nord, s’hi construí un nou edifici on s’ubicà l’oficina de correus i telègrafs, una comissaria de la Policia Nacional i l’Acadèmia Almi. Tot seria enderrocat el 1988.

La banda oest del carrer de Verdaguer (a la dreta de la imatge) era ocupada per diverses cases i negocis des del segle XIX. Així, al número 6 es trobava des de 1870 cal Ferrer de Tall (de la família Pons) que fabricava i arreglava eines, fins que el 1937 es va traslladar a l’altra banda de la fonda, al carrer de Pi i Margall (actual de Maximí Fornés); al seu lloc es quedaria el cosidor de la modista Maria Pons.

També se sap que a finals del segle XIX també hi havia hagut al carrer la carnisseria de l’Antoni Gaju.

Finalment, direm que des de 1920 al número 2 del carrer era ubicada la botiga de “cal Cotorra”, on es venien peces de roba i que era regentada per Salvador Camps, que abans havia estat de lloguer a la plaça de Salmerón (actual de Catalunya). El 1947 el seu fill Manuel es va traslladar al carrer Fondo (passeig d’Alfonso Sala, ara de Francesc Macià) fins que va tancar.

Quan es va enderrocar l’edifici de “cal Sabateret”, a finals dels 80, va quedar un ampli espai que després s’arranjaria. Actualment molts bars instal·len les seves terrasses al lloc que havia ocupat aquest carrer i l’antiga fonda i un d’ells, fent memòria del popular negoci d’en Salvador Camps, s’anomena “Cotorras”.