L’antiga ferreria comunal de Rubí, 1800

Aquesta setmana presentem una il·lustració de Pere Bel que ens mostra l’aspecte de l’interior de l’antiga ferreria comunal de Rubí, situada a la plaça del Dr. Guardiet i d’origen medieval. A fora, es veu el campanar de l’església de Sant Pere, bastit en torn del 1500.

A partir de 1396, després de l'abolició dels drets feudals al terme de Rubí, la gestió dels serveis públics van passar a mans del consell i del batlle reial de Rubí i els artesans van començar a establir-se a la Sagrera, el barri situat al costat de la vella església de Sant Pere. Una ferreria pròpia desvinculada del poder senyorial era imprescindible, per la qual cosa aquest nou consell va decidir obrir-ne una pròpia, amb les reticències del senyor del castell, que ja tenia la seva pròpia i es va queixar al rei Martí l’Humà, qui el 1401 li va donar la raó, per la qual cosa la instal·lació de la ferreria “municipal” va quedar aturada durant un grapat d’anys.

Però un cop mort el rei Martí, Guillem Mates va obtenir del batlle general de Catalunya l'autorització l'11 d'abril de 1430 per establir una ferreria al terme i parròquia de Rubí, situada a la Sagrera i concretament al costat de la riera i de l'actual casa rectoral. Com és obvi, els Torrelles, senyors del castell, ho van tornar a  impugnar, però aquesta vegada no se’n sortiren.

Aquest establiment, segons ens explica Pere Bel, obtenia aigua del rec del Clausell, que venia de la part nord del terme de Rubí. També hem de dir que els pagesos rubinencs pagaven una taxa anomenada “llòssol” per tal que el ferrer pogués mantenir les seves eines. A més, la ferreria no només fabricava i reparava estris per treballar el camp, sinó també les peces dels carruatges, les ferradures dels cavalls, panys, claus...

El 1441 consta Pere Simó com a ferrer del consell, qui pagava censals a la parròquia de Sant Pere, ja que la Sagrera era terreny eclesiàstic. Encara el 1485, el senyor del castell, malgrat que ja havia perdut la jurisdicció sobre homes i terres del terme, va manar sense èxit novament que el ferrer comunal abandonés la seva farga.

El 1497 el ferrer del comú era Alonso Ramos. A la farga hi acudien persones tant de Rubí com de poblacions veïnes com Sant Cugat, el Papiol o Castellbisbal. També és l'època en què comença a consolidar-se la plaça de l'església com a mercat i es construeix el campanar.

La ferreria comunal va continuar al llarg dels segles (el 1717 consta Francesc Carreras com a ferrer i després Josep Prats) fent la seva imprescindible  funció fins a principis del segle XIX, en què trobem l’últim professional municipal de la forja, en Montmany (del carrer de Sant Ignasi, cantonada Xercavins). En aquell moment es va liberalitzar el comerç i el consell municipal va perdre el monopoli dels serveis públics que venia exercint des del segle XV. I així varen néixer els establiments privats.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.