Cartell de publicitat electoral de Comunistes de Catalunya, 1979

El cartell que presentem pertany a l’arxiu de Pere Bel i data de les primeres eleccions municipals de la democràcia, que van tenir lloc el 3 d’abril de 1979. Hi podem veure com a imatge de fons la carretera que, procedent de Sant Cugat, es troba apunt d’entrar a Rubí.

En aquests comicis participaren nombroses organitzacions polítiques i la clara vencedora va ser el PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), amb Miquel Llugany al capdavant. Però l’extrema esquerra estava totalment fragmentada en petits partits com el que protagonitza l’articlet d’aquesta setmana: Comunistes de Catalunya.

Era una derivació local de la formació marxista-leninista anomenada Bandera Roja, creada el 1968 i no té res a veure amb el partit del mateix nom creat el 2014 ni amb el Partit dels Comunistes de Catalunya, fundat el 1982 com a escissió del PSUC.

El cap de llista a Rubí era Josep Maria Pijuan, un destacat activista polític i social encara avui en dia, i entre els integrants de la llista que es presentava a aquells comicis figuren persones destacades a Rubí com l’historiador Jaume Parras, Àngela Mas, Ramon Batalla o Vicenç Rabadan.

El lema que van adoptar a les eleccions del 1979 va ser “Anem a la casa de la vila” i en el seu programa, a més de voler “liquidar el franquisme en els ajuntaments i impulsar la lluita ciutadana” i també de denunciar “la política de mitges tintes duta a terme a Rubí pels partits reformistes PSC-PSUC”,  podem veure un gran interès per solucionar el problema de la manca de centres d’ensenyament i per la instal·lació de nous centres sanitaris en un Rubí que havia crescut de manera desorbitada des de feia 20 anys. Es pretenia l’escolarització total dins l’EGB, el BUP i el COU (les fases escolars existents en aquell temps) i fins i tot enumeraven al programa electoral els centres que calia construir i el nombre d’aules que hauria de disposar cadascun.

Pel que fa a la qüestió de la sanitat hi havia la intenció de crear 4 centres de salut, un per cada 10.000 habitants dels 40.000 que Rubí tenia el 1979: a Ca n’Oriol, a la Zona Nord, a la Zona Centre i a la Zona Sud. També es volia construir un hospital (per cert, una qüestió avui en dia encara pendent).

El resultat electoral no va ser molt generós per a les persones que integraven aquest moviment polític, ja que van treure 661 vots que representaren només un 3,84 % del total.

Gran part de la informació per escriure aquest article ha estat extreta del treball publicat per Jaume Parras al Butlletí 76 del CER i del GCMR (desembre de 2019) que porta com a títol “Les primeres eleccions municipals després de la mort del dictador. 3 d’abril de 1979”.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.