La desapareguda torre Ricart, a principis del segle passat

La fotografia avui presentada, presa per Josep Boixadera a principis del 1900, es troba a l'Arxiu Municipal de Rubí, cedida per Dolors Aliart. Hi podem veure la torre Fàbregas o Ricart on davant seu s'apinyen diversos veïns i veïnes del carrer, sobretot infants. La casa, ara desapareguda, estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Isidre i l'actual de Magí Ramèntol.

Havia estat edificada el 1908, com es pot veure a la inscripció de la part superior de la façana, per l'arquitecte Eduard Cortina en estil modernista. Aquest Cortina no era arquitecte, però sí un bon paleta que també va projectar la bella torre Marbà o Gaju, al carrer de Xile.

El primer propietari de l'immoble es deia Ricart de cognom i el 1920 la casa va ser adquirida per Joan Fàbregas, un fabricant de Barcelona que instal·laria un taller a can Rosés anomenat Joan Fàbregas-Géneros de Punt i que possiblement formava part de la Cooperativa de Blondes La Primitiva, de can Serrat.

La filla de Joan Fàbregas va morir jove, però, en canvi, la vídua, la senyora Anita, va viure fins al 1995 a la casa i no va deixar hereus, cosa que va provocar l'avidesa de les immobiliàries. La torre Ricart o Fàbregas era un edifici d'una sola planta amb un altell a un extrem i obertures rectangulars allargades en sentit vertical amb elements decoratius a la seva part superior i un respirall sobre cadascuna d'elles. Seguint l'estil del modernisme, els acabats de les parets exteriors presentaven formes ondulades i estaven remarcats per un cordó llis en relleu. A la façana principal hi havia una mena de frontó més elevat amb l'any de construcció, com hem dit abans. La cantonada que es trobava entre els carrers de Sant Isidre i l'actual de Magí Ramèntol era d'imitació de carreus de pedra. La casa tenia també un jardí adossat, com moltes residències benestants de l'època, amb dues entrades: una al carrer de Sant Isidre i una altra que donava al de Magí Ramèntol.

El 2001 les excavadores van destruir la casa Fàbregas i no es va salvar ni un moble del seu interior. De fet, a la fitxa de patrimoni de la Diputació de Barcelona amb número 08184-169 ja es deia que la seva protecció era inexistent. L'únic element que es va poder recuperar de la destrossa va ser la talla de sant Isidre (a la fotografia la podeu veure a l'esquerra de la casa) situada en una capelleta al carrer dedicat a aquest sant. Va ser gràcies a l'actuació d'uns veïns del carrer de Sant Isidre, els quals, després d'haver-la conservat un temps a casa seva, la instal·laren el 2006 a una paret d'un habitatge ubicat al número 6 del carrer, on encara la podem contemplar.

Encara que malauradament assistim a moltes destruccions del nostre patrimoni, de vegades petites actuacions individuals poden fer molt, malgrat algunes immobiliàries sense escrúpols o la manca de cura de l'administració.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.