La festa del carrer de Sant Jaume el 1945

En ocasió de les festes del carrer de Sant Jaume, celebrades aquest cap de setmana passat, presentem una fotografia que fou cedida per la família Batlló-Cahís a l’edició del llibre L’Abans, de Meritxell Torné i del qual hem extret la quasi totalitat de la informació oferta en aquest article. A la imatge podem veure el carrer ben engalanat amb vegetació i paperets en ocasió de les celebracions del juliol de 1945. A la banda esquerra està Eusebi Aliart (de la fàbrica de pastes que tenia la seu en aquesta ancestral via urbana) i Magdalena Torres; al portal està Antònia Puiggrós, i la dona amb el vestit estampat és Montserrat Estella. A la banda dreta del carrer, la nena en primer pla és Rosa Curet; al seu darrera es troben Maria Rifé i Maria Carreras (amb el vestit blanc).

El carrer de Sant Jaume és molt antic. De fet, ja existia a principis del segle XVII formant part de la barriada del Padró. En aquella època cada carrer de Rubí, com passava a tot Catalunya, era dedicat a un sant. El que ens ocupa va decidir començar a fer les festes en honor al seu mentor el 1845, segons indica la transmissió oral (no es disposa de cap documentació al respecte).

Tradicionalment, des d’aquells primers moments, el dia de Sant Jaume, el 25 de juliol, els veïns i veïnes anaven a missa i quan sortien de l'església es dirigien al carrer cantant lletanies (petites oracions). Un cop arribats veneraven una imatge del sant que es situava a la façana de ca la Cecília i a la tarda hi resaven el rosari. No tot eren oracions, però. També es festejava el dia amb el ball i l'ornamentació del carrer, feta amb papers, draps de colors, llençols d'una banda a una altra com simulant un envelat. Tenia un gran paper en la decoració les herbes que el veïnatge anava a recollir als boscos propers.

Per poder pagar la gramola i, posteriorment, l'orquestra, es feia una col·lecta casa per casa i a més, es rifaven xais, coques i rams de flors.

Després de la guerra civil, Eusebi Aliart i la seva esposa Marcel·lina Boadella contribuïren notablement a impulsar les festes del carrer i ja el mateix any 1939 adquiriren la capelleta del sant que es pot veure avui en dia. No obstant el 1940 la senyora Marcel·lina va caure malalta i morí l'any següent, cosa que va fer que aquests dos anys no hi hagués cap festivitat de carrer.

La festa, no obstant, s’ha anat mantenint, gràcies als veïns i veïnes del carrer i malgrat tots els anys de franquisme, fins arribar als nostres dies. Cada any, pel 25 de juliol, apareix ornat amb elements d'una temàtica diferent, ara ja no amb flors i vegetació del bosc i simples paperets, sinó amb materials molt diversos com porexpan, fibra de vidre, materials de reciclatge... En elaborar aquesta decoració hi participen els habitants del carrer i hem de destacar especialment la figura d’un d’ells, l’artista Pep Borràs.

Com a nota final direm que se sap que s'havia fet una auca que malauradament s'ha perdut, però el 2001 Núria Julià en va elaborar una altra.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.