La Creu dels Caiguts de Rubí, portada del nou butlletí d’història i patrimoni local

La revista d’història i patrimoni local de la nostra ciutat enceta el seu nou butlletí amb la imatge de la Creu dels Caiguts de Rubí, una de les primeres de tot l’Estat espanyol. El butlletí número 74 també entrevista a Jaume Gascón i Maria Pon, supervivents de la Guerra Civil, i explica la procedència del cognom Serra.

La presentació del nou butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu-Centre d’Estudis Rubinencs va tenir lloc ahir a l’Auditori de la Biblioteca Mestre Martí Tauler, de la mà de l’historiador rubinenc Eduard Puigventós, i Jordi Vilalta, col·laborador habitual del TOT Rubí que cada setmana ens porta un tros de la història de Rubí amb imatges i documents de l’època.

Segons ha explicat Puigventós, la portada amb la Creu dels Caiguts s’ha escollit perquè “ara fa 80 anys que es va aprovar la seva construcció, tot just acabada la guerra”. Puigventós explica que hi havia municipis que pagaven aquest tipus de monuments amb fons municipals, per subscripció popular o, com és el cas de Rubí, per iniciativa del mateix Ajuntament.

A la nostra ciutat els terrenys van ser cedits pel Marquès de Barberà, a canvi de què el nom del seu fill aparegués en la placa, juntament amb el dels morts del bàndol franquista a Rubí.

En el butlletí número 74 s’explica la simbologia d’aquesta creu i quina mena d’actes es van commemorar al llarg dels anys. “Rubí va ser un dels primers llocs on es va construir i també un dels primers on es va tirar a terra”, segons Puigventós.

El lloc on s'ubicava el monument es troba molt a prop de l'actual plaça Miquel Martí i Pol, entre la carretera de Terrassa i la de Sabadell, vora el CAP Mútua de Terrassa. El 1977 la creu va ser enderrocada per un grup de “ciutadans antifeixistes rubinencs”. Després de l’enderroc les restes es van traslladar a unes dependències municipals i “a mitjans del 90 se’ls hi va perdre la pista”.