La marquesa de Moja de la Torre i Ramon de Copons

La fotografia està extreta de la web dolorssans.com i mostra els gegants de la petita població de Moja, situada al terme municipal d'Olèrdola (l'Alt Penedès).

A l'esquerra veiem la geganta que representa Josepa de Sarriera i Copons, marquesa de Moja de la Torre, amb un vestit típic de la classe alta del segle XIX, i que porta al ventall una imatge del palau Moja de Barcelona, residència de la família (a la fotografia només es pot veure la part superior de l'edifici). A la dreta es troba el gegant que reprodueix el primer marquès de Moja, Ramon de Copons, al qual li fou atorgat el títol el 1703 per part del rei Felip V de Borbó. Per tant, dos personatges d'èpoques diferents, però pertanyents a la mateixa nissaga.

Els marquesos de Moja tenien diverses possessions a tot Catalunya i entre elles les terres del castell de Rubí i moltes més del nostre municipi.

Josepa de Sarriera va néixer a Barcelona el 1796 i era germana de Maria de Sarriera (1790-1850), marquesa de Moja de la Torre i Cartellà. Amb la desamortització dels béns eclesiàstics de 1836, Maria de Sarriera havia adquirit moltes terres a Rubí, entre elles el castell, la plana de l'Escardívol, tot l'actual barri de la Plana del Castell i les cases situades des de l'actual plaça de Catalunya al sud, fins a la plaça de la Sardana i el Bullidor al nord, i la Serreta a l'oest.

El 1850 li va succeir Josepa, que moriria el 1865 i que tenia molta ascendència sobre l'Ajuntament de Rubí, com a gran propietària de terres que era. Així, el 1860 va presentar un projecte urbanístic per a la zona de la plana del castell, que seria aprovat pel municipi. Altres accions que impulsà la marquesa foren la instal·lació del nou cementiri municipal, que abans estava al costat de l'església de Sant Pere, a l'actual plaça de la Sardana, o la construcció del "pont del Matadero" o del carrer de Cadmo, el 1860, que anava directament al molí del castell. El 1863 també va formar part de la inauguració del "Cafè del Jardí", que després esdevindria la Cambra Agrícola i, al franquisme, el Casino Espanyol.

Quan va morir el 1865 li va succeir un parent en el marquesat que era Ramon de Sarriera, que a més era marquès de Santa Maria de Barberà.

L'Ajuntament de Rubí, un cop morta la marquesa de Moja, va batejar una plaça (plaça de la Marquesa, a la part est de l'actual de Catalunya) i un carrer (carrer de la Marquesa, actual del Dr. Robert) en el seu honor. Possiblement ha estat la dona amb més poder dins la Història de Rubí.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.