Un míting del PSUC a Rubí, 1979

El lema de la gent del PSUC local a la campanya electoral de 1979 era "Fem un Rubí nostre. Hagamos el Rubí de todos"

La fotografia és del Fons Roset i va ser publicada al llibret “Rubí. De la dictadura a la democràcia”, editat pel Museu Municipal Castell-Ecomuseu Urbà amb motiu d’una exposició sobre aquesta temàtica que es va presentar en aquell equipament entre els anys 2014 i 2015.

Es tracta d’un míting de la secció local del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) dins la campanya de les primeres eleccions municipals democràtiques, que es portaren a terme el 3 d’abril de 1979. No hem pogut identificar el local on es va efectuar, però possiblement va ser un dels cinemes locals. Al faristol es pot veure el candidat a alcalde proposat per aquella formació, Miquel Llugany.

Després de la mort de Franco, el 1975, aparegueren o reaparegueren molts partits de clara línia esquerrana a Rubí (i a Catalunya), entre ells l’antic PSUC, malgrat que el 1976 (com diu l'historiador local Jaume Parras) no passaven de la dotzena de militants. La seva ideologia era comunista i al llarg dels anys 70 havien fet una gran labor infiltrant-se en els moviments reivindicatius, especialment de la classe obrera i de les associacions de veïns (Can Vallhonrat, Les Torres, El Pinar, Ca n'Oriol...).

A més, cal ressaltar que les campanyes electorals dels primers temps del règim democràtic res tenien a veure amb les d'avui en dia. A finals dels 70 no existia ni Internet ni les xarxes socials i la publicitat es feia amb els medis de comunicació disponibles, que eren bàsicament els cartells electorals i els mítings.

El lema de la gent del PSUC local a la campanya electoral de 1979 era "Fem un Rubí nostre. Hagamos el Rubí de todos", encara que també en podien tenir més, com el que veiem a la taula que presideix el míting de la fotografia: “Per un Rubí nou en una Catalunya democràtica”.

Com hem dit abans, la candidatura era encapçalada per l'arquitecte Miquel Llugany, amb Fernando Moreno, de Comissions Obreres, de segon en la llista. Sembla que en un principi, com va manifestar Llugany mateix en una entrevista publicada al Butlletí 68 del CER i del GCMR (2017) el candidat havia de ser Pere Ysàs, però en renunciar aquest, el lideratge va passar al jove arquitecte.

Durant aquella contesa electoral varen erigir-se clarament en defensors dels interessos de la classe obrera i entre altres promeses figurava efectuar un cens escolar i l’adquisició de terrenys per construir nous centres educatius. 

Donaven una imatge de gran unitat i solidesa i, contra tot pronòstic, van guanyar aquelles eleccions municipals amb el 35 % dels vots emesos (es creia que la formació vencedora seria el PSC, que havia guanyat a Rubí les eleccions generals del 1977) com a fruit de tota aquella activitat prèvia als comicis dins el moviment obrer i veïnal.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.