Fa 52 anys que el pare de l'astronàutica va visitar Rubí

Per a qui no estigui gaire avesat en física i l’espai exterior, probablement el nom de Hermann Julius Oberth (1894-1989) no li sonarà de res, però el científic d’origen austrohongarès està considerat com un dels pares fundadors de l’astronàutica actual i dels coets espacials.

Fascinat des de petit per l’exploració espacial i les aventures de Julio Verne, va ser un dels pioners en la investigació d’aparells capaços de sortir de l’atmosfera terrestre i de vehicles lunars.

El “famós científic alemany” va visitar Rubí l'1 d'octubre de 1969, època en la qual governava l’alcalde franquista Manuel Murillo. Qui el va rebre i homenatjar però, va ser una agrupació juvenil de la ciutat. Eren 26 estudiants de l’Escola Montserrat que havien creat un grup de ciència extraescolar per estudiar astronomia, fotografia, ovnis, i zoologia, entre altres.

Miquel Raso, rubinenc que en aquella època rondava els 18 anys, recorda com el grup d’estudiants i el científic alemany, que estava convençut que hi havia vida extraterrestre, van aprofitar la seva visita per anar a Castellbisbal a observar el cel. Raso assegura que alguns dels joves que integraven aquest grup van acabar treballant en les altes esferes, i inclús a la NASA. 

La presència del científic alemany, mestre d’una altra eminència, l’enginyer aeroespacial Von Braun, va passar de puntetes per la ciutat. De fet, un dels periodistes de la revista Rubricata va dedicar una columna a criticar la poca repercussió que tenia la seva figura, en comparació amb el mediàtic trio format per Armstrong, Aldrin i Collins, i la pobra acollida local que va tenir la seva visita a la ciutat. “Y recibió el homenaje de los Amigos de la Ciencia, no muchos, porque parece que la Ciencia tiene pocos amigos en Rubí”, citava en to sarcàstic Manuel Pérez Núñez.

Tot i que a Rubí va passar sense pena ni glòria, un cràter lunar i un asteroide porten el nom d'Oberth en memòria seva. 

Rubricata, l’antiga revista de la ciutat

Tots els successos locals de l'època els recollia la revista Rubricata, editada a la ciutat des de 1949 per la Delegación Local de Prensa y Propaganda de la Falange Española, fins que se'n desvinculà coincidint amb el primer de maig de 1977 i passà a ser setmanari independent.

El setmanari es va publicar en castellà des del seu inici, i es van anar introduint articles en català a partir dels anys 70. De fet, el primer dels seus números li va dedicar al dictador. Tot i això, durant anys les seves pàgines van ser les úniques en il·lustrar la vida i els esdeveniments esportius, culturals i socials de la ciutat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.