La imatge és d'autoria desconeguda i pertany a l'Arxiu del Museu de Rubí. Ha estat publicada en llocs com el llibre L'Abans (2002) i Rubí desaparegut (2020). Podem veure una ballada de sardanes al carrer de Calvo Sotelo (actual Maximí Fornés) el 25 de gener de 1941, dins dels actes de commemoració de l'arribada de les tropes franquistes a Rubí (el segon aniversari de la "Liberación"). Al fons es troba la façana de la pastisseria Ventura.
Pot semblar paradoxal que durant els anys 40, quan la repressió de la llengua i cultures catalanes eren a l'ordre del dia, es permetessin les ballades de sardanes, que fins i tot acompanyaven actes del règim com la celebració del 18 de Juliol o el Día de la Liberación, junt amb actuacions de l'Esbart Dansaire i de cantades de "Cara al Sol". No obstant hem de dir que, just acabada la guerra civil, s'havien prohibit a tot el país i de fet a Rubí, fins a la Festa Major de 1940, no trobem documentada cap ballada de sardanes. El cas és que a partir d'aquest any es començaren a permetre, ja que com apunta l'historiador rubinenc Enric Escofet, eren considerades una simple manifestació folklòrica de la regió espanyola que era Catalunya.
Així, a Rubí, on, per cert, ja es ballaven sardanes almenys des del segle XVI, l'entitat Foment de la Sardana, nascuda a principis del segle passat de la mà del Dr. Guardiet, va haver d'adoptar amb el nou règim el nom de Fomento de la Danza de la Parroquia de San Pedro de Rubí. El fet de la seva vinculació a l'Església era vist amb bons ulls per les autoritats i això afavorí poder organitzar les ballades. Malgrat això, només comptaven amb els ingressos de les quotes dels seus associats i la col·laboració d'establiments com "la Gàbia", el Bar Gori o la cafeteria de la cooperativa La Rubinense.
Les sardanes normalment tenien lloc a la plaça del Domènech, però també a altres indrets com el que presentem a la imatge d'aquest article.
Més endavant, als anys 50, durant l'època de l'alcalde Josep Fortino, que potencià molt més la cultura del país, dins dels paràmetres franquistes, les ballades sardanístiques es popularitzaren més i ja tenien lloc en molts altres esdeveniments més, però acompanyades normalment amb música de tocadiscos, no de cobla, per raons econòmiques. A part de les celebracions oficials del règim ja esmentades, s'hi dansava a actes com aniversaris de fàbriques o altres institucions i també els Dilluns de Pasqua a Sant Feliuet (on fins i tot s'hi organitzaren concursos).
A poc a poc l'anomenada "dansa nacional catalana" recuperava el seu lloc dins la cultura local de Rubí.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.